Indepes contra Espanya, Yamal es queixa i Simón a Indra

Ecos de l'incident islamòfob al partit d'Espanya contra Egipte a Catalunya. Gran escàndol i esquinçament de vestidures. L'independentisme aprofita per exigir que la selecció de futbol no torni mai més a Catalunya i es culpa el PSC per promoure una agenda suposadament "espanyolitzadora". Coses de Puigdemont.

Els Mossos anuncien una investigació, el Govern denuncia el cas a la Fiscalia, la Generalitat proposa erradicar el racisme dels estadis i Lamine Yamal reacciona amb una mostra d'orgull musulmà.

Cal recordar que el càntic corejat per part del públic va ser "musulmà qui no boti" i que també es va xiular l'himne d'Egipte. És a dir, el mateix que quan es xiula l'himne d'Espanya a les finals de la Copa del Rei en què juga el Barça i equips bascos o quan es crida al Camp Nou "espanyol qui no boti".

Però la Fiscalia que entén d'aquests casos es diu de delictes d'odi, no d'auto-odi.

L'RCD Espanyol se sent assenyalat i al·lega que l'organització del partit no era de la seva incumbència i que l'estadi de Cornellà, amb 17 anys d'història, és un recinte segur i inclusiu on no es toleren les mostres de racisme, xenofòbia, homofòbia, etcètera, etcètera.

A El País titulen al respecte que "El racisme al futbol torna a avergonyir Espanya pels càntics de “Musulmà qui no boti” a Cornellà".

Al sumari subratllen la reacció del president del Govern: "Pedro Sánchez: “És inacceptable, no podem permetre que una minoria incívica enterboleixi la realitat d'Espanya”".

També es diu que la federació s'enfronta a una sanció enmig de la disputa amb el Marroc per acollir la final del Mundial 2030. Veient com va acabar l'última final de la Copa d'Àfrica, els nostres veïns del sud tampoc estan per tirar coets. Al final s'acabarà disputant aquell últim partit a Lisboa. I encara gràcies.

La crònica d'El País és de Juan I. Irigoyen i Bernat Coll: "El futbol espanyol torna a quedar en el focus, una vegada més avergonyit pels càntics racistes en un estadi. Aquest dimarts, a l'RCDE Stadium, durant el partit amistós entre Espanya i Egipte, part de l'afició present a Cornellà va entonar de manera reiterada el crit “Musulmà qui no boti”".

"En un primer moment, el càntic va ser generalitzat i fins i tot es van intensificar els xiulets quan la megafonia, a instàncies de la Federació, va demanar “respecte” i va condemnar “tota mena de violència als estadis”. Amb el pas dels minuts, els crits van anar perdent força i, en la seva última repetició, una part del públic els va reprovar amb xiulets".

"El mal, en qualsevol cas, ja estava fet. Lamine Yamal, un dels futbolistes més reconeguts de la selecció, va abandonar el camp amb gest seriós i ni tan sols va participar en la volta d'honor amb els seus companys. És musulmà".

"El president del Govern, Pedro Sánchez, s'ha pronunciat sobre el que va passar a Cornellà. Ha dit que “és inacceptable” i que “no s'ha de repetir”. També ha subratllat que “no es pot permetre que una minoria incívica enterboleixi la realitat d'Espanya, un país plural i tolerant”, i ha enviat el seu suport als esportistes que ho van patir i el seu aplaudiment als que “ajuden Espanya a ser un país millor”".

"“Quan tens el millor jugador, que és musulmà, aquests càntics no tenen cap sentit”, subratlla Berni Álvarez, conseller català d'Esports, present aquest dimarts a l'RCDE Stadium. El racisme va enervar els presents a la llotja; el conseller català d'Esports, de fet, va demanar a la Federació Espanyola i a la catalana que activessin el protocol antiracisme. Si no, se n'aniria".

I: "Gairebé tothom va assentir; tanmateix, segons la Generalitat, el pla es va executar “tard”. “Darrere dels càntics hi ha l'extrema dreta”, va afirmar Álvarez a Ser Catalunya".

La peça també recull la reacció de Yamal: "En un escrit a les seves xarxes socials, el davanter espanyol va ser força clar: “Ahir a l'estadi es va escoltar el càntic de ‘qui no salti és musulmà’. Sé que anava per l'equip rival i no era res personal contra mi, però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable”, va afirmar".

I: "“Entenc que no tota l'afició és així, però als que canten aquestes coses: fer servir una religió com a burla en un camp us deixa com a persones ignorants i racistes. El futbol és per gaudir-lo i animar, no per faltar el respecte a la gent pel que és o en què creu”, va afegir".

L'Espanyol, per la seva banda, no se sent interpel·lat pel que va passar: "“El que va passar ahir no és un problema de l'Espanyol. És un problema de racisme a Espanya. Nosaltres només lloguem l'estadi”, assenyalaven des de l'entitat blanc-i-blava, amfitriona a l'amistós entre Espanya i Egipte".

I: "El club blanc-i-blau ha condemnat els fets en un comunicat i ha lamentat que es personalitzi com a afició de l'Espanyol a tots els espectadors presents al partit: “Resulta profundament injust, excessiu i desproporcionat atribuir aquests comportaments a l'afició de l'Espanyol, que s'ha caracteritzat, al llarg de més de 125 anys d'història, per la seva pluralitat, respecte i compromís amb els valors de l'esport”, remarca el club".

A La Vanguardia es pregunten "Qui va originar el càntic racista a Cornellà i com 20.000 persones van poder corejar-lo?".

El text ve signat per Alberto Martínez: "“Hello, friend. Very disappointed by fans yesterday in Spain vs Egypt game... No place for racism”, escriu via Linkedin Mohamed Moatz, un periodista egipci amb un ull a la Lliga i l'altre al futbol del seu país. El “musulmà qui no boti” que va sortir de les grades de l'RCDE Stadium ha donat la volta al món i ha posat Espanya de nou en el focus a quatre anys de l'organització del Mundial de Futbol (juntament amb Portugal i el Marroc) i enmig d'altres episodis (Vinícius com a exemple) que s'han anat denunciant els últims anys".

"Per això mateix, a l'uníson, fins i tot el Govern, per mitjà de la ministra d'Educació, Formació Professional i Esport, Milagros Tolón, ha sortit ràpidament al pas condemnant els fets".

"El primer càntic, segons les imatges televisades, va ser recolzat per uns 20.000 aficionats que saltaven al crit de “musulmà qui no boti”; una mica més de mitja entrada, el que va generar el moment més vergonyós encara que l'àrbitre búlgar no va activar el protocol antiracisme (no entén l'idioma) ni ningú la va advertir d'això. Com és possible que 20.000 espectadors s'hi unissin?"

"El RCDE Stadium va reunir aficionats de tot arreu. Els socis de l'Espanyol van poder retirar fins a sis entrades amb descomptes 24 hores abans que es posessin a la venda. Això va provocar -no s'ha facilitat el nombre exacte de localitats- que fos incontrolable els destinataris: amics, familiars, coneguts... Posteriorment, ja es van obrir al públic en general fins a arribar als gairebé 36.000 espectadors, un nombre una mica superior als socis que té l'Espanyol".

"El càntic coral va provenir del Gol de Cornellà, on s'ubica als partits de Lliga la Grada Canito, que aglutina els diferents grups d'animació. És cert que aquest sector, el 108 i el 109, està en el punt de mira per episodis anteriors (la invasió de camp davant el Barcelona quan van obtenir el títol el 2023 o alguns insults habituals que es recullen als informes de la Lliga) i, a més, en ell s'hi poden colar grupuscles conflictius que el club, en l'etapa de Chen Yansheng, no va aconseguir eradicar. L'estadi està advertit de tancament parcial després dels últims llançaments d'ampolles".

"Però la composició d'aquelles localitats a l'Espanya-Egipte era diferent. La RFEF va utilitzar els sectors 108 i 109 per crear-hi la grada d'animació habitual dels partits de l'absoluta. En ella van convergir 'Marea Roja' (creada el 2012 i que forma la major agrupació d'aficionats que acudeixen a tots els partits dels de Luis de la Fuente) i 'Barcelona amb la selecció'".

"Aquest darrer grup es defineix com “apolític” i es va formar com a resposta a la controvèrsia que es va generar a la ciutat de Barcelona quan l'ajuntament d'Ada Colau va decidir no instal·lar pantalles gegants per veure els partits en grans competicions. En aquella grada també hi van acudir joves de diferents procedències, alguns d'ells de l'Espanyol (s'aprecia en les banderes amb l'escut)".

Pàragrafs després, Martínez escriu: "Si els grups d'animació de l'Espanyol que van decidir acudir estaven disseminats i 'Barcelona amb la selecció' es desmarca, d'on neixen els càntics? Un dels membres de la Curva, acostumat a conèixer els grups d'animació des de fa anys, ressalta que “si vas a Bling Bling a les cinc del matí sentiràs a pijos de la zona alta amb aquests càntics. Hi ha joventut molt radicalitzada”".

I molta ximpleria és el que hi ha.

Seguim amb les reaccions. "Puigdemont vincula 'l'agenda espanyolitzadora del PSC' als crits racistes a Cornellà-El Prat".

Del text de Nura Portella: "Aquests càntics, que es van produir mentre Lamine Yamal, estrella de la selecció i del Barça i musulmà practicant, era al camp, són, segons Carles Puigdemont, resultat de "l'agenda espanyolitzadora del PSC", partit que governa a Catalunya des de l'agost de 2024".

""L'agenda espanyolitzadora del PSC comporta això. Per cancel·lar el catalanisme, atien el nacionalisme espanyol. Saben que històricament, l'espanyolisme ha estat un nacionalisme de negació de l'altre, imperialista; que com tots els nacionalismes imperialistes --anglès, francès, rus…-- ha practicat la substitució cultural molt abans que el concepte fos adoptat per l'extrema dreta mundial", reflexiona el president de Junts en un missatge compartit a X".

""El nacionalisme espanyol no es pot explicar sense reconèixer aquesta pulsió, i tampoc s'entendria el que va passar ahir a l'estadi de Cornellà-El Prat”, afegeix".

Ja. I el nacionalisme català no es pot entendre en aquests moments sense Aliança Catalana.

Sense sortir d'El Nacional llegim que "ERC reclama evitar pantalles gegants a Barcelona pel Mundial per prevenir “incidents racistes”".

És clar. I de passada que es prohibeixin també les carpes d'Aliança Catalana.

Del text de Jordi Palmer: "Els republicans han registrat un prec en el qual es demana a l'alcalde Jaume Collboni que no s'instal·lin pantalles gegants a la ciutat per veure la selecció espanyola durant el Mundial de futbol. Aquesta petició vol prevenir “problemes de seguretat o possibles incidents racistes” que puguin “danyar” la imatge de Barcelona".

"El prec, presentat per la presidenta del grup, Elisenda Alamany, justifica la mesura després dels càntics racistes a l'estadi de Cornellà-el Prat durant l'amistós entre Espanya i Egipte i “donat el risc probable d'incidents de seguretat que es poden produir amb les aglomeracions al voltant de la instal·lació de pantalles gegants a Barcelona”. “Demanem que no s'instal·lin pantalles gegants a Barcelona per veure la selecció espanyola durant el Mundial de futbol, per prevenir problemes de seguretat o possibles incidents racistes que puguin danyar la imatge de la nostra ciutat”, és la petició textual registrada per ERC".

Canvi de terç. Segons el diari "New York Post", l'administració Trump ha obert una investigació sobre l'eutanàsia de Noelia Castillo. Al respecte El Mundo assenyala que "Illa surt en defensa de la doctora que va tramitar l'eutanàsia de Noelia davant l'ofensiva legal d'Advocats Cristians i la investigació de Trump".

Escriu Cristina Rubio: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit en defensa de la doctora que va tramitar l'eutanàsia de Noelia davant l'ofensiva legal d'Advocats Cristians i la investigació del Govern de Donald Trump. "Defensarem amb tota la fermesa els professionals del nostre sistema sanitari davant qualsevol atac malintencionat que vulgui espatllar el seu valor i actuació", ha avisat el socialista a les xarxes socials després de la mort assistida de la jove de 25 anys de Barcelona que va lluitar contra el seu pare als tribunals".

""Defensem el dret a una mort digna després d'aprovar un dels marcs legals més avançats i exemplars del món", ha insistit aquest dimecres el president de la Generalitat després que el New York Post hagi informat que funcionaris del Departament d'Estat van instruir l'Ambaixada dels EUA a Madrid per recollir informació sobre com es va gestionar el cas i les decisions que van permetre dur a terme el procediment".

"Cal recordar que Illa va ser ministre de Sanitat i va liderar, durant aquella etapa, l'aprovació de la Llei espanyola de l'Eutanàsia, vigent des de 2021. El 18 de març d'aquell any, Espanya la va validar al Congrés (amb els vots en contra de PP i Vox) i es va convertir en el cinquè país del món en legalitzar la mort assistida després d'Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Canadà".

I: "També ahir va transcendir que la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians ha presentat una denúncia contra la doctora que va tramitar l'eutanàsia de Noelia. L'entitat atribueix a la metgessa responsable "un presumpte delicte de prevaricació" perquè "exercia simultàniament com a coordinadora de trasplantaments" al Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf, al qual pertany l'Hospital Residència Sant Camil, on es va realitzar el procés de mort digna dijous passat. Tanmateix, la jove no va donar els seus òrgans tot i que en un primer moment es va informar que sí que ho faria".

Economia. "Ángel Simón serà el nou president d'Indra" assenyala un titular de Crónica Global.

La informació és d'Albert Martínez: "La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) nomenarà el directiu català Ángel Simón com a president d'Indra".

"El plantejament s'ha fet efectiu al consell d'administració extraordinari d'aquesta tarda de dimecres. José Vicente de los Mozos mantindrà, de moment, el seu càrrec com a conseller delegat. Es tracta d'un executiu d'àmplia i dilatada trajectòria a la indústria espanyola".

"Una de les persones que ha tingut un pes majúscul en la presa de decisió de Simón ha estat Salvador Illa, president de la Generalitat, segons confirma el mateix entorn del directiu".

"Simón, malgrat el nomenament, no tindrà funcions executives".

"L'executiu rellevarà en el càrrec a Ángel Escribano, que ha presentat la seva dimissió aquest dimecres".

I: "Ángel Simón va néixer a Manresa el 1957 i és enginyer de Camins. Es va incorporar al grup Aigües de Barcelona (Agbar) el 1995, empresa en la qual va exercir nombrosos càrrecs de responsabilitat fins al seu nomenament com a president el 2010".

També és notícia destacada en l'àmbit econòmic que "Juvé & Camps abandona la DO Cava i s'integra a Corpinnat", segons titula El Confidencial.

Al sumari s'indica que "La denominació d'escumosos catalans creada el 2018 duplica els seus socis en només dos anys, acollint cellers petits i mitjans, però de gran qualitat. L'objectiu és donar un nou impuls al producte".

La nota és d'Antonio Fernández: "La companyia vinícola Juvé & Camps, ubicada al cor de la comarca del Penedès, abandona des d'aquest 1 d'abril la Denominació d'Origen (DO) Cava i s'integra a Corpinnat, que agrupa ja 22 productors de cellers catalans. “Aquesta nova etapa representa una evolució natural de la nostra història i una reafirmació dels valors que ens han definit des de fa més de 100 anys: el respecte per la terra, la recerca de l'excel·lència i la voluntat de comunicar amb claredat qui som i d'on venim”, diu Joan Juvé, president de la companyia".

"Juvé és la tercera generació de la família al capdavant de la societat, que està participada majoritàriament per Scranton Enterprises i per la família Juvé. La decisió d'abandonar el paraigua de la DO Cava no es deu a cap contratemps en aquest organisme, sinó a la voluntat de canvi. “Volem continuar elaborant vins que neixin de la vinya i reflecteixin fidelment la seva identitat i, alhora, contribuir a que els escumosos d'alta qualitat es consolidin com una categoria premium reconeguda i competitiva al món”, explica Meritxell Juvé, consellera delegada, que representa la quarta generació".

I: "Juvé & Camps formarà part del Corpinnat, una marca col·lectiva que utilitza raïm 100% ecològic, amb verema natural i llargues criances, que en ocasions superen els 40 mesos. La seva denominació abasta 46 municipis de les comarques del Penedès (Alt i Baix), Anoia, Alt Camp i Baix Llobregat. En aquest grup es troben altres empreses de reconegut prestigi, com Llopart, Gramona, Recaredo, Nadal, Torelló o Sabaté i Coca".

2 d'abril, Dijous Sant. Francesc de Paula, Eustasi, Abundi, Diego Lluís de Sant Vitores, Maria Egipcíaca, Affià, Domènec Tuoc i Niceci de Lió.

Dia mundial de conscienciació sobre l'autisme i dia internacional del llibre infantil.