De la lectura dels mitjans digitals d'orientació nacionalista es podria inferir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga que a partir del pròxim dimarts, quan els nens tornin a l'escola, tots ells estaran obligats a parlar en castellà, igual que els professors.
D'aquesta mateixa lectura es dedueix que el TSJC ha prohibit el català, idioma que dóna les seves últimes alenades enfonsat pels jutges, per la reacció, el constitucionalisme i l'espanyolisme més ranci.
Una altra vegada un grup de magistrats sense escrúpols trepitja els més sagrats drets de la comunitat educativa, etcètera, etcètera.
Com és obvi, això no és així de cap manera. El TSJC s'ha limitat a donar la raó en part a l'Associació per una Escola Bilingüe (AEB), entitat que ha sol·licitat que s'apliqui la sentència dictada al setembre passat sobre l'anul·lació d'una desena d'articles d'un decret del Govern (en temps d'ERC) relatiu al català com a única llengua vehicular a l'escola.
La mateixa resolució judicial aclareix, d'altra banda, que l'AEB no pot pretendre el que qualifica com un "sistema de control de la Generalitat a través dels tribunals, de manera que els tribunals imposin obligacions a la Generalitat més enllà del procediment jurisdiccional".
És a dir, que la sentència, la resolució, el veredicte i tot plegat i descomptat aniran a parar als llimbs catalans de les decisions judicials que no es materialitzen o "concretitzen", com es diu (malament) ara.
Els mitjans també destaquen el concert de la senyoreta Rosalía a Madrid. "Missa heterodoxa a Madrid", titula en portada El Periódico. "La màgia de Rosalía arriba a Espanya", diu El País. Un cicló. Res a veure amb el que va passar a Itàlia, on l'artista va haver de suspendre una actuació a mitja per una intoxicació alimentària de la qual s'ha recuperat satisfactòriament segons la seva entrega a la capital.
També és notícia que Oriol Junqueras no està per ocupar-se de la llista conjunta d'esquerres que preconitza el seu antic becari Rufián, que la selecció juga aquesta nit a Cornellà per disgust del nacionalisme, que el nacionalisme es queixa de la requisa d'una estelada a la Volta a Catalunya i que Barcelona s'ha convertit en la capital mundial dels supermercats 24 hores, fenomen que se'ns ha anat de les mans i en el qual es blanqueja diners a preu fet.
La portada de 'El Periódico' el 31 de març
"El Govern recorrerà la sentència que tomba la immersió", assenyala un titular de Crónica Global sobre la notícia del dia.
En el sumari es diu que "Salvador Illa anuncia que la Generalitat posarà a disposició "tots els recursos polítics i jurídics" per mantenir l'actual sistema lingüístic en català a les escoles, i els partits i entitats secessionistes clamen contra el Poder Judicial".
Escriu Ricard López: "La Generalitat de Catalunya presentarà un recurs contra l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de complir la sentència que va anul·lar part del decret 91/2024 del Govern per imposar la immersió monolingüe obligatòria en català a les escoles".
"Així ho ha anunciat aquest dilluns el conseller de Presidència i d'Educació i FP en funcions, Albert Dalmau, qui ha defensat el model lingüístic imposat en el sistema educatiu públic de Catalunya".
"Dalmau ha sostingut, després de participar en una reunió amb l'Ajuntament de Badia del Vallès, que el Govern "ha defensat, defensa i defensarà abans, ara i sempre el model d'escola en català". Un sistema que, en la seva opinió, és un "èxit" i que, al seu judici, "està avalat no només pels seus resultats, sinó també pels diferents decrets i normativa que ha aprovat el Govern"".
"El mandatari del PSC, igual que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que la Generalitat posarà a disposició "tots els recursos" per a la defensa "política i jurídica" de la immersió monolingüe obligatòria en català".
""Defensarem el català i l'escola catalana fins al final", ha manifestat Illa en un acte al monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona".
"En la mateixa línia s'han expressat altres dirigents del seu partit, com la seva portaveu i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, qui ha expressat "el compromís absolut, clar i contundent del PSC amb la defensa del català, de la llengua del nostre país i amb la defensa del model d'escola catalana, que creiem que és sòlid i que ha donat els seus fruits en positiu", ha sostingut".
"La sentència del TSJC, que estima en part el recurs de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), ha suscitat el rebuig unànime de partits i entitats nacionalistes".
Línies després López apunta que "des d'ERC, han arremès en to insultant contra l'associació constitucionalista que va recórrer el decret de la Generalitat de l'any 2024 que ordenava imposar la immersió monolingüe obligatòria en català davant les resolucions judicials contràries".
""És lamentable que entitats absolutament indocumentades, desconegudes i poc solvents estiguin influenciant un debat absolutament tècnic, absolutament pedagògic. És incomprensible que els jutges continuïn ignorant aquests criteris tècnics i pedagògics", ha etzibat el vicesecretari de Comunicació i portaveu d'ERC, Isaac Albert, en roda de premsa".
També destaca l'opinió dels Comuns: "La seva portaveu Candela López ha demanat reimpulsar el denominat "Pacte Nacional per la Llengua" i "estudiar i analitzar" totes les vies per no incomplir aquesta nova sentència contrària a la imposició del català com a única llengua vehicular a les escoles de Catalunya. "El model d'escola catalana no es toca", ha etzibat".
Però els qui s'han mostrat especialment transgressors i alternatius han estat els senyors del PP, que advoquen pel compliment de les resolucions judicials a Catalunya. De bojos.
La portada de 'El País' el 31 de març
Més notícies. "El Govern busca encaixar la petició d'ERC de més espais de sobirania en el pacte dels comptes", assenyala un titular de El País.
Ah, l'Esquerra del documentat, conegut i super solvent Isaac Albert, el teletubbie republicà.
El text és de Camilo S. Baquero i Bernat Coll: "El Govern català i Esquerra Republicana compleixen dues setmanes navegant el pacte que van assolir per donar-li més temps a la negociació pressupostària. Algunes declaracions públiques d'aquests últims dies, a vegades contradictòries, mostren que no tot està completament alineat i que el camí fins al 31 de juliol, la data límit que es van fixar per arribar a un acord, serà llarg".
"De moment, socialistes i republicans han definit els equips que abordaran tant el contingut dels comptes com el compliment dels acords d'investidura. Però el sí final als comptes, insisteixen a ERC, dependrà que es posi a la taula un avanç real en la guanyada d'“espais de sobirania”, davant el seu compromís d'aparcar l'exigència de la cessió de la gestió de l'IRPF".
"La clau està en què entén per això el Govern de Salvador Illa i què li pot oferir, sabent a més que hi ha risc que siguin els únics pressupostos aprovats aquesta legislatura".
"El temps extra per intentar pactar els comptes va implicar que ERC flexibilitzés els temps de la seva exigència de més sobirania tributària, una peça indispensable en el seu relat polític. Els republicans insisteixen que no renunciaran a un punt que, entre altres coses, ja havien acordat el Govern i la Generalitat en la Comissió Bilateral de l'estiu passat i el calendari d'implementació del qual començaria el 2031".
"Una altra cosa és que es mostren oberts a adaptar-se per tal que tot arribi a bon port, encara que sense perdre de vista que l'any vinent són les eleccions municipals i això freni la possibilitat que hi hagi nous Pressupostos el 2027. “Si hi ha avenços en sobirania, hi haurà Pressupostos”, va assegurar fa dues setmanes el portaveu del partit, Isaac Albert".
"La pilota està al sostre de l'Executiu català, des d'on no es deixa de repetir un nou mantra: qualsevol punt a negociar s'ha de limitar a l'àmbit de la Generalitat i cal treure el Govern central de l'equació. “Agraïm [a ERC] que la negociació pressupostària es circumscrigui a allò que té a veure amb Catalunya i als que puguem fer des de Catalunya”, va remarcar fa una setmana la portaveu de l'Executiu, Sílvia Paneque".
I: "Dins de l'acord d'investidura, de fet, hi ha altres punts que podrien encaixar en l'esperit que reivindica ERC. No obstant això, l'Executiu central sempre juga algun tipus de rol en la seva facilitació. Tal seria el cas de la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, un ens que s'encarregaria de centralitzar les competències pròpies de la Generalitat relacionades amb la política aeroportuària (urbanisme, medi ambient, consum, etc.) i aniria en la línia de donar-li més pes als interessos catalans".
La portada de 'El Mundo' el 31 de març
Més notícies amb ERC al frontispici. "Junqueras, sobre el pla de Rufián per a l'esquerra: “Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada d'ERC”", apunta un titular de El Diario.
El text és de l'agència Efe: "El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha tornat a tancar la porta a la via plantejada per Gabriel Rufián per articular un front d'esquerres. “Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra”, ha dit".
Darrerament no para de senyalar Junqueras el seu pas per presó. "Per Catalunya", diu. Convindria aclarir que va anar a la presó per sedició i malversació.
Segueix el text: "Junqueras ha participat juntament amb el president del Parlament català, Josep Rull, en la presentació del llibre El franquisme en temps de Trump, del diputat republicà al Congrés Francesc-Marc Álvaro, celebrada a Barcelona".
"El líder d'ERC ha coincidit amb Rull en la necessitat que hi hagi una “voluntat explícita d'entesa” entre totes les formacions que es consideren “de tradició democràtica” per “salvar els valors” d'una Catalunya modernista".
"Així i tot, Junqueras ha afirmat que aquesta “entesa” no passa “per una coalició electoral”, i, en aquest sentit, ha deixat clar que ell “no va anar a la presó” perquè l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau “sigui diputada en una llista d'ERC”, una idea que encaixaria amb el front d'esquerres que defensa Rufián".
I: "Tant Junqueras com Rull han defensat la necessitat d'“actualitzar” el “sentit de pertinença” a la catalanitat, ja que no fer-ho “hipotecaria i qüestionaria la viabilitat de la nació catalana de cara al futur”, en paraules del president del Parlament".
Junqueras i Rull, un altre que va estar a la presó "per Catalunya" segons ell. Es porten la mar de bé, res a veure amb el tracte distant i sec entre Junqueras i Puigdemont.
La portada de 'La Vanguardia' el 31 de març
Canvi de terç. Actualitat local de la ciutat dels supermercats 24 hores. A Barcelona s'obre un establiment d'aquesta classe cada dos dies, segons relata Luis Benvenuty a La Vanguardia.
Del seu text: "Embranzida dels supermercats que poden obrir durant les 24 hores del dia. Fins a 92 establiments d'aquesta classe van entrar en funcionament als carrers de Barcelona durant la segona meitat de l'any passat. El seu ritme de creixement resulta vertiginós. Parlem d'un promig de més de 3,5 nous negocis a la setmana. Són dades proporcionades pel mateix Ajuntament. En els últims sis anys, entre octubre del 2020 i finals del 2025, es van posar en marxa ni més ni menys que 643".
"Un dels últims supermercats a entrar en funcionament està al carrer Consell de Cent, en un dels seus trams més senyorials, entre la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia, entre una reguitzell d'apartaments de temporada ben bufons, molts colivings d'habitacions d'alt standing i uns quants pisos turístics il·legals de luxe. L'atent passeig fins a aquest eix verd des del carrer Pelai mostra com els supermercats que poden obrir durant les 24 hores ja han arrelat en els eixos més principals".
"I també com la major part d'ells estan pensats per aprofitar-se del major poder adquisitiu de molts expats i de no pocs turistes, i no per atendre les necessitats de la gent que acostuma a viure per aquests carrers. 50 grams de rodanxes de xoriço de marca blanca per dos euros i mig? i una llauna de Coca Cola per 1,50? de debò? i l'empleat roman impertèrrit. En aquests establiments també hi trobes ampolletes d'aigua de les petites a un euro i mig, llaunes de cervesa Estrella de les grans a 2,50!".
"En aquests prestatges predominen sobretot les begudes, els refrescos en format individual i les alcohòliques en totes les seves presentacions, així com les galetes, els embotits, les bosses de patates fregides i similars i els fideus orientals i alguns precuinats que normalment es preparen en un parell de minuts al microones. Un quilo de taronges a 3,99 euros el quilo? 450 grams de maionesa per cinc euros? Llavors un comprèn per què aquests comerços tenen tants caixers ATM incrustats en les seves façanes".
Línies després Benvenuty explica que "les fonts del Consistori també expliquen que des de maig del 2024 els inspectors municipals van obrir 284 expedients sancionadors i també altres 452 de restitució a negocis d'aquesta classe en successives multiinspeccions, unes operacions de caràcter administratiu en les quals també participen l'Institut Municipal d'Hisenda i l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Fins a 134 actuacions van ser arxivades en tant que els inspectors van trobar que tot estava correcte".
I: "“Volem que una Barcelona que preservi la seva identitat, protegeixi el comerç de proximitat i garanteixi un espai públic de qualitat –diu Laia Bonet, tinent d'alcalde d'Urbanisme–. Per això hem reforçat la inspecció en aquests supermercats amb dispositius de multiinspecció que actuen de forma coordinada en els àmbits urbanístic, laboral, sanitari i ambiental, per combatre les activitats que incompleixen la normativa. Són una eina clau per protegir el nostre model de ciutat”".
Aquest model pràcticament no existeix. Ja gairebé no queden bodegues, tot són locals de "brunch", cafeteries d'"especialitat" i aquests supermercats on gairebé no entra ningú. El comerç tradicional és història i a aquest pas seran història també els mercats.
La portada de 'La Razón' el 31 de març
Barcelona es prepara per acollir el Tour i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), també. A manera d'entrenament els alegres activistes de l'entitat de Lluís Llach han adornat les sortides i les arribades amb les seves banderes estelades. Però vet aquí que no tot ha estat flors i violes.
"Junts exigeix explicacions al Govern per la identificació d'activistes i la retirada d'estelades a la Volta", apunta El Nacional.
Escriu Arnau Ruiz: "Junts per Catalunya ha registrat al Parlament una bateria de preguntes per aclarir l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant l'última etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, celebrada aquest passat diumenge 29 de març, després de la polèmica per la identificació de diversos activistes i la retirada d'una estelada".
"En l'escrit, signat pel portaveu a la Comissió d'Interior i Seguretat Pública, Josep Rius, el grup demana al Govern “per quins motius els Mossos d'Esquadra van procedir a la identificació de diverses persones” durant l'esdeveniment esportiu. També vol saber si existien “instruccions específiques del Departament d'Interior relatives a l'actuació davant símbols polítics”".
Línies després es relata que "la iniciativa arriba després que diverses veus denunciessin l'actuació policial durant l'última etapa de la cursa. Segons va fer públic l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), els Mossos van identificar sis activistes quan intentaven desplegar una estelada, que finalment va ser requisada".
La portada del 'Ara' el 31 de març
A Nació Digital i sense sortir de l'àmbit esportiu, un titular exclama que "La «roja» ja és «normal» a Catalunya: «Durant el procés hauria estat impensable»".
Del text de Pau Espí Solé: "“Veure Espanya jugant a Catalunya fa molt mal, és una derrota de l'independentisme”, sentencia Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma ProSeleccions Catalanes Esportives, associació fundada el 1998 que lluita pel reconeixement internacional de les seleccions catalanes. “La nostra activitat està completament aturada, en un moment de pausa, per culpa de la repressió que vam patir després de l’1-O”, explica un Blàzquez que també reconeix haver rebut amenaces, multes i coaccions durant els últims anys".
"Tot i no estar dissolts, ja fa anys que la plataforma no opera activament. De fet, el que antigament era la seva pàgina web, és ara una revista esportiva digital que els ha comprat el domini. El vicepresident de la plataforma recorda que després del referèndum de l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil va entrar a la seva seu amb una ordre judicial: “Van fer escorcolls, es van endur tot el material, els ordinadors, ens van embargar els comptes corrents i van detenir a Xavier Vinyals -president de la Plataforma ProSeleccions, que va passar dos dies sota custòdia policial-”".
"La història recent constata que és poc habitual veure jugar la selecció espanyola en territori català. A banda del ja mencionat partit amistós del 2022 al RCDE Stadium, el combinat espanyol no jugava a Catalunya des del 18 de febrer del 2004, quan van disputar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys un matx no oficial contra el Perú".
I: "L’últim partit oficial en terres catalanes data del 12 d’octubre de 1975, pocs dies abans de la mort de Franco. L’enfrontament va disputar-se a l'antic camp de l’Espanyol, a Sarrià, i el combinat espanyol va imposar-se a Dinamarca per 2-0. Anys després, el 1992 en el marc dels Jocs olímpics de Barcelona, la selecció espanyola sub-23 de futbol va jugar final al Camp Nou i va emportar-se la medalla d’or després de derrotar a Polònia".
31 de març, dia internacional de la visibilitat transgènere, dia mundial contra el càncer de còlon i dia mundial de les lipodistròfies i dia de la Torre Eiffel.
Santoral: Amós profeta, Renato de Mérida, Balbina, Agilolf, Benjamí d'Argol i Guido abat.
