Espanya, un ministre per a Catalunya, i fantasies indepes

Satisfacció al Govern i cert optimisme a ERC per la remodelació quirúrgica del gabinet ministerial del president Pedro Sánchez. S'aprecien i es ponderen els perfils de Carlos Cuerpo i d'Arcadi España. Aquest darrer, exconseller d'Hisenda de l'executiu valencià de Ximo Puig és considerat un federalista de manual, cosa que segons tots els indicis podria desencallar les negociacions sobre el finançament singular i la cessió de l'IRPF.

Hi ha cert alleujament també per la marxa a Andalusia de María Jesús Montero, a qui a ERC havien posat la creu per la seva renúncia a negociar amb l'independentisme a les portes com estava d'una encomana summament complicada, la d'encapçalar la candidatura del PSOE a Andalusia.

A ERC no entenien que Montero es negués a presentar-se a la seva terra després d'haver explorat amb l'independentisme camins per al finançament singular de Catalunya, cosa que fora de Catalunya aixeca butllofes i provoca certa urticària entre altres raons per la manera de vendre els seus èxits de l'esmentat independentisme i de menystenir la resta d'Espanya.

Amb el canvi de personatges al Consell de Ministres s'obre això que els cursis anomenen finestra d'oportunitat, però en cap cas es produiran moviments abans del 17 de maig, data de les eleccions andaluses.

A Crónica Global s'informa que "Illa guanya un aliat al Govern per desencallar els seus acords d'investidura".

El text és d'Àlex Cárcel: "Pedro Sánchez va tenir molt present Catalunya en la remodelació del Govern del passat dijous, possiblement la darrera de la legislatura".

"Després de la precipitada sortida de la ja exvicepresidenta i exministra María Jesús Montero rumb a Andalusia, on s'enfrontarà a Juanma Moreno a les eleccions del proper 17 de maig, Moncloa ha optat per deixar la cartera d'Hisenda en mans d'Arcadi España, un perfil desconegut per al gran públic però molt ben connectat amb el Govern, amb qui ha treballat com a secretari general de Política Territorial els darrers anys".

"El president del Govern va elevar el ministre d'Economia Carlos Cuerpo a la vicepresidència primera i, en contra del que es pronosticava, va rescatar l'economista valencià de 51 anys de l'equip d'Ángel Víctor Torres per, entre altres objectius, facilitar les negociacions amb la Generalitat i ERC, de les quals continuen depenent els pressupostos catalans que les parts s'han emplaçat a aprovar al Parlament, com a molt tard, a l'estiu".

"Es tracta d'un perfil 'conciliador', expliquen fonts properes, en contraposició a la seva antecessora, considerada un 'obstacle' per desencallar acords com el nou model de finançament --pactat, però pendent de presentar-se en un Consell de Política Fiscal i Financera i de votar-se al Congrés dels Diputats-- o el traspàs del 100% de l'IRPF, una carpeta a la qual la candidata del PSOE a la Junta no va aconseguir donar una sortida satisfactòria".

"A la Generalitat asseguren que el seu nomenament denota 'voluntat d'arribar a acords'. Saben que no té ni compromisos --les urnes van pesar en les darreres decisions de Montero-- ni el pes polític per oposar-se a les cessions a què es va comprometre el PSC. I avalen el seu federalisme i la 'solvència' demostrada en les diferents cimeres bilaterals en què va participar. Per tant, abans de començar, ja compten amb ell com a aliat".

"España ja va ser un ferm defensor de millorar el finançament autonòmic durant la seva etapa de conseller d'Hisenda a la Comunitat Valenciana en el darrer tripartit del denominat Botànic, amb Ximo Puig al capdavant. L'actual ambaixador d'Espanya a l'OCDE és, de fet, el seu gran valedor dins del PSOE, on va adquirir protagonisme en el darrer congrés, precisament, defensant la reforma del sistema i assimilant les tesis catalanes".

"Les fonts consultades el defineixen com un polític 'pragmàtic, dialogant i bon negociador'. Així com també 'discret' i 'de partit', cosa que sens dubte ha resultat ser un mèrit en l'ecosistema sanchista. Alguns analistes han apuntat, en aquest sentit, que podria ser un gest de cara a la també ministra Diana Morant, líder dels socialistes valencians que no acaba de canalitzar el malestar per la gestió de la DANA de Mazón".

I: "Més enllà dels comptes, de moment està previst que convoqui un Consell de Política Fiscal i Financera i reprengui les negociacions per la cessió integral de l'IRPF. Previsiblement, en aquest sentit, viatjarà a Barcelona les properes setmanes per reunir-se amb la seva consellera homòloga Alícia Romero i el mateix president Salvador Illa, que idealment voldrien desencallar ambdues qüestions abans del 24 de juny, Diada de Sant Joan".

Ara, la part independentista. "El separatisme celebra la 'visió plurinacional' en el canvi de Govern: 'Són més favorables a cedir l'IRPF'", apunta un titular d'El Mundo.

Escriu Víctor Mondelo: "Han estat múltiples les ocasions en què Oriol Junqueras ha assenyalat María Jesús Montero com la responsable que el Govern es negui a cedir a la Generalitat la gestió de l'IRPF, permetent avançar Catalunya cap a la 'sobirania fiscal' que ERC es fixa com a objectiu irrenunciable a curt termini".

"Malgrat que la transferència del tribut formava part del pacte d'investidura que els republicans van signar amb el PSC fa gairebé dos anys a canvi de donar suport a l'elecció de Salvador Illa com a president, encara no s'ha arribat a executar per l'oposició frontal de la ja exvicepresidenta i exministra d'Hisenda, cosa que acaba de provocar el descarrilament dels Pressupostos catalans. 'Sense IRPF, no hi ha comptes', van advertir els republicans a Illa i Pedro Sánchez, per acabar forçant el Govern a retirar-los després de comprovar que Montero no donava el seu braç a tòrcer per no sortir perjudicada com a candidata del PSOE a les eleccions andaluses".

"ERC havia començat a resignar-se a no obtenir la gestió de l'IRPF en els propers anys, arribant Junqueras a acceptar altres contrapartides competencials de similar importància per avenir-se a negociar els Pressupostos de la Generalitat en els propers mesos i aprovar-los abans de l'estiu".

"Però la convocatòria anticipada dels comicis andalusos per al 17 de maig, la consegüent sortida de Montero de l'Executiu i, sobretot, el perfil dels seus substituts ha insuflat una dosi d'optimisme als independentistes catalans".

"'Potser tinguem una oportunitat amb els nous ministres, perquè Cuerpo s'ha declarat més favorable a cedir l'IRPF i per la visió plurinacional que li atribueixen a España', raonen fonts de la direcció d'ERC en conversa amb El Mundo en ser preguntades per l'ascens del ministre d'Economia a la vicepresidència primera i pel nomenament del deixeble de Ximo Puig com a nou titular d'Hisenda".

"Va ser el mateix expresident de la Generalitat valenciana qui, hores després de la designació del seu delfí com a hereu de la cartera de Montero, va manifestar en unes declaracions a TV3 que 'el nou ministre d'Hisenda té una visió plurinacional d'Espanya'. 'És una molt bona notícia per a Catalunya', va afegir també Puig, conscient que està per aplicar el finançament a mida que premia Catalunya amb el principi d'ordinalitat -el que estableix que no lliurarà a l'Estat més del que rep- i que queda pendent la cessió tributària que Junqueras no ha aconseguit pactar amb Sánchez en les seves darreres reunions amb el president, 'presumptament' per haver-la bloquejat Montero".

"'Presumptament', insisteixen fonts d'ERC, perquè a la formació republicana existeix escepticisme respecte a si únicament l'exvicepresidenta ha frenat el traspàs de l'IRPF o si, en realitat, era Sánchez qui la responsabilitzava quan tampoc ell n'era partidari pel mateix motiu: evitar que un nou regal al secessionisme català enfonsés encara més les seves ja de per si raquítiques opcions a Andalusia".

"'No ho tenim gens clar. No ens creiem que la ja exministra fes el que volgués', assenyalen els republicans, ara més esperançats pel nomenament d'España i per la nova responsabilitat de Carlos Cuerpo com a vicepresident".

"I és que el també ministre d'Economia va declarar públicament el passat setembre durant una visita a Catalunya que la cessió de l'IRPF al fisc català era 'perfectament plausible' i que resultaria fins i tot 'més eficient' que les agències tributàries autonòmiques recaptessin el tribut sempre que existeixi una 'bona coordinació' entre administracions".

Més notícies. Fantasies independentistes d'ahir i d'avui. Moviments a la cada cop més esquilmada Assemblea Nacional Catalana, l'antany totpoderosa ANC. Maniobres a l'ombra, escarafalls, fregaments, insinuacions, suggeriments i una operació de fons.

"Un sector del sobiranisme vol ressuscitar Quim Torra perquè presideixi l'ANC", assenyala un titular d'El Confidencial.

La informació és d'Antonio Fernández: "L'actual president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, desfulla la margarida sobre la seva continuïtat al capdavant de l'organització independentista que mou (cada cop menys) els carrers de Catalunya. Un dels fundadors de l'ANC, l'exregidor socialista Pere Pugès, és un dels dirigents interessats a assaltar la cúpula de l'organització".

"Llach està recolzat per tot l'aparell de Junts, començant per Carles Puigdemont, i compta amb el suport d'un sector de la CUP, amb qui ha pactat una aliança davant dels crítics, entre els quals es troben el sector de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i l'anterior cúpula directiva, encapçalada per l'expresidenta Dolors Feliu, que ha passat al sector crític que va protagonitzar la ruptura del secretariat".

"Pere Pugès, per la seva banda, compta amb l'aval de l'estructura històrica de l'organització; no debades va ser un dels creadors de l'ANC. No compta amb el suport d'estructures polítiques fora de l'ANC, però és un dirigent ben vist per la major part de l'organització. Tot i que no és del gust de Junts, que prefereix Llach, tampoc tindria problemes en arribar a acords amb el partit postconvergent i en obrir el ventall a més segments sobiranistes. No obstant això, té molts menys suports que Llach per presidir l'entitat".

I: "Però alguns cercles sobiranistes volen algú de més pes. Segons ha pogut saber El Confidencial, el càrrec ha estat ofert a l'expresident de la Generalitat, Quim Torra. El problema és que Torra no pretén lluitar pel poder: només l'acceptarà si l'hi demanen des de tots els sectors i sense que hi hagi perill d'esquerda interna".

Línies després, Fernández explica que "perquè aquesta opció es materialitzi, Torra no hauria de presentar cap llista: simplement, es pot arribar a un pacte després dels comicis per elegir un president que sigui un símbol acceptat per tothom i que estigui recolzat per totes les llistes que concorren. 'Aquesta qualitat es dóna en la figura de Quim Torra', subratllen les fonts. Fonts sobiranistes expliquen que si en darrera instància Quim Torra arriba a la presidència de l'ANC, 'això significarà un revulsiu de l'organització. És cert que amb Llach a la presidència es va intensificar l'acció al carrer, tot i que va arribar en un moment crític, amb l'independentisme en retrocés i una conjuntura desfavorable'".

El problema amb l'ANC és que està en els ossos, com evidencia aquest titular de Vilaweb: "64 candidats per a 77 places: la desmobilització buida les eleccions de l’ANC".

La informació ve signada per Arnau Lleonart i Fernàndez: "Els estatuts de l’Assemblea Nacional Catalana estableixen que el secretariat nacional el conformen setanta-set persones, però a les eleccions d’enguany tan sols s’hi podran votar seixanta-quatre aspirants, un cop publicada la llista definitiva de candidats. Això, malgrat la reforma recent de la normativa interna, que ara permet que s’hi tornin a presentar antics secretaris nacionals".

"Fins ara, hi havia un límit de dos mandats, i la nova normativa permet que s’hi tornin a presentar els qui hagin deixat el càrrec fa, com a mínim, dos mandats. L’absència de candidats aigualeix el sentit de les eleccions i n’esborra tot misteri, però també mostra la desmobilització general i la desaparició del debat d’idees a l’ANC en particular".

I: "D’ençà de la fundació de l’ANC, no havia passat mai que la xifra de candidatures fos inferior al total de les places disponibles al secretariat nacional. Fins ara, la xifra més baixa de candidats va ser a les eleccions internes del 2022, que van donar lloc a la presidència de Dolors Feliu. Llavors tan sols s’hi van presentar vuitanta-cinc candidats, una xifra que es va entendre que era resultat de la desmobilització de l’independentisme a la sortida de la pandèmia".

Els partidaris d'un front comú de l'anomenada "esquerra alternativa" agiten les aigües i acumulen forces, tot i que el primer experiment a Igualada ha sortit fatal en rebutjar la militància d'ERC una coalició amb els Comuns i la CUP. Però els promotors de la idea són inassequibles al desànim.

Joan Tardà és entrevistat al diari Público i deixa aquest titular: "Signaria per un front d'esquerres català amb Rufián de número u, Colau de dos i David Fernàndez de tres".

Un trident de categoria, una altra fantasia que en aquest cas respon al percentatge de vot de les forces que representen aquests tres titans de la cosa política, campions de la gramàtica parda.

L'entrevista és de Ferran Espada i en destaquen aquestes preguntes i respostes:

P: Quina és la seva proposta per a ERC?

R: Esquerra Republicana hauria de liderar l'impuls i la voluntat de constituir a Catalunya, i després podem parlar d'altres territoris dels Països Catalans, un front d'esquerres que integrés en el proper cicle electoral els partits d'esquerra independentistes i sobiranistes. Comuns, la CUP, Comunistes, Esquerra Republicana i altres partits que pugui haver-hi de caràcter sobiranista i independentista d'esquerres. Sense necessitat de renunciar als logos. És a dir, una sola papereta, Front d'Esquerres de Catalunya, a sota els logos de tots els partits, després el llistat de candidats i incorporant representants dels moviments socials.

P: I com s'elegeix el cap de llista?

R: Però això no toca ara! El que correspon és guanyar la batalla ideològica de convèncer les bases d'Esquerra Republicana, i convèncer la direcció, de la necessitat de conformar una candidatura del Front d'Esquerres de Catalunya. Nosaltres voldríem que aquest debat fos tan intens, com ja ho és dins d'Esquerra, a la CUP i als Comuns. Crec que si el 2027 hi ha un Front d'Esquerres de Catalunya, també pot actuar com un mirall, com un catalitzador, perquè els espanyols facin el mateix.

P: Però Gabriel Rufián planteja directament una coalició amb les esquerres de la resta de l'Estat. Com casa això?

R: Això no ho he vist enlloc. Una cosa és el que diuen els diaris que diu Rufián. Això no ho he vist en cap document. Jo, el dia 9 [d'abril] aniré a escoltar Rufián [a l'acte de Barcelona amb Irene Montero]. Crec que serà un acte molt interessant, perquè dues ments lúcides, com la de Rufián i Montero, debatent en una universitat davant de 300 o 400 joves, ho trobo una molt bona notícia. D'altra banda, Rufián sap que les polítiques d'aliances les decideixen els partits. El que diu Rufián és: esquerres espanyoles espavileu-vos. I també diu una cosa molt certa: que alguns, innocentment, creuen que els mals que vénen de Ponent [cap a Catalunya], a Fraga s'aturen, i no és cert. Si guanyen Vox i el PP, dubto que les classes populars catalanes, i la catalanitat, puguin suportar vuit o dotze anys de Govern de l'extrema dreta.

P: I el Front d'Esquerres de Catalunya sumaria o restaria per evitar això?

R: Jo tinc la impressió que si l'any 2027 fem un Front d'Esquerres de Catalunya [a les generals] no es perdrà cap vot, al contrari, i podrem contribuir de millor manera a aturar PP i Vox, que és el bé superior a perseguir. I si l'any 2028, el Front d'Esquerres de Catalunya es presenta a les eleccions al Parlament crec que estem en condicions de guanyar.

P: Vostè creu possible una candidatura catalana a les generals amb Rufián de número u, Colau de dos i David Fernàndez de tres?

R: On s'ha de signar?

P: Aquesta seria la proposta aleshores?

R: Efectivament. I voldria que el 2028 es fes el mateix liderat per Oriol Junqueras.

P: I com s'articula amb les esquerres espanyoles aquesta proposta?

R: Si fem el Front d'Esquerres de Catalunya, tenim la possibilitat de contribuir molt a aturar PP i Vox el 2027. I tenim la possibilitat de guanyar les eleccions al Parlament el 2028. I fer un Govern amb el PSC, amb Junqueras de president i Illa de vicepresident com a molt. I justament perquè haurem tingut un paper protagonista a Catalunya, estarem en condicions també d'ajudar l'esquerra espanyola. I per a un republicà, això és un orgull. Recordem aquell lema de la Guerra Civil: "Defensar Madrid és defensar Catalunya".

28 de març, Hora del Planeta: Esdeveniment simbòlic d'estalvi energètic i acció climàtica. Canvi d'hora. A les dues de la matinada seran les tres. Dia Internacional de l'Esperança: Jornada enfocada en la pau, l'oració i la comunitat. Dia del pastís Selva Negra.

Santoral: Sixt III papa, Gountrán, Cirili d'Heliòpolis, Castor de Tars, Hilarió de Bitínia, Esteve Harding i Proteri d'Alexandria.