Les dues Espanyes en la mort de Noelia

Noelia Castillo va morir ahir a la tarda enmig d’un agre debat sobre l’eutanàsia. Durant mesos el seu cas va ser el d’una paraplègica el pare de la qual intentava impedir que se li apliqués la mort assistida. Ningú li posava rostre i el cas tendia a passar desapercebut. Es pensava que la seva condició era com la de Ramón Sampedro, que jeia immòbil en un llit.

Segons el preàmbul de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia, aquest terme "significa etimològicament «bona mort» i es pot definir com l’acte deliberat de posar fi a la vida d’una persona, produït per voluntat expressa de la pròpia persona i amb l’objectiu d’evitar un patiment".

La seva edat, 25 anys, i l’aparició en un programa de televisió per donar testimoni van alimentar una polèmica que no s’ha apagat amb la seva mort. Defensors i detractors de la llei i del procediment esgrimeixen arguments en teoria inapel·lables davant un cas del qual es manca d’una informació completa.

Hi ha desenes de preguntes sense resposta i un cert fanatisme en les opinions. Molts signants de les dues faccions no semblen albergar el més mínim dubte sobre res, com aquells tertulians totòlegs i cridaners de la televisió, mitjà que ha demostrat una altra vegada la seva capacitat per albergar i vehicular els comportaments més abjectes. Les dues Espanyes en el seu apogeu.

També és notícia la substitució de María Jesús Montero per Carlos Cuerpo, nomenat vicepresident primer d’Economia. A Hisenda, Pedro Sánchez ha nomenat l’exconseller valencià del ram en temps de Ximo Puig, Arcadi España. La semblança del seu nom amb el del periodista i escriptor Arcadi Espada va ser motiu de confusió en alguns titulars precipitats.

De Carlos Cuerpo se sap que no és militant del PSOE, que sembla un home tranquil i que en termes polítics ve a ser el més semblant a un element neutre, cosa d’una certa "positivitat" en aquests temps convulsos.

D’ell passa a dependre la carpeta del finançament singular, el traspàs de l’IRPF i altres serrells pendents entre el Govern, el Govern i ERC. Tanmateix, cap dirigent republicà s’ha pronunciat encara sobre l’idoneïtat o inconveniència del nou segon de Sánchez.

Comença el repàs als mitjans amb el cas de la jove Noelia, a qui segons El Confidencial "van avaluar almenys 32 especialistes i el seu cas va acumular 13 informes".

Al sumari s’indica que "Els metges van decidir deixar passar un any des de l’intent de suïcidi fins a la seva petició formal d’eutanàsia pels seus problemes mentals".

De manera que es van complir els tràmits d’una manera garantista, tot i que la llei no distingeix entre malalties físiques i mentals.

La peça ve signada per Alejandro Requeijo i comença així: "A Noelia Castillo Ramos, la jove que va morir aquest dijous després de sotmetre’s a l’eutanàsia, la van avaluar almenys 32 especialistes entre metges, psiquiatres i juristes. Segons la documentació judicial a la qual va tenir accés El Confidencial, el seu cas va acumular 13 informes tècnics al llarg dels gairebé dos anys que van des de l’intent de suïcidi que la va deixar en cadira de rodes fins que el ple de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya va aprovar per unanimitat la seva mort assistida, el juliol del 2024".

"El 4 d’octubre de 2022 Noelia Castillo es va llançar des d’un cinquè pis amb el desig de suïcidar-se. Segons l’entrevista que ha concedit aquesta setmana al programa ‘Ahora Sonsoles’, d’Antena 3, va ser després de patir una violació múltiple que mai va denunciar. Fonts del seu entorn indiquen a aquest diari que en aquell moment ja no estava en un centre tutelat".

"Les lesions que li va provocar aquell intent de treure’s la vida, la van postrar en una cadira de rodes. Aquell mateix dia, va ser diagnosticada d’una paraplegia completa i va romandre ingressada a l’Hospital Joan XXII de Tarragona".

"El 9 de febrer de 2023, quatre mesos després del succés, la jove va ingressar a la clínica Guttman per rebre una pauta de regeneració intensiva per neurohabilitar-la psiquiàtricament. En aquell moment, Noelia Castillo ja presentava antecedents patològics: trastorn límit de la personalitat obsessiu compulsiu amb ideació suïcida i idees paranoides".

"Allà la jove ja va començar a verbalitzar el seu desig de morir. Però els especialistes van considerar que era convenient esperar un any des de l’accident per veure l’evolució de les lesions i si aquesta voluntat era fruit d’una frustració puntual o es mantenia en el temps. Així es reflecteix en un informe que recull la nota del psiquiatre del centre. Per això, la petició oficial no consta fins al 10 d’abril".

"L’11 d’abril de 2023 la doctora que la tractava va emetre un informe que va estar subjecte a interpretacions diferents entre el pare, contrari a l’eutanàsia de la seva filla, i la Generalitat de Catalunya. El progenitor va destacar que en aquest document deia que la pacient presentava un bon aspecte general".

"El 14 de juny de 2023 li van donar l’alta a la Clínica Guttman després de quatre mesos de treballs amb ella. La doctora –que les sentències identifiquen com B.– va emetre un segon informe. El pare destaca que a la pàgina 6 de l’informe consta que Noelia Castillo estava “mèdicament estable, amb dolor neuropàtic ben controlat amb la pauta actual, precisa de forma molt puntual ajudes”".

La informació continua amb les reunions i tràmits del cas fins a l’estiu passat: "El 15 de juliol de 2024 es va reunir el ple de la Comissió de Garantia i Avaluació de la Comunitat Autònoma. És l’òrgan que té l’última paraula per decidir sobre la vida d’un sol·licitant d’eutanàsia, en aquest cas a Catalunya, lloc de residència de Noelia. L’integren 19 professionals. En aquest cas, van tenir la paraula perquè així ho van decidir els dos membres de la parella".

I: "La parella és una part essencial del procés que marca la llei. En aquest cas van ser una jurista i una metgessa. Les dues van decidir de mutu acord i per a més garantia elevar la decisió al Ple i a tal efecte van emetre una posició de "desacord". Després elles es van haver d’abstenir al ple, que va resoldre per unanimitat emetre informe favorable a l’eutanàsia de Noelia".

El cas d’aquesta jove ha desfermat tota mena d’especulacions, rumors sense confirmar, mentides i prejudicis de tot tipus.

Al respecte, Jesús García Bueno publica una informació a El País. "Les faules sobre Noelia Castillo: de la violació de ‘menas’ a l'“eutanàsia per depressió”", s’anomena la seva peça.

Del text destaquen aquests paràgrafs: "Un dels missatges més difosos a X assenyala, amb diferents variants, que quan Noelia va ser apartada temporalment dels seus pares i posada a disposició dels serveis socials de la Generalitat, va ser violada “en manada” per un grup de “menas” (acrònim de menors estrangers no acompanyats) o d’“immigrants il·legals”, que serien en tot cas els culpables de tot el que li va passar després: l’intent de suïcidi que la va deixar paraplègica i la seva idea de rebre l’eutanàsia".

"D’això s’ha fet ressò, entre d’altres, el líder de Vox, Santiago Abascal: “Estic molt afectat per aquesta notícia. L’Estat li pren una filla als seus pares. Els menas la violen. I la solució que li dona l’Estat és suïcidar-la. L’Espanya de Sánchez és una pel·lícula de terror”".

"No hi ha evidències que aquest episodi hagués ocorregut i fos la causa del seu intent de suïcidi. A l’entrevista, Noelia no situa cap agressió sexual en aquest context. La jove relata tres episodis. El primer va passar, explica, amb un noi que va ser la seva parella durant quatre anys i que una nit va abusar d’ella, després que ella s’hagués pres unes pastilles per dormir".

"El segon, en una discoteca, quan “dos nois van intentar abusar sexualment” d’ella, relata. I el tercer, també en una discoteca, quan explica que la van agredir “tres nois alhora”; afegeix que això va passar “tres o quatre dies abans” de llançar-se pel balcó, en un cinquè pis: el 4 d’octubre de 2022, quan tenia 21 anys. Aquest intent de suïcidi va ser el que li va provocar una “paraplegia completa”".

"Fonts de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) de la Generalitat han confirmat aquesta tarda que “no existeix cap incident d’agressió sexual registrat” en els dos centres residencials on Noelia va romandre entre juliol de 2015 i febrer de 2019, quan va sortir del sistema, ja major d’edat, “de manera voluntària”".

Paràgrafs després, García Bueno assenyala que "un altre dels arguments estesos per xarxes, després de la difusió de l’entrevista de Noelia, és la idea que físicament no està tan malament. Molts missatges minimitzen el seu dolor perquè no se la veu del tot immòbil, o fins i tot perquè s’observa com, amb molt d’esforç i ajuda, pot pujar unes escales. “No estic al llit postrada, em dutxo i em maquillo sola”, explica a l’entrevista. Però això no vol dir que no pateixi, com també explicita: “Dormir se’m fa molt difícil, a part que tinc mal d’esquena i també de cames”".

I: "L’expedient dona pistes més clares. La “paraplegia completa” li va deixar les següents seqüeles: lesió medul·lar completa nivell L3, alteració sensitiva per sota del nivell de la lesió, dolor neuropàtic, intestí amb incontinència fecal, bufeta que precisa sondes cada sis hores i dependència funcional associada als dèficits, que implica “desplaçament amb cadira de rodes que pot propulsar amb entorns adaptats”, a més d’“una capacitat de marxa precària per interiors adaptats amb caminadors i fèrules”. Una doctora especialista en medicina física i rehabilitació va qualificar aquestes seqüeles com a “permanents i irreversibles”".

Davant aquests diagnòstics i les raons de Noelia alguns columnistes com Jorge Bustos a El Mundo, que escriu que "la mort de Noelia no repugna a la fe sinó a la raó. A la raó humana i a la raó d’Estat, dispositiu que es va inventar per protegir la vida dels seus ciutadans, no per facilitar-ne la mort. Una noia de 25 anys no hauria de desitjar una mort digna sinó una vida digna. Una mort pot ser indolora o atroç, però la dignitat no és un atribut de la mort sinó de la vida".

També assenyala en el seu article que "el propofol intravenós no falla, però els homes sí. Per exemple, els legisladors que ens van jurar que havien exclòs la patologia mental com a supòsit d’eutanàsia. O els ¿metges? que van avaluar la psique de Noelia i la van trobar molt mestressa de la seva decisió letal, sense plantejar-se l’oportunitat d’una teràpia".

A l’ABC Carlos Herrera assenyala: "Noelia, a qui em pregunto si se li ha ofert alguna sortida més que la injecció letal, ha estat capaç de valer-se per si mateixa malgrat la temible caiguda des d’un cinquè pis produïda en aquell intent de suïcidi. L’advocat que gestiona les maniobres del pare per evitar la mort de la seva filla va deixar una frase impactant: la mateixa Generalitat de Catalunya que la va operar, la va rehabilitar i va ajudar a que pugés escales ara la mata. El mateix Estat que, pel que sembla, no va saber protegir-la, ara acaba amb la seva vida".

Més notícies. "Detingut un reincident en permís penitenciari per la brutal agressió sexual a una dona a Montjuïc", assenyala un titular d’El Caso, la capçalera de successos d’El Nacional.

La peça és de Guillem RS qui descriu el presumpte autor de la violació com un home de 25 anys, de nacionalitat estrangera i que compleix condemna per uns fets similars quan era menor d’edat.

Del seu text: "Aquest home no és la primera vegada que actua i, segons ha pogut saber ElCaso.com, quan, suposadament, va atacar aquesta dona el passat 13 de febrer, estava gaudint d’un permís penitenciari. No era la primera vegada que sortia de la presó després de ser condemnat, quan era menor d’edat, a vuit anys per agressió sexual -que és el màxim que permet la llei del menor".

Línies després s’indica que "els Mossos estan convençuts que, aprofitant el permís penitenciari de tres dies que estava gaudint —que era la segona part d’un permís de sis dies i que no era la primera vegada que li acceptaven— va cometre aquesta agressió sexual brutal. Després va tornar a Quatre Camins. Des de llavors no ha sortit".

A la informació s’accentuen els errors del sistema penitenciari i el fet que aquest pres gaudís de permisos.

Política. L’experiment de l'"esquerra alternativa" de Gabriel Rufián ha collit el seu primer fracàs. Fa dos dies ressenyàvem que les esquerres d’Igualada pretenien presentar-se conjuntament. Doncs bé, la militància d’ERC rebutja aquesta coalició amb la CUP i els Comuns.

És el que explica Lluís Girona Boffi a Nació Digital: "No hi haurà, almenys per ara, coalició municipal de les esquerres a Igualada. La militància d’ERC ha tombat el preacord al qual va arribar el grup municipal del partit amb Poble Actiu (CUP) i els Comuns per concórrer plegats a les eleccions municipals del 2027, segons ha pogut saber Nació".

"Ho ha decidit l’assemblea del partit, reunida aquest dijous al vespre a la capital de l’Anoia, i la proposta ha estat rebutjada per 34 vots en contra (51%), 31 a favor (46%) i dues abstencions (3%). L’actual líder del partit al consistori, Enric Conill, era un dels impulsors de la iniciativa i des de la militància ja s’ha proposat, tot i que de manera no formal, un candidat alternatiu per una llista d’ERC en solitari".

Línies després es diu que "El preacord incloïa concórrer amb la marca Ara Igualada -sota el paraigua municipal amb el qual concorri ERC- i amb un programa compartit i una imatge comuna. Fa uns dies, el moviment ciutadà Ara Igualada va fer públic un manifest on es demanava precisament aquesta unió de forces en una sola candidatura per construir una alternativa".

I; "Aquest preacord era un pas per intentar formar una candidatura conjunta d’esquerres a Igualada, però el soci majoritari per representació parlamentària l’ha acabat tombant. A nivell nacional, fonts consultades apunten que a ERC no es veia del tot clar i la CUP directament no l’avalava".

Informació local de Barcelona. Presentada la sortida del Tour de França, el gran esdeveniment esportiu d’aquest any a la capital de Catalunya.

A La Vanguardia és Toni Muñoz qui escriu sobre el tema: "Barcelona ja respira ciclisme. La ciutat va posar en marxa ahir el comptador per recordar que falten 100 dies per a l’inici de la cursa ciclista més important del món, el Tour de França, que per primera vegada sortirà des de Barcelona".

"Ahir, l’Ajuntament va escalfar motors amb una festa a l’Arc de Triomf on es va donar a conèixer la cançó oficial de 'Le Grand Départ' –la Gran Sortida– a càrrec del grup català Doctor Prats. L’acte va culminar amb la il·luminació de 130 edificis emblemàtics de tota la ciutat que es van tenyir de groc, com la façana de l’Ajuntament, l’Arc de Triomf, la Casa Batlló, el recinte modernista de Sant Pau, la Pedrera, el MNAC i el Palau de la Generalitat. Els llums van estar encesos fins a mitjanit".

I: "L’acte que es va celebrar ahir a l’Arc de Triomf va ser presentat per Judit Mascó i Jordi Basté i va comptar amb la presència del cinc vegades campió del Tour, Miguel Indurain, de la jove promesa de l’equip Movistar, Iván Romeo i del director de la cursa Christian Prudhomme que va destacar “l’orgull” que representa per a la ronda gala desembarcar en una ciutat amb “tanta passió” per la bicicleta com Barcelona".

Pel que fa a la part esportiva, Muñoz explica que "la gran sortida començarà amb una contrarellotge per equips de 19 km que passarà pels llocs més emblemàtics de la ciutat i que sortirà des del Parc del Fòrum i culminarà amb un final en alt fins a l’Estadi de Montjuïc".

"La segona etapa serà a Tarragona, tindrà 182 km i transitarà per diversos municipis de la Costa Daurada, passant per Sitges, Begues i recorrent la carretera de Collserola en direcció al Tibidabo, fins a desembarcar a la muntanya de Montjuïc, on hauran de pujar tres vegades al Castell. La tercera partirà de Granollers i passarà per la Collada de Toses fins a creuar la frontera i finalitzar a l’estació d’esquí de Les Angles, en plena alta muntanya".

27 de març, dia mundial del Teatre i dia internacional de l’Enllaç entre les Ciències Mèdiques. Santoral: Alexandre de Drizipara, Joan de Licòpolis, Zanites, Narsetes màrtir, Maroles, Teoprepides i Ruperto de Worms.