Clatellots judicials als 'indepes' i operatius policials

Efecte papallona. El president de la Junta d'Andalusia, el popular Juan Manuel Moreno Bonilla, ha convocat eleccions pel 17 de maig. La vicepresidenta i ministra d'Hisenda María Jesús Montero deixarà aviat el seu lloc per ser la candidata socialista a la regió.

En teoria, l'avançament andalús hauria d'afavorir la tramitació i aprovació dels pressupostos autonòmics de Catalunya. Amb aquesta data al calendari, sembla molt plausible l'objectiu de la consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, d'aprovar els pressupostos abans de Sant Joan.

Però vet aquí que els "socis" d'ERC pretenen estirar la corda fins a finals de juliol i sempre que el PSC els ofereixi alguna cosa inconcreta sobre la "sobirania" de Catalunya que els amenitzi l'espera fins a la cessió de l'IRPF.

Els republicans no volen ni sentir a parlar de presses o calendari. Han trobat el gust a imitar Junts i es fan pregar. En la seva equació no entren les funestes implicacions de no tenir pressupostos a Catalunya.

A més d'eleccions a Andalusia, el dia d'ahir va estar marcat per les males notícies des de la perspectiva independentista. Cua de processos judicials dels anys bojos del Procés, clatellots de la justícia europea i nacional a les pretensions dels líders de l'aixecament.

"Junqueras i Turull tornen a fracassar davant la Justícia europea: el TEDH rebutja revisar en Gran Sala la seva presó preventiva", destaca un titular d'El Español.

Al sumari s'indica que "La Cort d'Estrasburg ratifica que el Tribunal Suprem no va vulnerar els seus drets en rebutjar posar-los en llibertat perquè exercissin com a diputats autonòmics després de les eleccions catalanes de 2017".

El text és de María Peral i comença així: "El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat aquest dilluns la petició del president d'ERC, Oriol Junqueras; del secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i de Jordi Sànchez perquè la Gran Sala revisés la sentència en què el TEDH va considerar justificat que no fossin posats en llibertat pel Tribunal Suprem per exercir com a diputats autonòmics".

"D'aquesta manera, queda ferma la sentència dictada per la Cort d'Estrasburg el passat 6 de novembre".

"En aquesta data, el TEDH va rebutjar per unanimitat la queixa de Junqueras, Turull i Sànchez de no haver pogut exercir els seus drets polítics després de ser elegits membres del Parlament català a les eleccions de desembre de 2017".

I: "Sànchez, Junqueras i Turull, condemnats a l'octubre de 2019 per sedició i, en el cas dels dos últims, també per malversació de fons públics, van recórrer al TEDH després que el Tribunal Constitucional donés suport a la decisió del Tribunal Suprem de mantenir en presó preventiva als dos primers i acordés l'empresonament del tercer al març de 2018, després de ser tots ells processats per rebel·lió".

I d'Estrasburg a Madrid. "Clatellot del Tribunal Constitucional a Junts i ERC per la seva actuació a la Mesa del Parlament", informa El Confidencial.

Al sumari s'explica que "Fa quatre anys, la Mesa del Parlament va permetre tramitar propostes de resolució que legitimaven la consulta de l'1 d'octubre. Ara l'Alt Tribunal tomba aquestes decisions".

Informa Marcos Lamelas: "El Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a donar un altre clatellot a Junts i ERC pel seu mode d'actuar al capdavant de la Mesa del Parlament. En una nova sentència del passat 9 de març s'anul·la l'admissió a tràmit per part del Parlament de tres propostes de resolució pel debat de política general de 2022 en què Junts, ERC i la CUP intentaven legitimar la consulta de l'1 d'octubre de 2017, que en el seu dia havia impulsat l'independentisme".

"La presidenta del Parlament en aquell moment era Alba Vergés, d'ERC, en règim d'interinitat, ja que substituïa la destituïda Laura Borràs. Des del procés, la presidència del Parlament, que exerceix de segona autoritat de Catalunya, sempre ha estat en mans de Junts o d'ERC".

"A l'octubre de 2022, Alba Vergés havia arribat de rebot a la presidència del Parlament i s'estava a l'espera que Carles Puigdemont designés la successora de Laura Borràs, que finalment va ser Anna Erra, aleshores alcaldessa de Vic".

"El procés estava mort, però de cara a la galeria els partits independentistes pugnaven per colar propostes de resolució que demostressin que l'1 d'octubre estava viu, encara que òbviament ja no era així. La prova és que en el moment més àlgid del procés, el TC responia en dies, mentre que en aquest cas ha trigat quatre anys a fallar que tenien raó els quatre diputats de Cs que van demanar en recurs d'empara la nul·litat de l'actuació de la Mesa del Parlament".

La decisió judicial no té conseqüències per a la ínclita Vergés, que està a l'espera que el TSJC resolgui sobre si hi va haver discriminació en la vacunació de la Covid contra la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. En aquella època, la senyora republicana d'Igualada era la consellera de Salut del Govern Torra.

El front internacional també aporta males notícies, però en aquest cas no només pels processistes. "L'extrema dreta arrasa a la 'Catalunya Nord', el fortí francès reivindicat per l'independentisme", destaca un titular de Vozpópuli.

Al sumari s'explica que "El 'pancatalanisme' viu amb inquietud l'èxit del partit de Marine Le Pen a la segona volta de les municipals franceses".

El text és de Óscar Benítez: "El nacionalisme català sol carregar contra la naturalesa suposadament imperialista de l'Estat espanyol. Atès que, als seus ulls, manté sotmeses a diferents 'nacions' com Catalunya, el País Basc o Galícia. Paradoxalment, mai no ha amagat la seva naturalesa expansionista".

"I és que, com és sabut, el seu projecte no només aspira a trencar amb Espanya, sinó també a annexionar-se territoris que considera catalans com la Comunitat Valenciana, les illes Balears i, a l'estranger, la regió francesa del Rosselló —a la qual denomina 'Catalunya Nord' i la seva capital seria Perpinyà—".

"Així, el moviment acostuma a prestar atenció al que passa a la zona, recordant els seus vincles històrics amb Catalunya. I més, en un any com el present, en què es compleix el 50 aniversari de l'Escola Bressola —la xarxa de col·legis nacionalistes que ofereixen educació en català en aquest territori— i durant el qual l'Executiu del PSC ha preparat un rosari d'actes commemoratius".

""No esteu sols: sempre tindreu aquest Govern del vostre costat", va assenyalar recentment el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, davant membres de la Bressola, recordant que la Generalitat els va ajudar el 2025 amb 800.000 euros".

"Tanmateix, la realitat dista una mica de les projeccions nacionalistes. En primer lloc, la presència del català a la zona és testimonial, tal com pot comprovar qualsevol que la visiti i com va testificar l'anterior delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, a qui Illa va cessar per la seva negativa a utilitzar el terme 'Catalunya Nord' —insistia a usar el terme oficial a França, 'Pirineus Orientals'—".

"I, en segon lloc, que en aquesta zona, l'extrema dreta francesa és cada cop més popular, guanyant elecció rere elecció. Una predilecció que no seria problemàtica per a l'independentisme —aquí hi ha l'Aliança d'Orriols— si no fos perquè Reagrupament Nacional no vol ni sentir a parlar de la secessió catalana. Per exemple, l'alcalde de Perpinyà, Louis Alliot, que fa dues setmanes va renovar el bastó de comandament d'aquesta ciutat —la més gran de França en mans de l'extrema dreta— ha declarat no estar en contra del català, però sí del moviment separatista".

De tornada a la Catalunya del sud, aquest titular d'El Nacional: "El front d'esquerres de Tardà i Rufián aterra a Igualada: ERC, Comuns i CUP es presentaran junts".

Punt per a Rufián. Escriu Vicenç Pagès: "La proposta de Gabriel Rufián i Joan Tardà d'un front d'esquerres a Catalunya ja té un primer conillet d'índies a les pròximes eleccions municipals de maig de 2027. Tal com va defensar Joan Tardà en una entrevista a El Nacional.cat, tots els partits a l'esquerra del PSC a Catalunya (ERC, Comuns i CUP) haurien de presentar-se conjuntament davant l'auge de PP, Vox i Aliança Catalana. Doncs bé, tal com explica l'ACN, els tres partits han fet públic un preacord per presentar-se de manera conjunta a Igualada, sota la marca 'Ara Igualada'".

"L'objectiu és destronar l'alcalde de la capital de l'Anoia, Marc Castells, que, tal com va avançar El Nacional.cat, es tornarà a presentar sota el paraigua de Junts per Catalunya i que buscarà un cinquè mandat".

"Segons han explicat les tres parts aquest dilluns a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada, els republicans seran els encarregats de proposar l'alcaldable, mentre que el portaveu del grup l'escolliran els cupaires. Els set primers llocs de la llista es repartiran de manera igual entre ERC i Poble Actiu -amb tres membres cadascun- i un per als Comuns".

Línies després torna a aparèixer la senyora Vergés: "A les últimes eleccions, Esquerra Republicana va presentar l'exconsellera Alba Vergés com a candidata, però els va suposar un batacada, passant dels cinc regidors als tres. De cara a les pròximes eleccions, encara que l'actual portaveu és Enric Conill, probablement el candidat serà Roger Rodrigo, tal com explica la Veu de l'Anoia. Per la seva banda, la CUP actualment té tres regidors, mentre que els Comuns ja fa diversos mandats que no tenen representació".

Ensenyament. "Els sindicats suspenen l'actitud del Govern i el conflicte amb els mestres puja de to", destaca El País.

Al sumari s'indica que "El front crític que comanda Ustec assenyala d'“irresponsable” la negativa de l'Executiu a tenir una reunió aquest dimarts".

El front crític i independentista, val a dir.

El text ve amb la signatura del mitjà i diu així: "Els sindicats docents majoritaris, encapçalats per Ustec, han advertit aquest dilluns de l'“escalada del conflicte” si el Govern no acudeix a la reunió bilateral convocada dimarts, després que l'Executiu del PSC els hagi emplaçat a negociar a la taula sectorial de dijous juntament amb CCOO i UGT".

"En comunicat conjunt, Ustec, Aspepc -els professors de la secundària-, CGT i la Intersindical han qualificat d'“irresponsable” la negativa del Govern a reunir-se dimarts a la Universitat de Barcelona (UB) després de la massiva protesta de divendres passat, que va reunir unes 35.000 persones als carrers de Barcelona".

"El conseller de Presidència Albert Dalmau no acudirà a aquesta cita i mantindrà el seu pla de convocar aquest dijous la taula sectorial d'Educació en què es reuniran els dirigents de la conselleria amb els portaveus dels cinc sindicats representats. USTEC, CCOO, UGT, ASPEC –el sindicat dels professors de secundària– i la CGT".

"La intenció del conseller és reunir-se a la tarda i per separat amb cadascun dels sindicats. El Govern manté des de fa dies que és un acord històric, que els professors tenen dret a la protesta però que les millores s'han d'assentar en un principi de realitat".

I: "En canvi Ustec i la resta de sindicats crítics han lamentat que el Govern “pretengui ignorar” la seva petició de reunió urgent després de les mobilitzacions i els derivi a una taula sectorial ordinària “com si la situació actual fos de normalitat”".

Crims. "Cop policial a la màfia turca assentada a Barcelona: 14 detinguts per tràfic de drogues i armes", avisa El Mundo.

Del text de Cristina Rubio: "Cop policial a la màfia turca assentada a Barcelona: els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i l'Europol han desplegat aquest dilluns un macrodispositiu a nivell nacional i internacional que deixa 19 detinguts, 14 a Catalunya, per tràfic de drogues i armes".

"La investigació es va iniciar fa un any i avui s'ha dut a terme l'explotació del cas. La policia ha fet detencions a Barcelona, Teià, Sabadell, Tordera i Lloret de Mar. A més, hi ha dos arrestats més a Màlaga, tres a Sofia (Bulgària) i sis persones investigades a Grècia".

I: "La xarxa, vinculada a la màfia turca i que importava armes de foc i exportava marihuana a altres països, s'ha desarticulat després que els cossos implicats efectuessin diversos registres simultanis, un d'ells al barri barceloní del Poble-sec, que s'ha saldat amb tres detinguts i un identificat".

Línies després Rubio detalla que "al maig de 2024, una persona va assassinar a trets una altra coincidint amb la fira d'abril de Barcelona, a plena llum del dia i a la zona del Fòrum. La víctima es deia Tekin Kartal i era un conegut criminal turc, de l'òrbita del clan dels Baybasin, un dels principals del país otomà".

I: "La presència de màfies a Catalunya s'ha multiplicat els darrers anys per la proliferació del negoci de la marihuana, la ubicació estratègica de la comunitat -porta d'entrada a Europa i important enclavament Mediterrani- i la bona xarxa de comunicacions existent".

És clar, com que no van en tren...

I més successos. "La trama del llentiscle: una xarxa va saquejar boscos protegits de Tarragona i va guanyar milions després de vendre les plantes als Països Baixos", assenyala El Diario.

Compte amb el llentiscle, que no és droga sinó que s'utilitza a Holanda com a planta ornamental.

Del text d'Oriol Solé Altimira: "Alguna cosa passava al bosc i la Guàrdia Civil ho va documentar. En grups de tres o quatre persones, arribaven en furgoneta i agafaven multitud de branques de llentiscle, una planta mediterrània que abunda a les zones naturals protegides de Tarragona".

"Després portaven el botí fins a una nau industrial de Reus, on es carregava en camions per traslladar-lo als Països Baixos. Els pagaments d'una empresa holandesa als caps de la xarxa a canvi de les plantes es xifren en 9,3 milions d'euros entre 2018 i 2022, però la seva activitat va durar fins aquest any".

"En una interlocutòria a la qual ha tingut accés elDiario.es, el magistrat del jutjat d'instrucció 3 de Reus, Diego Álvarez, va enviar a presó provisional el 19 de febrer als quatre suposats caps de la trama del llentiscle".

"A més del delicte contra el medi ambient, se'ls investiga per blanqueig de capitals, organització criminal i un delicte contra els drets dels treballadors i contra la Seguretat Social perquè presumptament haurien explotat migrants en situació irregular per extreure les plantes del bosc".

I: "La investigació del Seprona sembla una causa de narcotràfic. En aquest cas, la planta no es fuma, sinó que s'utilitza sobretot amb finalitats ornamentals, encara que igualment lucratius: dels més de nou milions que va cobrar la xarxa, l'organització en va extreure sis en efectiu o xecs per finestreta i caixers “sense que es conegui el destí final d'aquests fons”, apunta el jutge".

La notícia és d'aquelles que, com els clatellots judicials, couen a l'independentisme pel paper de la Benemèrita a Catalunya.

24 de març, Dia Mundial de la Tuberculosi, impulsat per l'OMS per conscienciar sobre aquesta malaltia, i el Dia Internacional del Dret a la Veritat en relació amb Violacions Greus dels Drets Humans i de la Dignitat de les Víctimes.

Santoral: Catalina de Suècia, Berta, Latino, Timolao, Hildeliva, Sever de Catània, Maccartemi i Secúndul de Mauritània.