ERC compleix 95 anys i avís als nord-americans

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) compleix 95 anys. Té mèrit haver sobreviscut a dirigències com les encarnades per Ángel Colom i Josep Lluís Carod Rovira, entre d'altres. La formació s'enfronta ara a les seves pròpies contradiccions i al mandat prorrogat d'Oriol Junqueras.

Enmig d'una evident crisi de lideratge i després d'haver tancat en fals episodis tan obscens com els cartells sobre l'alzheimer de Pasqual Maragall, Junqueras presumeix de l'honestedat del seu partit. Cal mirar cap a una altra banda i tapar-se el nas en el cas de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, la funesta DGAIA.

La cruïlla interna es substancia entre l'autonomisme possibilista i la màgia independentista. Junqueras combina ambdues banderes i utilitza la seva estada a la presó com a salconduit davant dels crítics, partidaris d'un independentisme ortodox. També deixa fer a Gabriel Rufián i, sobretot, a Elisenda Alamany, qui ha passat de ser infanteria a l'esquerra podemita catalana a segona de bord a ERC.

El gran debat al partit gira entorn dels pressupostos de la Generalitat, la pista de ball on Junqueras exhibeix les seves dots de negociador, que són més aviat escasses, pròpies d'un home maldestre i poc flexible.

La portada d'El País el 14 de març

"Junqueras es juga amb els pressupostos catalans el seu crèdit en un partit agitat per Rufián", assenyala un titular d'El País.

En el sumari s'indica que "ERC celebra el seu 95 aniversari sense haver aconseguit recosir les tensions del darrer congrés".

El text és de Camilo S. Baquero i comença així: "Esquerra Republicana celebra els seus 95 anys de fundació aquest dissabte, amb un acte a Barcelona. L'efemèride coincideix amb un altre aniversari i una conjuntura delicada per a la formació: fa un any ja del Congrés Extraordinari del partit que va entronitzar el tàndem Oriol Junqueras - Elisenda Alamany a la direcció i el proper divendres, és el dia D per a la votació dels Pressupostos catalans. Junqueras es juga el seu crèdit polític dins i fora d'un partit que, agitat per l'agenda nacional de Gabriel Rufián, navega les seves divisions internes".

"La festa d'aquest dissabte obre una setmana de vertigen a les files d'una ERC que, per molt que canviés la seva imatge corporativa el setembre passat, segueix sense aconseguir passar pàgina totalment del cisma entre Junqueras i la que va ser la seva exnúmero dos, Marta Rovira".

"“La gran majoria de la gent ha superat les divisions, evidentment no tothom. Però ERC és ara un partit que fa el que diu i diu el que fa”, refuta el seu vicesecretari de Comunicació Isaac Albert. El rol republicà, afegeix, està definit: aconseguir que les coses passin. “La legislatura no es defineix per ella sola, sinó pels objectius que ens marquem”, afegeix".

Pàgines després, Baquero escriu que "la cúpula del partit insisteix que aporta “l'ambició nacional” a l'Executiu d'Illa. Però no tothom ho veu així. “ERC es mou en el marc del realisme autonòmic”, accepta Xavier Godàs, la cara visible de la major oposició a Junqueras en el darrer Congrés. Quelcom que, afegeix, és problemàtic en tant que els avenços que està obtenint en realitat són “sucedanis” del que inicialment es va prometre".

"“L'agenda nacional estratègica ha desaparegut del mapa, no hi ha rumb o s'estan realitzant intervencions properes al marc de l'extrema dreta, quan s'assenyalen els comerços regentats per persones migrants en comptes d'elaborar un discurs republicà”, afegeix. “Jo no sé avui dia quin projecte té ERC”, assegura per la seva banda Helena Solà, l'altra rival de Junqueras en la pugna per les regnes i que va trencar el carnet del partit fa dues setmanes, quan se li pregunta si creu que es veu la formació molt autonomista".

"Tots dos apunten a diferents causes per justificar aquesta sensació de pèrdua del nord, més enllà de les relacions amb els socialistes. “Hi ha clarament tres agendes personals: la de Junqueras, la de Rufián i la d'Alamany. Es poden revestir de voluntat política però són tres persones que condicionen el projecte col·lectiu”, assegura Godàs. “El camí que proposa Rufián, per exemple, s'hauria de votar en una assemblea. O el dels Pressupostos”, afegeix Solà".

I: "Junqueras, encara inhabilitat i a l'espera de l'amnistia, no podria ser el candidat a la Generalitat en cas d'unes eventuals eleccions autonòmiques. El mateix líder del partit va assenyalar Alamany o l'eurodiputada Diana Riba com a opcions en tal cas. La líder del partit a Barcelona, però, es descarta assegurant que està concentrada en la batalla per la capital catalana, que se solapa amb la pugna interna de la poderosa Federació de Barcelona, que la també secretària general no ha pogut dominar".

La portada d'El Periódico el 14 de març

Més vida de partits. El Confidencial apunta un "Divorci històric entre el PSC i el Cercle d'Economia a compte de la immigració".

La peça ve signada per Marcos Lamelas: "Tradicionalment el Cercle d’Economia i el PSC han estat alineats en el gruix dels temes importants. Però aquest eix s'ha trencat. Ambdós protagonistes porten molt malament la nova situació, que no s'ha verbalitzat".

"A finals de gener, Pedro Sánchez va anunciar la seva regularització massiva. El passat febrer, el Cercle va publicar un document endurint la seva postura sobre la immigració i allà alguna cosa es va trencar. Tant, que la fundació Rafael Campalans, el think tank del PSC, ha contestat aquest mes de març amb un altre estudi sobre immigració, que fins i tot al·ludeix a frases concretes del text del lobby empresarial i l'acusa d'haver comprat el marc mental de l'extrema dreta. Tot molt català. Però tot molt tens".

"Un exemple. En l'estudi de la fundació Rafael Campalans, que es defineix com “el laboratori d'idees del PSC", s'afirma: “És difícil imaginar quins ‘mecanismes àgils de seguiment’ es podrien establir per evitar que centenars de milers de persones procedents d'Amèrica Llatina es quedin ‘amb molta facilitat’”. Aquesta afirmació recorda a la d'aquella diputada que va assegurar que dirien “aquí no” a les persones que vinguin a delinquir. La diputada en qüestió és Mireia Varela, de Vox, al Parlament de Catalunya".

"El Cercle, per la seva banda, afirmava un mes abans en el seu document que “d'altra banda, la via principal de generació d'irregularitat és sobrevinguda i afecta persones que han entrat legalment, ja sigui sense visat o amb un visat de curta durada —habitualment de tres mesos—, però que romanen al país un cop expira aquest termini. Aquest fenomen es dóna de manera rellevant en el cas de persones procedents d'Amèrica Llatina. La combinació d'aquesta facilitat d'entrada amb la manca de mecanismes àgils de seguiment explica que puguin acabar quedant-se amb molta facilitat”. El “per al·lusions” resulta clamorós".

"Tot i que en cap moment es menciona el Cercle i la seva “Nota d'Opinió”, les referències són constants. El Cercle acaba aquesta nota amb la següent reflexió: “La immigració no pot ser abordada ni des del populisme, que simplifica i instrumentalitza el malestar, ni des del bonisme, que tendeix a negar tensions reals i a ajornar els debats incòmodes. És el moment d'afrontar el debat amb valentia, d'entendre el fenomen migratori en totes les seves dimensions i d'articular una política rigorosa i amb visió de mitjà termini coherent amb les necessitats i les capacitats del país”".

I: "La rèplica del PSC a través de la Fundació Rafael Campalans no pot ser més contundent: “Sovint sorprèn llegir que determinades persones o entitats, fins i tot reconegudes com a serioses, apel·len a afrontar el ‘problema’ de la immigració de manera ‘valenta’ i ‘sense bonismes’. Amb aquestes expressions adopten el discurs combatiu i fals de l'extrema dreta. No s'anomena el Cercle però qualsevol lector perspicaç s'adona a qui es refereix el socialisme català quan parla d'una “entitat reconeguda com a seriosa”".

La portada de 'La Razón' el 14 de març

Més informacions. "El Consolat dels EUA a Barcelona alerta de la manifestació contra la guerra a l'Iran: 'Mantingueu-vos segurs'", apunta un titular d'El Nacional

Escriu Guillem Barrera: "El Consolat General dels EUA a Barcelona i l'Ambaixada dels EUA a Madrid han alertat aquest divendres als ciutadans nord-americans que es trobin en alguna de les ciutats on aquest cap de setmana hi ha previstes manifestacions en contra de la guerra a l'Orient Mitjà".

"L'ambaixada nord-americana, a la seva pàgina web i a les seves xarxes socials, demana als seus nacionals que es mantinguin alerta davant "possibles amenaces", adverteix que és possible que es produeixin manifestacions "espontànies" els propers dies, i subratlla que "fins i tot les protestes pacífiques, es poden tornar violentes"".

Línies després Barrera apunta que "la plataforma Parar La Guerra ha convocat per aquest cap de setmana manifestacions a més de 150 ciutats de l'Estat contra els atacs que s'estan succeint entre els Estats Units i Israel i l'Iran, sota el lema "Cal aturar la guerra a l'Orient Mitjà. No oblidar Gaza".

I: "Les convocatòries han rebut el suport per part de més d'un centenar d'organitzacions i personalitats destacades del món de la cultura i la concentració a Barcelona està prevista per al dissabte a les 12 hores a la plaça de la Seu (davant la Catedral). Els altres municipis catalans que també s'han sumat a les manifestacions són Viladecans, Badalona, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires i Terrassa. En aquestes poblacions les concentracions estan programades entre el divendres i el diumenge".

La portada d'El Mundo el 14 de març

Successos. "Detinguts vuit joves marroquins per agressions i aldarulls a la mesquita de Manresa durant el Ramadà", apunta El Mundo.

Pel que sembla, el dejuni va indignar aquests nois.

Ho explica Cristina Rubio: "Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dimecres un jove de 18 anys i set menors, tots ells de la comunitat marroquina, acusats de protagonitzar diverses agressions i aldarulls a l'entorn d'una mesquita de Manresa (Barcelona) coincidint amb el Ramadà. En concret, se'ls atribueixen els presumptes delictes de lesions, amenaces, desordres públics i un altre contra la llibertat, la consciència i els sentiments religiosos".

"Els fets van passar entre el 19 i el 24 de febrer, quan un grup de joves van agredir i van dur a terme conductes incíviques i alteracions de l'ordre públic als accessos i a les sortides de la mesquita de Manresa, generant molèsties als fidels i als vianants que passaven per la zona. Les dates coincideixen amb la celebració del Ramadà".

I: "De fet, una de les hipòtesis que barallen els investigadors és que els joves podrien haver protagonitzat aquests incidents a causa del seu enuig per haver de celebrar el Ramadà i haver d'anar a la mesquita, segons han informat a Efe fonts properes al cas. Tanmateix, també es contempla com un problema d'incivisme, d'actes vandàlics continuats a la zona".

La portada de 'La Vanguardia' el 14 de març

La Vanguardia, per la seva banda, assenyala que Catalunya és la comunitat "on més persones dependents moren esperant ajuda".

Del text de Celeste López: "Dinou anys després de l'entrada en vigor de la llei de dependència, el sistema segueix sense funcionar com s'esperava del 'quart pilar de l'estat del benestar’. Tot i que la situació ha millorat de manera notable des que el Govern va establir un pla de xoc el 2021-2023 incorporant diners extra per revertir els anys de retallades establerts el 2012, la realitat és que el dret dels dependents a rebre una atenció digna i suficient és una quimera".

"És veritat que, el 2025, el nombre de persones ateses ha augmentat (gairebé 160.000 més), però l'atenció que reben segueix sent clarament insuficient. Un exemple, l'ajuda a domicili per als dependents severs, els que precisen atenció contínua, amb prou feines supera les dues hores i quart al dia. A aquest servei deficitari s'hi suma la burocràcia. Torna a augmentar el temps per aconseguir l'atenció, una setmana més que el 2024, arribant als 341 dies de mitjana".

"Aquest és el panorama que dibuixa el XXVI Observatori de la Dependència de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials i presentat al Congrés dels Diputats. Segons aquest informe, que avalua el 2025, gairebé 260.000 persones estan a l'espera de ser ateses, en les diferents fases del procediment. Al ritme de l'últim any es trigarien més de 10 anys a assolir l'atenció plena. A més, 32.704 persones van morir el 2025 esperant ser valorades o ateses, això és, una mort cada 16 minuts a les llistes d'espera de la dependència. 90 al dia".

"Des de fa anys, l'Associació Estatal de Directores i Gerents en Serveis Socials no cessa de denunciar, dictamen rere dictamen, la “vergonyosa situació d'imperícia i deixadesa que moltes administracions, per un excés de zel burocràtic imposat a la ciutadania més vulnerable i temps de gestió interminables, han deixat a l'atzar a 900.000 persones que han mort abatudes per un sistema que no funciona”, assenyala l'informe que recorda els 900.000 morts sense atenció en aquests 19 anys".

I: "Aquest any han estat 32.704, les persones mortes a la llista d'espera per a la resolució de grau o de reconeixement de prestació, sent Catalunya on s'han produït el 31% dels morts a l'espera de prestació. És Catalunya, diu l'informe, “de llarg la comunitat on més persones han mort esperant una atenció, 9.116. La següent és Andalusia, entre les dues registren el 56% del total".

Esports. El candidat a la presidència del Barça Víctor Font diu que per ser president del club ha de ser condició sine qua non no necessitar diners. Laporta, per la seva banda, ha tancat la campanya assegurant que serà el president del Barça fins que es mori.

14 de març, dia internacional de les matemàtiques i del nombre Pi, de l'acció en favor dels rius, dia mundial de l'endometriosi i dia europeu per a la prevenció del risc cardiovascular.

Santoral: Alexandre de Pidna, Matilde, Llàtzer de Milà, Leobí de Chartres i Paulina de Fulda.