El president del Govern, Pedro Sánchez, ha presentat l'eina contra els missatges d'odi a les xarxes socials. A l'invent li han posat el nom de "Hodio". Deu ser cosa de la ment pensant o del col·lectiu creatiu de "Vueling". "Hodio". Però com en totes les fatxenderies publicitàries, la hac té una explicació i aquesta explicació és que aquesta hac significa "empremta". I d'aquí, sorpresa, "l'empremta de l'odi".
Les ideologies lliuren una batalla ferotge a les xarxes socials i sembla ser que guanya la versió més extrema de la dreta perquè no té tants filtres com la versió més woke de l'esquerra. No hi ha dades concloents sobre l'efecte d'aquesta contesa, però la impressió generalitzada és que afavoreix els partits trumpistes.
Qui millor maneja el Twitter a la "catalanoesfera" és el líder de Junts, Carles Puigdemont, qui va trigar dos minuts a retreure a Sánchez els suposats missatges catalanòfobs dels socialistes durant el procés. Puigdemont recorda quan Borrell va parlar d'higienitzar les ferides causades per l'intent unilateral d'aixafar la meitat, com a mínim, de la població de Catalunya.
A l'espera de la traducció pràctica de l'eina (encara que "hodio" sona més a mascota) i els seus efectes a Catalunya, la reducció a l'absurd als mitjans de la batalla de les xarxes són Sarah Santaolalla i Vito Quiles, protagonistes d'un serial turc.
Mentrestant, passen coses. "Catalunya ampliarà les ajudes de la llei ELA fins a gairebé 15.000 euros al mes per malalt", assegura un titular de El País.
Al sumari es celebra que "La Generalitat és la primera administració autonòmica en incorporar una aportació addicional a la llei estatal per als casos més greus i costosos".
El text és de Bernat Coll: "Catalunya inicia i amplia el desplegament de la llei ELA destinada a millorar l'atenció a les persones amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i altres malalties neurològiques irreversibles. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dimecres al Parlament que el Govern complementarà les ajudes establertes a la llei estatal per garantir que els casos més greus, amb majors costos econòmics, quedin del tot coberts".
"La Generalitat és la primera administració autonòmica en incorporar una aportació addicional per als casos més greus i costosos; i la segona, després de Castella i Lleó, en executar les ajudes. Navarra, per la seva banda, va anunciar dimarts que ultima l'ordre foral per aplicar la llei a la comunitat".
"La prestació regulada pel Govern, aprovada el 2024, garanteix una aportació de fins a 9.859 euros mensuals (repartits entre l'Estat i les Comunitats Autònomes); i ara Catalunya aporta un altre “nivell de protecció” de fins a 4.929,5 euros addicionals".
Pressa, el que és pressa, sembla que no n'hi ha. Des de 2024 a l'espera que una llei tingui efectes pràctics.
Continua el text de Bernat Coll: "En total, els malalts en el grau més avançat de la malaltia podran rebre fins a 14.788 euros mensuals a Catalunya, xifra que permet cobrir els serveis de cures especialitzades durant 24 hores al dia en aquest territori, segons els càlculs de l'administració. Les sol·licituds per accedir a les prestacions es podran presentar a partir del proper dimecres 19 de març i les primeres ajudes s'abonaran en aproximadament tres mesos".
"Les prestacions estaran vinculades a un nou nivell de dependència creat per la llei estatal, el grau III+, pensat per a persones amb malalties neurològiques d'evolució ràpida i amb afectació motora severa que requereixen suport continuat".
"Per obtenir aquest reconeixement caldrà acreditar almenys dues de tres condicions clíniques: necessitar ventilació assistida durant més de vuit hores al dia, requerir aspiració freqüent de secrecions o presentar una immobilitat severa a la part superior del cos".
I: "A Catalunya viuen actualment més de 850 persones diagnosticades d'ELA. El Departament de Drets Socials calcula que unes 140 persones podrien complir els criteris de fase avançada per accedir al nou grau de dependència i beneficiar-se d'aquestes ajudes reforçades".
Respecte al retard, s'informa a la nota que "l'anunci d'Illa desbloqueja a Catalunya una situació que portava un any i mig enquistada a gairebé totes les Comunitats Autònomes, des de l'aprovació per unanimitat de la llei a l'octubre 2024 al Congrés dels Diputats. La manca de recursos, els problemes de competències i de transferències; i les limitacions en la gestió de les administracions i associacions van endarrerir l'execució d'una norma vital per als pacients".
És clar, la burocràcia, estirar més el braç que la màniga, les prioritats, etcètera, etcètera.
Les enquestes també són notícia. Sobretot quan confirmen les nostres sospites o desitjos. "Els joves de Barcelona ja no volen parlar català", diu un titular de La Razón basat en una enquesta municipal.
Escriu Alejandro Salinas: "L'Ajuntament de Barcelona ha publicat els resultats de l'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2025, que han evidenciat una realitat cada cop més estesa a Catalunya: els joves ja no volen parlar català. Tot i que "les dades diuen", segons el comissionat de Polítiques d'Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javier Rodríguez, "que la majoria entén el català i el sap parlar", menys del 18% l'utilitza de manera habitual".
"En aquest mateix sentit, l'enquesta assenyala que un 30% dels joves de la capital catalana d'entre 15 i 34 anys no parla mai en català. A més, els resultats també conclouen que el castellà "predomina en la totalitat dels contextos analitzats", tot i que el català guanya pes en els àmbits laboral i acadèmic fins a arribar al 45%. Amb la parella és on el català es parla menys, present "únicament en un 20% dels casos"".
I: "En aquest context, no sorprèn que el Departament de Política Lingüística de la Generalitat presentés la setmana passada un pressupost rècord per al 2026 davant la Comissió de Política Lingüística del Parlament. La partida ascendia a 85 milions d'euros, la xifra més elevada registrada fins ara en aquesta àrea, amb un increment de 26 milions respecte al 2023 (+43 %), quan encara era una secretaria dins del Departament de Cultura, i un augment del 213 % des del 2015. Dels 85 milions totals, 65,3 milions (gairebé tres quartes parts) es destinaran al foment de l'aprenentatge i l'ús del català".
A veure, el que sorprèn és que com més es gasta en el foment de la llengua les enquestes acusen un major retrocés en el seu ús. Alguna cosa no quadra. Potser té a veure amb el tipus de personatges que enarboren la defensa del català i la tàctica de parlar de defensa.
Ara una notícia de la qual gairebé tothom (menys el centre del centre de Barcelona) és pacient patidor. "El tancament d'oficines bancàries situa Catalunya al límit de la 'exclusió financera'", destaca Vozpópuli.
El text és d'Óscar Benítez: "Normalment, quan es parla "d'escassetat", i més en un context internacional tan agitat com l'actual, es fa referència a l'escassetat de matèries recursos alimentaris o energètics, com el gas o el petroli. Tanmateix, també es pot ser víctima de l'escassetat d'entitats bancàries".
"És el que alerta un recent informe de l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco), que informa que a Catalunya s'han tancat 6.000 oficines bancàries des del 2008. El que la converteix, juntament amb Andalusia i Madrid, en una de les regions amb menys entitats de crèdit per cada 100.000 habitants, segons xifres obtingudes del Banc d'Espanya".
"Així, segons aquest informe, a Catalunya, entre 2008 i 2024, s'han clausurat 6.038 oficines, la qual cosa suposa una pèrdua del 74%. Com a resultat, adverteix, els ciutadans de 503 municipis catalans, que representen un 53% del total, no tenen a mà cap oficina física on fer operacions o resoldre dubtes".
"És més, en 435 d'aquestes poblacions (un 46%) manquen fins i tot de caixers automàtics. Un paisatge que "pot tenir efectes sobre la qualitat dels serveis bancaris" d'un gran nombre de catalans, que es trobarien al límit de "l'exclusió financera"".
I: "L'informe de Competència, que prèviament va elaborar un altre contrari a l'opa del Banc de Sabadell per part del BBVA, culpa d'aquesta reducció als "processos de fusió i absorció, que ha comportat la desaparició de les caixes d'estalvis i un fort augment de la concentració: els quatre bancs principals operen, conjuntament, el 85% de les oficines"".
Ahir hi va haver ple al Parlament i es va parlar dels pressupostos, l'aprovació o el contrari dels quals no sembla tenir efectes sobre el ball de xifres que es barallen per pujar sous de mossos i mestres.
"ERC retreu 'submissió' del PSC al PSOE en el pols pel pressupost i Illa avisa: 'No em deixaré pressionar'", destaca un titular de El Nacional.
Escriu Marta Lasalas: "Els pressupostos, que la setmana vinent hauran de superar la primera votació a la totalitat, han tornat a protagonitzar el cara a cara entre ERC i el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la sessió de control al Parlament".
"Els republicans han aconsellat al Govern que no els pressioni amb els calendaris i que no torni a repetir el "mateix error" de l'Estatut de 2006, quan "per submissió al PSOE" i "amb suport" de CiU es va rebaixar l'Estatut i el tripartit de Pasqual Maragall va saltar pels aires. "No sóc amic de pressionar ningú ni tampoc de deixar-me pressionar", ha advertit Illa".
Línies després s'explica que "Illa ha replicat que està orgullós dels acords que va signar amb ERC i ha insistit que complirà els acords que va signar, però també ha advertit sobre les pressions d'Esquerra".
""No sóc amic de pressionar ningú ni tampoc de deixar-me pressionar", ha assegurat Illa, que ha recordat que el seu grup va donar suport als pressupostos d'ERC quan l'executiu de Pere Aragonès va trencar amb Junts i, per tant, no demana res que els socialistes no hagin fet abans".
De tornada a les notícies concretes, tres menors van resultar ferits durant un experiment escolar. Un d'ells està greu a la Vall d'Hebron.
Va passar en una escola de Porqueres. Del text de Sílvia Oller per a La Vanguardia: "Segons professionals experts en química, els elements usats en aquesta pràctica són els que s'utilitzen habitualment en l'experiment conegut com a “cuc o serp de foc”, un exercici en què la barreja d'aquests ingredients origina flama. Apunten que un dels errors que ha pogut motivar el fatal desenllaç ha pogut ser la utilització de massa alcohol, l'ús d'un alcohol equivocat o l'afegit d'aquest líquid inflamable quan ja hi havia flama durant l'exercici".
Un error del model de competències. Nens de nou anys amb encenedors, pólvora, alcohol. Què pot sortir malament?
També és notícia la detecció del primer positiu a Barcelona de pesta porcina africana, raó per la qual s'ha hagut de tornar a tancar el Parc Natural de Collserola, on els "pixapins" més conspicus de Barcelona es lliuren a tota mena d'afanys en bicicleta o a peu. Gremis com el de ciclistes de muntanya i excursionistes hauran de buscar altres zones per exercitar-se.
12 de març, Dia Mundial del Ronyó, del Glaucoma, Contra la Censura a Internet i Dia Internacional dels Tuitaires.
Santoral: Maximilià de Tebeste, Innocenci I papa, Elpegi de Winchester, Pau Aureliano, Teòfanes cronista, Josep Zhang Dapeng i Lluís Orione.