La premsa digital d'orientació independentista recull la frase de Trump que "Espanya és un país perdedor" amb una satisfacció indissimulada. Cal dir que la sentència també apareix a la resta de mitjans perquè es pot interpretar com una declaració de guerra.
Ahir mateix Crónica Global i El Confidencial es feien ressò del debat al si de Junts sobre la conveniència o no de pujar al carro del trumpisme, donat el fet que com l'emperador està irritat amb el Govern de Pedro Sánchez potser li sembla bona idea donar suport al secessionisme català.
En temps del procés un senador republicà i col·lega de Trump que responia al cognom Rohrabacher es va mostrar partidari de les ànsies independentistes. D'aquest subjecte es deia a més que era l'home de Putin als Estats Units.
En fi, política internacional. Un embolic. A més, eren altres temps i altres circumstàncies. El que no ha canviat és l'encarnissament independentista amb la qüestió de la llengua "pròpia". La susceptibilitat és de tal magnitud que Carles Puigdemont va qualificar ahir de "miserables" els membres de la benemèrita entitat Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), un organisme creat pel Parlament el 2007 i finançat amb fons públics.
I és que l'ICIP ha organitzat una mostra al Palau Robert que mereixeria estar a Arco al costat del quadre de l'orgia lèsbica de Kamala Harris, Angela Merkel i altres 'lideresses' per la seva profunditat conceptual i ambigüitat reticular.
La qüestió és que la Plataforma per la Llengua va denunciar l'exposició de l'ICIP perquè considera que es presenta la llengua catalana com una llengua d'imposició segons el parer dels fins comissaris que espien els jocs dels infants. I tot seguit va sortir Puigdemont en tromba amb un incendiari missatge a X.
En resum, una tempesta en un got d'aigua que ha servit per revelar l'existència d'una cosa que es diu ICIP i que es podria definir com un pessebre sensacional. L'últim pressupost del qual es té constància d'aquesta entitat data de 2022 i va ser de 1.581.784,35 euros. D'aquesta quantitat, 813.979,26 eurassos es van destinar a despeses de personal; 565.861,91 a despeses corrents i 182.943,18 a transferències.
Total, que "La pressió ‘indepe’ obliga a rectificar una exposició en què es criticava la imposició del català", segons reflecteix un titular de Crónica Global.
Al sumari es diu que "La mostra situava la frase “Que aprenguin català!” al costat de missatges com “Que tornin al seu país!” o “Els okupes, a la presó”". I vet aquí que els independentistes de la Plataforma es van donar per al·ludits.
El text és de Miranda Solana: ""Que aprenguin català!". És el missatge d'una exposició contra la polarització al Palau Robert de Barcelona, 'PolsXtrems', que ha provocat la indignació de la Plataforma per la Llengua i ha obligat a rectificar als seus organitzadors, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)".
"Més que les paraules en si, el problema és on se situaven. La frase apareixia en una exposició que es presentava com “un gimnàs per entrenar el pensament crític”, i al costat de missatges com “Que tornin al seu país!” o “Els okupes, a la presó”".
"Que una exposició que pretén reflexionar sobre els discursos d'odi i les notícies falses equipari l'aprenentatge del català amb frases que criminalitzen i estigmatitzen col·lectius pel seu origen o condició sexual és vergonyós i fals”, ha escrit la Plataforma per la Llengua a X, abans Twitter".
"Aquesta entitat nacionalista ha anunciat que va enviar una carta a l'ICIP exigint la retirada d'aquest missatge".
I: "La resposta de l'ICIP no s'ha fet esperar. Només tres hores després, ha publicat un comunicat explicant que procedien a retirar el fragment de l'exposició, “conscients que el missatge central de la peça expositiva podia ser mal interpretat”".
Línies després Solana recull l'airada reacció del veí de Waterloo: "Qui tampoc ha trigat a fer arribar la seva opinió ha estat Carles Puigdemont (Junts), que a les seves xarxes socials ha qualificat els organitzadors de “miserables amb pressupost públic” i ha dit que espera una “dura censura” del Parlament".
"No teniu vergonya. Sou uns miserables que en comptes de fomentar la pau acabeu incitant el conflicte amb els catalanoparlants a la diana. Menyspreeu anys de vexacions a nens i nenes a les escoles, de supremacisme castellà a l'espai públic, a les empreses… I ignoreu les vegades que amb l'excusa de la ‘llengua de l'imperi’ s'han massacrat minories culturals arreu del món”, ha escrit".
Les excuses de l'ICIP, per cert, no tenen pèrdua. Heus aquí una adhesió inqüestionable als principis fonamentals del moviment per la llengua "pròpia". La seva nota de disculpa conclou així: "Fidels al nostre mandat parlamentari de fomentar la cultura de la pau a la societat catalana, des de l'ICIP ens posem a disposició de la Plataforma per la Llengua i altres entitats i institucions per analitzar com podem aportar el nostre coneixement de diàleg i gestió de conflictes per reforçar la llengua pròpia del país".
El que calgui per mantenir obert el fonamental i imprescindible ICIP.
Més notícies. Els pressupostos. "El Govern demana suport als seus comptes per afrontar el cop econòmic de la crisi a l'Orient Pròxim", apunta El País.
Escriu Lluís Pellicer: "El Govern de Salvador Illa es va aferrar aquest dijous al context d'“inestabilitat global” per reclamar els suports necessaris per tirar endavant els Pressupostos que va portar al Parlament la setmana passada".
"D'una banda, Illa es va reunir amb les principals institucions i lobbies econòmics, als quals va traslladar aquesta urgència, segons fonts de l'Executiu català. De l'altra, a la Cambra catalana, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, també es va referir a la guerra a l'Iran i va advertir que, en cas que no hi hagi comptes, es perdran 1.500 milions d'euros que poden ser més necessaris que mai".
"Amb les notícies dels últims dies sobre la conflictivitat a l'Orient Mitjà haurem de pensar com donar resposta a alguns d'aquests reptes de futur, però també a necessitats actuals”, va sostenir Romero".
"El nou context bèl·lic al qual els Estats Units i Israel han portat el món comença a traduir-se ja en pèrdues econòmiques. Les borses mundials cauen, el caos logístic posa de nou en escac la indústria i els costos energètics tornen a disparar-se, la qual cosa amenaça de nou milers de llars amb pujades de la factura de la llum i el gas".
"Illa va advertir d'aquesta nova realitat i va traslladar a les institucions econòmiques amb les quals es va reunir –el Col·legi d'Economistes, el Cercle d'Economia, Pimec, FemCAT, Barcelona Global, RACC i Fira de Barcelona— que és millor comptar amb una fulla de ruta que anar a les palpentes de nou".
I: "Romero va ser més concreta. Ara mateix, va dir, Catalunya ja manca de 9.126 milions d'euros que podrien estar a disposició dels serveis públics i les ajudes a la competitivitat empresarial. I en cas de no aconseguir els vots d'ERC, es perdran 1.500 milions d'euros. La consellera, que va presentar els comptes a la comissió d'Economia, va dir ser “optimista” i va elogiar els republicans per la seva “responsabilitat” i la “confiança” que han teixit amb els socialistes en l'any i mig de Govern d'Illa. “Hi ha hagut altres moments en què semblava que no sortiríem endavant i ho vam fer”, ha recordat".
A El Nacional centren el focus en ERC. "Embestida d'ERC al Govern: 'Si finançament i IRPF no avancen la legislatura perd el fonament polític'", destaca un titular d'aquest mitjà.
Del text de Marta Lasalas: "ERC aprofita la tramitació al Parlament dels pressupostos per multiplicar els tocs d'atenció al Govern sobre la negociació del projecte. Els republicans insisteixen que no negociaran els comptes fins disposar d'un compromís del govern espanyol sobre la cessió de l'IRPF, però, a més, el portaveu d'ERC a la comissió d'Economia, Albert Salvadó, ha anat més enllà, i ha advertit que "si la reforma del finançament i la recaptació de l'IRPF no avancen la legislatura perd el seu fonament polític"".
Línies després Lasalas escriu que "el diputat d'ERC ha insistit en les condicions del seu partit, ha advertit que "el sentit d'aquesta legislatura són avenços reals en sobirania, passos concrets perquè més recursos arribin als catalans"; ha recordat que el Govern no disposa de majoria suficient i ha advertit que és l'executiu qui té la responsabilitat d'aprovar els comptes i no ERC".
"El PSC havia de garantir que el PSOE complís la paraula donada i no ho ha fet", ha retret el diputat en referència a l'acord sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya. Ha advertit que és aquesta situació la que ha portat a ERC a presentar una esmena a la totalitat, atès que ja van advertir que no negociarien els comptes si no es complien els acords d'investidura, perquè "els acords només tenen sentit si es compleixen, si no es converteixen en paper mullat" i l'acord d'investidura no incloïa els pressupostos, però sí uns compromisos sobre sobirania financera, a partir de la cessió de l'IRPF".
La peça també es refereix a la intervenció del diputat de Junts Toni Castellà. Al respecte, la nota assenyala que "ha preguntat a la consellera què farà el Govern si aquests pressupostos no prosperen, si els retornarà i en farà d'altres, mantenint la pròrroga o si se sotmetrà a una qüestió de confiança. "O s'ha acabat la legislatura?", ha interrogat".
Mentrestant i a Vozpópuli reparen que "Una allau de vagues sectorials satura Catalunya en plena negociació dels Pressupostos".
Del text d'Óscar Benítez, qui després de recordar que la "normalitat" que pretenia Illa dista de ser una realitat després de l'accident ferroviari de Gelida assenyala que "encara que les manifestacions de maquinistes han quedat enrere —sense que això signifiqui que el servei de Rodalies s'hagi normalitzat—, les vagues en altres sectors se succeeixen sense solució de continuïtat".
"Per començar, la dels docents, que exigeixen millores salarials i un augment en les plantilles, segueix en marxa. I després de protagonitzar protestes massives el passat febrer, que van incloure el tall de diverses carreteres i els accessos a Barcelona, repetiran el seu pols a la Generalitat durant la setmana del 16 al 20 de març —dia, per cert, en què se'ls sumaran els estudiants—".
"El motiu de la seva insistència? Que les negociacions sobre les millores salarials, —liderades pel 'conseller' de Presidència, Albert Dalmau, en trobar-se de baixa mèdica la titular d'Educació, Esther Niubó— estan encallades. "Per tenir docents ben pagats cal tenir pressupostos" va respondre el Govern, dipositant així la pilota a la teulada d'Esquerra Republicana. Que, com és sabut, afirma que no validarà els comptes fins que l'Executiu català no arranqui al central la recaptació íntegra de l'impost de l'IRPF".
"A la revolta contra el Govern, a més, s'han sumat els metges. En concret, Metges de Catalunya, sindicat majoritari a la comunitat, ha cridat els facultatius a realitzar una aturada general els propers 19 i 20 de març. Una vaga en clau catalana, han aclarit, però compatible amb la que, a nivell nacional, ha convocat els doctors de la resta del país durant la setmana del 16 al 20".
"De nou, les negociacions amb la 'conselleria' d'Olga Pané no han estat fructíferes, recordant el sindicat que el Govern té competències per atendre les seves reclamacions —bàsicament, horaris més raonables—, de manera que no cal que esperi al Govern central".
I: "Per completar el quadre, els serveis socials també s'han alçat en armes. I és que, a la vaga indefinida que manté aquest sector des de fa un mes a l'Ajuntament de Barcelona —que denuncia un col·lapse total i que torna a manifestar-se el proper dia 10— s'hi suma la protagonitzada ahir pels seus professionals al conjunt de la comunitat. En aquesta darrera, el personal de residències d'avis o centres de menors exigeix desbloquejar la negociació del conveni —previst per a finals de 2025— per posar fre a l'externalització dels serveis i millorar l'estabilitat laboral".
Hi ha més notícies substancials. Per exemple, que "Barcelona controlarà una vintena de solars municipals per combatre els assentaments a La Sagrera i Sant Andreu", segons apunta Metrópoli Abierta.
Al sumari es diu que "L'Ajuntament invertirà més de 150.000 euros en la detecció immediata d'intents d'okupació, una mesura que es complementarà amb desallotjaments exprés de la Guàrdia Urbana"
El text ve amb la signatura de Rubén Pacheco: "Vigilància, exhaustiva, dels solars municipals de Sant Andreu per combatre els assentaments. L'Ajuntament de Barcelona controlarà una vintena d'espais de titularitat local al districte amb la finalitat d'evitar okupacions".
"Per això, el consistori ha licitat un servei de vigilància amb un pressupost base de 177.563 euros, i per al qual es podran presentar ofertes fins al proper 11 de març".
"Els treballs començaran, previsiblement, al mes d'abril, i s'estendran durant els propers dos anys".
"Segons es desprèn d'un informe municipal, el Districte de Sant Andreu ha detectat en els darrers mesos la necessitat urgent d'aplicar mesures per evitar l'okupació o reokupació de múltiples solars de titularitat municipal".
"Per això, el consistori s'ha proposat consolidar una vigilància preventiva sobre el terreny que busca un efecte dissuasiu i evita problemes d'incivisme i inseguretat amb els veïns de l'entorn".
Línies després Pacheco assenyala que "entre els solars a controlar, hi ha alguns amb assentaments que els veïns han considerat molt conflictius, com els del carrer de Josep Soldevila, als entorns de la futura estació de La Sagrera, i el de l'àmbit de Casernes, al número 9 del carrer de Palomar".
"Els espais de darrere del CAP Sagrera, davant la biblioteca Sagrera-Marina Clotet, al costat de l'estació Sant Andreu Comtal i els instituts Sant Andreu-Sagrera i Puigvert, als entorns del camp de futbol de Baró de Viver i l'aparcament al costat de l'escola 30 Passos, també disposaran d'aquesta vigilància".
I: "Els treballs s'estendran a altres punts del districte, com els voltants del pont de Bac de Roda, la Losa del Bon Pastor i l'àmbit Mollerussa-Arbeca-Sant Adrià d'aquest barri, el solar de la presó de Trinitat Vella quan s'enderroqui i el final del carrer de Torné".
A El Confidencial també es parla d'aquesta mena de "vil·les misèria". En concret de la que es va eliminar a la Zona Franca el passat 10 de febrer.
Es tracta d'una informació de Natalia Parejo en què s'explica que en el desallotjament no només van influir raons higièniques (una suposada infestació de rates com conills). "Alguns residents creuen que, a més dels motius de salubritat que va al·legar l'administració, també podria haver influït la proximitat del nou centre penitenciari de règim obert la inauguració del qual està prevista per a aquest any. Es tracta del Centre Penitenciari Obert de la Zona Franca, les instal·lacions per al compliment dels tercers graus més grans de Catalunya. L'assentament es trobava a escassa distància de la infraestructura. "És el que es comenta al barri, que volen que estigui tot net quan vingui gent important a la inauguració", assenyala el veí".
I no només a la inauguració perquè algun prebost hi haurà que hagi de passar la nit en aquesta presó oberta.
Segueix la nota de Parejo: "Després de l'operatiu municipal, part de les persones afectades —al voltant de 150— es van traslladar a un solar privat proper després d'arribar a un acord amb el propietari. La condició per romandre-hi és mantenir l'espai net i evitar conflictes. El terreny original ha quedat net, però l'assentament no ha desaparegut: simplement ha canviat de lloc, la qual cosa evidencia que l'operatiu de l'Ajuntament no ha solucionat el conflicte, només l'ha desplaçat".
I: "Des de la perspectiva de les entitats socials, el focus està en les condicions en què es va dur a terme la intervenció. "Quan es parla d'aixecament en lloc de desallotjament es perden garanties bàsiques com la notificació prèvia per escrit i l'anticipació suficient", assenyala Eva Hobeich, responsable de l'equip jurídic d'Arrels Fundació, una entitat barcelonina que des de fa dècades acompanya persones sense llar".
"Al seu parer, sota la figura d'una actuació per motius sanitaris es pot acabar desplaçant persones "sense aplicar els protocols garantistes propis d'un desallotjament formal". La diferència no és només terminològica, sinó que implica concretar si les persones afectades han rebut un avís formal i si se'ls han ofert alternatives residencials estables. "No ens consta que s'hagin ofert opcions habitacionals adequades", afirma Hobeich".
6 de març, dia internacional de l'escultor, dia internacional del limfedema, dia europeu de la logopèdia i dia de l'abstinència digital.
Santoral: Olegari, Julià, Evagri, Coleta verge, Claudià, Basa, Marcià, Victorí de Nicomèdia, Fridolino i Quiric de Trèveris.