Caldria remuntar-se a la Guerra de Cuba i l'enfonsament del Maine per il·lustrar la complexitat de les relacions entre els Estats Units i Espanya en el moment actual. L'home taronja està desfermat. Ataca a tort i a dret i parla de tallar tota relació amb Espanya i sotmetre-la a un embargament tipus cubà.
Les conseqüències gairebé es donaven per descomptades dos minuts abans de l'esclat trumpista. Cau l'Ibex, la borsa sucumbeix a les funestes expectatives de les guerres a tots els racons del món, empresaris i treballadors creuen els dits i el públic en general ja pot anar preparant-se perquè tot pugi, de les hipoteques a la llum, de la farina a l'oli. Ningú ni res està fora de perill, encara que de moment no hi ha drons a la costa.
En un món així, tot és relatiu. Que diu Oriol Junqueras que no aprovarà els pressupostos de la Generalitat. Ell sabrà el que fa, encara que no sembla el moment més oportú per a la política de vol gallinaci ni per als farols de fireta.
Al pas que anem, els comptes autonòmics són un entremès del no-res, un divertiment per passar l'estona mentre el Govern d'Espanya invoca el tractat de la Unió Europea com si fos la nostra cúpula de ferro davant l'invasor imperialista. Els efectes econòmics de la fúria trumpista poden resultar catastròfics o quedar en aigua de borratxes tan bon punt l'administració nord-americana descobreixi un altre objectiu.
Mentrestant i en política catalana, el del bo de Junqueras. "Ultimàtum d'ERC: dues setmanes per traspassar l'IRPF a la Generalitat", assenyala un titular de Crónica Global.
Donades les formes, és probable que el líder d'ERC fes bones amistats amb Trump, que també és un home ampli i capritxós, a més de republicà, encara que a l'americana.
Als sumaris s'explica l'esmena a la totalitat presentada ahir i que "si no hi ha acord abans del 20 de març, (a ERC) asseguren que els pressupostos no s'aprovaran, i s'obre un escenari incert on no es descarta la possibilitat d'eleccions anticipades".
El text és d'Àlex Cárcel: "ERC va presentar ahir una esmena a la totalitat dels pressupostos al Parlament i assegura que no pensa retirar-la si el Govern i el Govern d'Espanya no es posen d'acord en els pròxims 16 dies respecte a com i quan es traspassarà l'IRPF a la Generalitat de Catalunya".
"De no succeir, el debat del pròxim 20 de març arrencarà amb el veto dels republicans als comptes. Que, juntament amb el de Junts, PP, Vox, CUP i AC, deixarà sols a PSC i Comuns, i el projecte pressupostari quedarà sense recorregut parlamentari. És a dir, sense possibilitat d'aprovar-se".
"La pressió se situa així sobre Pedro Sánchez. És el seu Executiu el que té la capacitat d'impulsar la reforma de les lleis pertinents perquè l'impost sobre la renda pugui passar a recaptar-se de forma íntegra per l'Agència Tributària de Catalunya, que en els pressupostos que el Govern va presentar divendres compta amb una injecció de fins a 120 milions d'euros més".
Passa que ara no és bon moment deuen pensar a Moncloa respecte a les peticions de Junqueras. Com si fos un acudit de Gila, algú a l'altra banda de l'aparell li deu estar dient al líder d'ERC que ara mateix estan ocupats amb les amenaces d'un tal Trump.
Línies després Cárcel explica que "tant el partit d'Oriol Junqueras com el Govern insisteixen, no obstant, que hi ha marge per assolir un acord. És, segons expliquen ambdós, la seva voluntat, ja que "Catalunya no pot estar un any més --els últims es van aprovar el 2023-- amb els pressupostos prorrogats"".
"A ERC asseguren conformar-se amb una fulla de ruta que comenci a "moure la roda" del traspàs, l'horitzó final del qual continua sent 2028. I assenyalen que hi ha diversos camins per fer-ho, sent un d'ells la presentació d'un projecte de llei al Congrés per reformar la LOFCA, una jugada que necessàriament hauria de comptar amb els vots de Junts per tirar endavant".
"Però l'esmena a la totalitat dels comptes presentada ahir acota la negociació als pròxims dies. Doncs, de no haver-se presentat, encara que el projecte pressupostari superés la primera fase, no seria fins després de Setmana Santa quan el ple estaria cridat a votar si s'aproven o no els nous comptes, un cop aquests hagin passat per la corresponent comissió".
"És a dir, que si els republicans no haguessin presentat una esmena a la totalitat, tot i que això no impliqués el seu suport als comptes, sí donaria al Govern més temps per maniobrar".
"Per si de cas, ERC ja ha començat a preparar el terreny. La seva portaveu parlamentària, Ester Capella, va assegurar ahir en roda de premsa que "ningú pot sentir-se enganyat", en resposta a la responsabilitat que tindria el grup en tant que soci principal del Govern si els comptes decauen".
A El Mundo també es fixen en l'agitació republicana. "Junqueras menysprea l'amenaça d'Illa de convocar eleccions si no hi ha pressupostos: 'Seria el seu suïcidi'", assenyala un titular del diari esmentat.
Al sumari es dóna veu a la direcció esquerrana. "'Ens és igual la pressió: nosaltres estem bé, tranquils i forts', avisa la direcció d'ERC al PSC després de presentar la seva esmena a la totalitat".
Ah, doncs res, si a ERC estan bé, tot bé.
El text és de Víctor Mondelo: "ERC va tornar ahir la pressió a Salvador Illa en registrar una esmena a la totalitat dels seus Pressupostos per haver-los presentat i elevat al Parlament sense comptar amb el seu suport per aprovar-los. Oriol Junqueras no s'arronsa davant la maniobra del president de la Generalitat i manté com a condició inamovible per seure a negociar els comptes que el Govern li ofereixi «garanties» que cedirà a l'Agència Tributària Catalana la recaptació i gestió de l'IRPF".
"Poc importa al líder dels republicans que Illa l'acabi amenaçant amb la convocatòria anticipada d'eleccions en cas de no poder tirar endavant els Pressupostos pel rebuig d'ERC a ni tan sols discutir-los, com asseguren fonts del Govern que podria succeir".
"«L'avançament electoral no és massa creïble», afirmen fonts de la direcció de la formació independentista en conversa amb El Mundo. «Ens és igual la pressió: nosaltres estem bé, tranquils i forts», afegeixen les mateixes veus, que també traslladen un clar advertiment al president socialista: «Per al PSC, anar a eleccions seria un suïcidi com el que va cometre Pere Aragonès»".
Doncs no diuen això les enquestes. I, per cert, a Ripoll hi ha una senyora que es frega les mans davant la hipòtesi d'unes eleccions que li permetin erigir-se en el mall de l'independentisme a costa d'aquests dos líders desgastats que responen als noms de Puigdemont i Junqueras, més vistos que el TBO.
Al marge dels afanys pressupostaris, Barcelona celebra el Mobile, que en termes ciutadans és un munt de gent de països ignots que dediquen les seves nits a tota mena de plaers, com recullen algunes informacions de Crónica Global.
Gerardo Pisarello, l'aspirant a alcalde en nom d'Ada Colau ha reparat en la presència d'empreses israelianes i no està gens content amb això, segons explica Antonio Fernández a El Confidencial.
De la seva informació: "Els Comuns han posat en el seu punt de mira el Mobile World Congress (MWC), el major congrés tecnològic del món, que se celebra aquesta setmana a Barcelona. No volen aquest esdeveniment, que deixa a la capital catalana uns 700 milions d'euros de beneficis, a més de posar Barcelona en el focus planetari de la indústria més futurista".
"El candidat a alcalde d'aquesta formació, Gerardo Pisarello, va criticar aquesta setmana que al MWC hi hagi empreses israelianes. Això és suficient per acabar amb el saló. Va evitar condemnar el règim iranià, però sí que va carregar contra els Estats Units i Israel, titllant d'“criminal i irresponsable” l'atac a l'Iran perquè “no portarà ni la democràcia a l'Iran ni la llibertat de les dones iranianes ni portarà la pau al món”".
"Pisarello va afegir que les accions de les dues potències militars agressives no tenen res a veure amb la llibertat, va lamentar que la UE no fes una crida a la desescalada i va demanar un Orient Mitjà “lliure d'armes nuclears”. Però on més es va esplaiar va ser en les crítiques al seu pròxim rival a les municipals, Jaume Collboni, actual alcalde socialista de Barcelona".
"“Lamentem profundament que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, no hagi dit res aquests dies en la inauguració del MWC sobre la presència d'empreses israelianes que es beneficien de les massacres que encara es produeixen a Palestina. No ha dit ni una sola paraula contundent i clara sobre aquesta qüestió”. Va assegurar, així mateix, que l'alcalde “no ha estat a l'alçada del moment” en no haver protestat per la presència de les empreses israelianes al saló".
Un estadista aquest Pisarello. El que és estrany és que no es dediqui a la política internacional.
Més notícies del Mobile. "Mossos redobla el seu operatiu al Mobile pels conflictes internacionals", assenyala un titular de La Vanguardia.
La informació és d'agències i diu així: "Els Mossos d'Esquadra tenen activat des d'aquest dilluns al matí un operatiu especial amb més de 2.000 efectius pel Mobile World Congress (MWC), que se celebra entre aquest dilluns i dijous al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat, i que ha hagut de redimensionar-se després dels recents conflictes bèl·lics entre els Estats Units i Israel amb l'Iran".
"En un acompanyament amb efectius de la policia catalana de diverses unitats al qual ha pogut assistir Europa Press aquest dimarts, tots coincideixen que episodis com els d'aquest cap de setmana, quan els exèrcits dels EUA i Israel van llançar diversos atacs contra l'Iran, han obligat a fer una “reavaluació urgent” per assegurar que l'esdeveniment es pugui dur a terme amb seguretat i normalitat".
"És per aquest motiu que la policia catalana ha hagut d'augmentar els seus efectius sense precisar quin és el nombre exacte “per motius de seguretat”, si bé defensen que el dispositiu del MWC comença a gestar-se molts mesos enrere i compta amb el seu propi Pla Director que se sustenta en tres eixos: ordre públic, la seguretat integral dels congressistes i la prevenció davant la situació d'alerta 4 antiterrorista".
I: "Per això, hi participen “pràcticament totes les unitats” del cos: la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC), ordre públic (Arro i Brimo), Unitat Canina, TEDAX, agents de subsòl, Unitat Hèlix i de Drons, els 'Fura', que de paisà intenten prevenir els furts, així com el Grup Especial d'Intervenció (GEI), que realitza un intens estudi sobre l'espai i es desplega de forma preventiva davant possibles atacs o atemptats".
De tornada a la quotidianitat catalana, El País obre la seva secció de Catalunya amb els trens. "Retards i limitacions de velocitat: La crisi de Rodalies es cronifica".
Al sumari, més bones notícies: "Els problemes a la xarxa ferroviària catalana es mantenen i la perspectiva d'obres al Garraf complicarà la primavera".
Escriu Marc Rovira: "La crisi ferroviària s'ha cronificat a Catalunya i els vaticinis del que està per venir a curt termini no són bons. La xarxa de Rodalies roman immersa en un sense fi d'alteracions, retards i cancel·lacions, que ni tan sols ha aconseguit dissimular aquesta setmana durant la celebració del Mobile World Congress, amb Barcelona convertida en un aparador per a visitants de tot el món i registrant incidències diverses en les connexions dels trens amb l'aeroport del Prat".
"A tota la xarxa hi ha més de 200 punts amb limitacions de velocitat per obres o per necessitat d'elles. L'inici de les intervencions als túnels del Garraf es farà aquest mes de març, segons ha confirmat el ministre de Transports Óscar Puente, la qual cosa complicarà encara més la situació".
"Els treballs, considerats urgents pel deficient estat de l'estructura que suporta els ponts en diversos trams de cingle, obligarà els trens a circular en una única via, la qual cosa entorpirà i alentirà la circulació pel corredor sud".
"Transcorregut un mes i mig des del tràgic accident de Gelida (Barcelona), on va morir un maquinista, el servei de Rodalies Renfe segueix funcionant a batzegades. Aquest dimarts, la circulació de la línia R11 entre Portbou i Figueres va quedar interrompuda poc després de les set del matí per una afectació als sistemes de senyalització. Abans de les vuit Adif donava l'avaria per “solucionada”, però el perjudici als trens que cobreixen el servei fins a Girona i Barcelona va perdurar durant hores. Al migdia els retards eren superiors als seixanta minuts".
"A les línies que connecten amb Lleida, Tarragona, Reus o les Terres de l’Ebre, es repeteixen les demores superiors als 30 minuts. O més. Aquest dimarts, un tren de la R14 que va sortir de Lleida a les 13:07 hores no va arribar a Barcelona Sants fins a les 17:15, una hora més tard del previst".
"A la R3, la línia que va fins a Vic i Puigcerdà, segueix el tall total del trànsit i no hi ha previsió de millora. La plataforma de viatgers afectats per la R3 manifesta que la reobertura del tram entre la Garriga i Ripoll podria estar llesta durant aquest mes, però per a l'activació de la via que arriba fins a Puigcerdà l'espera s'allarga almenys fins a l'abril. El servei alternatiu s'està cobrint amb autobusos però els usuaris denuncien que l'oferta no és suficient i ha quedat desbordada".
I: "L'afectació a les línies de rodalies causa els principals mals de cap ferroviaris, però no són els únics. S'hi sumen les demores que registra l'alta velocitat i les disfuncions que, des de fa setmanes, venen denunciant els usuaris dels trens Avant. Divendres, desenes de passatgers de la línia Barcelona-Girona-Figueres van ser obligats a evacuar un tren d'alta velocitat que s'havia quedat bloquejat en un túnel entre les estacions de la Sagrera i Sants".
Com que el món està del revés, l'escumós de referència de Catalunya deixarà de ser català. "Adéu al cava català: més de la meitat del mercat ja està en mans estrangeres", adverteix un titular de Crónica Global.
Escriu Miranda Solana: "És oficial. Freixenet, un dels dos grans icones històrics del cava i responsable juntament amb Codorníu de més de la meitat de les vendes de la D.O. Cava, ha passat aquest dilluns 2 de març de 2026 a mans alemanyes al 100%".
"L'operació culmina un procés que es va iniciar fa anys: les dues grans cases de l'escumós català ja estan sota control estranger. Freixenet pertany al grup alemany Henkell i Codorníu està majoritàriament en mans del fons estatunidenc Carlyle".
"Fonts vinícoles consultades coincideixen que era un moviment esperat. En la pràctica, la gestió potser no canviï gaire, però simbòlicament un dels emblemes de la història econòmica catalana es perd del tot".
"Codorníu, fundada el 1551 i pionera del cava català, ja va vendre el 2018 el 68% al grup estatunidenc Carlyle per uns 390 milions d'euros. La família Raventós manté només el 32% restant".
"Entre els grans grups del sector, els únics que conserven majoria catalana són Juvé & Camps —encara que amb el fons holandès KKR a l'accionariat— i Vallformosa, propietat de la família Vicens. García Carrión també produeix cava, però és un grup d'origen murcià".
"Davant aquesta evolució del sector, alguns productors van optar per un camí diferent. El 2018 diversos cellers del Penedès van decidir abandonar la Denominació d'Origen Cava i crear la seva pròpia marca col·lectiva: Corpinnat, el nom de la qual significa literalment “cor del Penedès”".
"El moviment va ser impulsat inicialment per cellers com Gramona, Recaredo, Llopart, Nadal, Torelló o Sabaté i Coca, que defensaven un model més lligat al territori i amb normes de producció més estrictes".
"Algunes fonts de l'associació vitivinícola Corpinnat han lamentat a aquest mitjà que el cava hagi deixat de ser un producte català, si bé recorden que des de fa anys part de la producció també es realitza a Extremadura, La Rioja o Madrid".
I: "En conversa amb aquest mitjà, l'economista Gonzalo Bernardos ha sostingut que la venda de Freixenet és simptomàtica del que passa a la regió en molts sectors: “Fa molts anys que Catalunya està en venda”".
4 de març, dia mundial de l'Enginyeria per al Desenvolupament Sostenible, dia mundial de l'Obesitat i dia mundial del virus del papil·loma humà. Santoral: Casimir, Foci, Arquelao, Quirí i altres disset de Nicomèdia, Apiani i Pere abat.