Oriol Junqueras és l'empleat de la setmana en la política catalana. Potser gelós del protagonisme de Gabriel Rufián, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha decidit arrossegar la seva àmplia humanitat cap als micròfons dels mitjans per certificar en primer lloc que existeix i que és un element indispensable per al bon ordre i la governabilitat a Catalunya.
Acostumat a reposar als seus quarters d'hivern i d'estiu, poc donat a les intervencions públiques i amant confés del dubte i el descans, l'home fort d'ERC ha decidit plantar cara al PSC i al Govern de la Generalitat. Un dels problemes amb Junqueras és que li agrada negociar amb el president del Govern, Pedro Sánchez, en comptes de fer-ho amb el president de la Generalitat, Salvador Illa.
És una incògnita la raó per la qual en el seu fur intern concedeix més importància a la presidència del Govern que a la presidència del Govern, càrrec al qual aspira sense dissimular la frustració que li causa que qui va ser el seu becari, Pere Aragonès, ja hagi assolit i monetitzat la condició de president.
La manera de fer-se notar, de tenir un pes (metafòric) en la política catalana i d'aparèixer com un actor imprescindible és forçar que qualsevol iniciativa passi pel seu negociat. I els pressupostos de la Generalitat són ara l'ocasió perquè Catalunya sàpiga que no es passa el dia dormint o levitant.
Total, que ha llançat un òrdag que pretén sostenir encara que els trens del Maresme i el Garraf s'enfonsin al mar. O el Govern de Pedro Sánchez concedeix la cessió del 100% de l'IRPF o a Catalunya no hi haurà pressupostos. I no pensa, assegura, moure's d'aquí.
És més, s'ha posat dramàtic fins al punt d'afirmar a l'emissora oficial, Catalunya Ràdio, que la pressió del PSC i del president Illa es llisca per l'orografia del seu cos serrà com si estigués untat d'oli, que la pressió no li afecta perquè ha passat quatre anys de presó. Cal notar el joc de paraules, que és un dels entreteniments de la dirigència republicana.
A El País donen compte de la situació en aquests termes: "Ni Pressupostos ni eleccions: el xoc entre PSC i ERC amenaça amb bloquejar Catalunya".
El text és de Camilo S. Baquero i comença així: "L'11 de març ja és una data clau en la política espanyola. Aquell dia es votaran al Parlament les esmenes a la totalitat del projecte de Pressupostos que l'Executiu català preveu aprovar aquest divendres".
L'11 de març... Data clau? Doncs sí, des de l'any 2004 que l'11 de març és una data gravada a foc a la memòria dels espanyols, inclosos els catalans. De manera que és altament improbable que una votació al Parlament substitueixi en l'imaginari col·lectiu els atemptats islamistes.
El text segueix així: "Des d'ERC van deixar ahir clar que presentaran la seva si no hi ha avenços en la cessió de la recaptació de l'IRPF que figura en el pacte d'investidura de Salvador Illa, encara que obren la mà a donar oxigen a la Generalitat via suplements de crèdit".
"El fracàs dels comptes, però, enterboliria les relacions entre socis d'investidura no només a la Cambra autonòmica sinó també al Congrés. Diversos escenaris s'obren, fins i tot unes eleccions anticipades a Catalunya, arran del xoc entre socis d'investidura, amb el vertigen del bloqueig polític".
"A dia d'avui és difícil dilucidar una fórmula que permeti desencallar els Pressupostos, d'aquí la varietat d'escenaris. Però quinze dies en política són una eternitat. “Hi ha límit fins a la mort”, va assegurar ahir la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, quan se li va preguntar si veia possible algun acord en els pròxims dies".
"El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va baixar ahir al terreny personal per intentar mostrar la convicció que no donarà el seu braç a tòrcer amb l'IRPF: “Si hem aguantat quatre anys a la presó, aguantarem quatre setmanes de pressió [per aprovar els Pressupostos]”, va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio".
"El dubte central segueix sent què va passar a la reunió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i Junqueras, que es van reunir divendres passat a Madrid. La segona al comandament dels republicans, Elisenda Alamany, va assegurar dilluns passat que aquella trobada va certificar que “el PSC no havia fet els deures”, en referència a no tenir lligat el suport del socialisme a nivell estatal sobre l'IRPF. D'aquí que el gest d'Illa de comprometre's solemnement no els fos suficient".
"La incomoditat del PSOE en aquest punt és tan clara com silenciosa. Una mostra d'això és la declaració amb què la seva portaveu, la catalana Montse Mínguez, va subscriure dilluns passat les negociacions sobre la cessió de l'impost al marc intergovernamental, obviant que el seu partit va beneir, en un Comitè Federal, l'acord d'investidura d'Illa".
Pàrrafs després es conclou que "fins ara, socialistes i republicans reconeixen que les seves relacions són bones. Encara que en el passat ERC l'hagi empès a derrotes parlamentàries o l'hagués obligat a retirar decrets llei, el no als comptes enterboliria molt aquesta relació. (...) I usar el botó atòmic de l'avançament electoral? Preguntat sobre aquest tema a la ràdio nacional de Catalunya, Junqueras va ser taxatiu: ”El PSC sap que si convoca eleccions és molt probable que no hi hagi una majoria possible per fer una investidura i que condemnarà el país a un cicle de repetició electoral que no ajuda a ningú"".
Més notícies sobre l'amorós junquerisme. "Junqueras ataca Rufián a porta tancada: 'Està fent mal a l'organització. No m'agrada la seva actitud. Està cometent un error'", apunta un titular d'El Mundo.
En el sumari s'afegeix que "El president d'ERC "va criticar obertament" l'estratègia del seu líder al Congrés durant el Consell Nacional de dissabte. També va admetre que "és un company de gran valor" per a la formació".
Junqueras en estat pur. No li agrada l'actitud de Rufián però Rufián és un gran valor.
La història ve amb la signatura de Víctor Mondelo: "L'estratègia de la direcció d'ERC respecte a Gabriel Rufián passa per deixar que es «foti» contra les seves pròpies limitacions, en constatar que la seva proposta d'unificació de les esquerres no reuneix cap suport: ni entre la resta de formacions nacionalistes -Bildu, BNG-, ni entre la renovada coalició que formen Sumar, els comuns, Más Madrid i IU, ni, sobretot, dins la mateixa ERC, on el portaveu dels republicans al Congrés no compta amb més suport que el de l'històric Joan Tardà".
"Oriol Junqueras està evitant criticar públicament Rufián i s'està centrant a descartar que ERC s'afegeixi a la seva proposta de crear «confluències» a cada província liderades per la formació que més vots va aconseguir a les darreres eleccions generals, cosa que perjudicaria el seu partit, ja que els comuns van ser els més votats a la província de Barcelona als comicis del 2023".
"Però una cosa és el posicionament que el president d'ERC realitza públicament i una altra el que defensa a porta tancada. Segons relaten fonts de la formació republicana a El Mundo, Junqueras «va criticar obertament» Rufián al Consell Nacional que ERC va celebrar dissabte passat per fixar la postura del partit respecte als Pressupostos de la Generalitat".
"Durant la seva intervenció oberta davant els mitjans de comunicació, Junqueras es va centrar a descartar que el seu partit s'assegués a negociar amb el Govern fins que Hisenda accepti cedir a l'Agència Tributària de Catalunya la recaptació i gestió de l'IRPF, després que divendres passat fracassés la darrera reunió amb el president del Govern, Pedro Sánchez, per reclamar-li aquesta cessió".
"Però Junqueras sí es va posicionar sobre l'afer Rufián a continuació, durant la part del conclave tancada als mitjans, en què es va generar debat sobre la maniobra del portaveu d'ERC al Congrés per reivindicar-se com a potencial líder de les esquerres espanyoles. Segons fonts d'ERC presents al Consell Nacional de dissabte passat, Junqueras va criticar Rufián davant els militants i alts càrrecs congregats a la seu central de la formació, situada al carrer Calàbria de Barcelona".
"I ho va fer en els següents termes: «No m'agrada la seva actitud [la de Rufián]. És un error el que està fent. Està fent mal a l'organització». Tot seguit, el president d'ERC va insistir davant els presents que «les propostes cal debatre-les internament, als òrgans interns del partit»".
"Just el contrari del que ve fent Rufián els últims mesos en postular-se com a candidat a les generals d'una inconcreta coalició d'esquerres, sense demanar permís a la direcció d'ERC, a qui Rufián no està informant de les seves intencions ni dels nous passos en la seva fulla de ruta".
Línies després, Mondelo matisa que "de portes endins, durant el Consell Nacional d'ERC, Junqueras també va alternar la crítica inicial amb un intent de salvaguardar la maltreta imatge de Rufián, ja que compta amb tots els números de repetir com a cap de llista d'ERC a les pròximes generals pel seu tiratge mediàtic i el seu enorme grau de coneixement entre la població".
I: "Després de carregar contra l'«error» de Rufián, Junqueras va al·legar que «és un company amb un gran valor» per al partit i va demanar als alts càrrecs reunits «respecte» per a ell, segons detallen a aquest diari fonts presents a l'acte de caràcter intern".
A la informació s'explica que Rufián no era present al conclave però que Tardà va sortir en la seva defensa.
Segueix a Madrid el judici als Pujol a l'Audiència Nacional. Ahir va intervenir l'ínclit excomissari Villarejo, que es va riure del tribunal a mandíbula batent i es va escudar en l'edat per respondre amb un "no me'n recordo" a la majoria de les preguntes. Villarejo és un acudit ambulant.
També va intervenir com a testimoni l'actual conseller de Justícia, el senyor Ramon Espadaler, que en altres temps va ser conseller de Jordi Pujol per la quota d'Unió. Va intervenir en català de manera telemàtica, però la mala qualitat de la connexió va convertir l'acte en un despropòsit.
"El conseller Espadaler nega en el judici a la família Pujol que rebés pressions per autoritzar un abocador", assenyala un titular d'El Periódico.
La nota ve amb les firmes de J. G. Albalat i Ángeles Vázquez i comença així: "L'exconseller de Medi Ambient i actual responsable del Departament de Justícia, Ramon Espadaler, ha negat davant el tribunal de l'Audiència Nacional que jutja la fortuna de la família de l'expresident Jordi Pujol a Andorra haver rebut pressions per atorgar l'autorització mediambiental per a la construcció d'un abocador a la localitat de Tivissa (Ribera d’Ebre, Tarragona), el promotor del qual va ser l'empresari acusat Gustavo Buesa. Aquest negoci va suposar que el primogènit del mandatari, Jordi Pujol Ferrusola, i la seva aleshores esposa, Mercè Gironès, obtinguessin una plusvàlua de més de 5,2 milions d'euros".
"El successor d'Espadaler a la cartera de Medi Ambient, Salvador Milà, també ha negat que rebés cap tipus de pressió o indicacions i, més concretament, de la família Pujol o el seu entorn. Va ser Espadaler, com a titular del Departament de Medi Ambient, qui va signar —com a màxima autoritat de la Conselleria— l'autorització mediambiental, mentre que Milà es va encarregar dels tràmits relatius al Registre de Gestor de Residus".
"L'actual membre del Govern de Salvador Illa, que ha declarat en català —per la qual cosa ha estat necessària una traductora—, ha reconegut que va signar l'autorització mediambiental per al funcionament de l'abocador, un procediment que, ha precisat, “està regulat i és obligatori”, després de l'aprovació de la ponència ambiental per part d'un director general de Qualitat Ambiental. “Tenia plena confiança en ell”, ha subratllat".
Línies després s'explica que "Espadaler ha deixat clar que en la instal·lació d'aquest abocador “no hi va haver cap aportació” de fons públics i, per tant, que era una iniciativa privada. També ha desmentit de forma taxativa un informe de la UDEF de la Policia Nacional en què s'afirma que aquesta instal·lació era susceptible d'anar en contra de la normativa vigent. “És fals”, ha recalcat, per després afegir que “estava fora de lloc no signar l'autorització mediambiental”".
Més notícies. "Els inversors s'estan retirant de l'habitatge a Catalunya, segons els notaris", apunta un titular de La Vanguardia.
La informació és de Maite Gutiérrez: "L'acord entre el Govern de la Generalitat i els Comuns per limitar la compra d'habitatge als inversors i controlar l'ús de les herències ha sobrevolat la presentació del nou portal estadístic del Col·legi Notarial aquest dimarts a Barcelona. La web (www.penotariado.com) dona accés públic a l'àmplia base de dades de compravenda i preus dels notaris i permet traçar un perfil precís de compradors i venedors".
"El degà dels notaris catalans, José Alberto Marín, ha convidat a fer-ne ús a l'hora de prendre decisions sobre el mercat immobiliari, tant a particulars com a l'administració pública".
"Una de les conclusions que els notaris extreuen després d'analitzar tota aquesta ingent quantitat d'informació és que “no hi ha una depredació” de l'habitatge a Catalunya per part dels inversors. “De fet, s'està produint un fenomen de desinversió”, ha puntualitzat Albert Martínez Lacambra, director general del Centre Tecnològic del Notariat. La tendència s'observa des del 2010, però és en els últims anys quan ha agafat més velocitat".
"Segons l'estudi que ha presentat Martínez Lacambra, al voltant del 10% de compres d'habitatge a Catalunya les realitzen persones jurídiques (empreses i inversors). Però les vendes protagonitzades per aquest grup són encara més grans i superen les compres. “Les mesures s'han de pensar molt bé, cal regular amb molta cura per no generar l'efecte contrari al que es busca”, ha subratllat respecte a la voluntat de la Generalitat de limitar la “compra especulativa”".
"Un procés semblant passa amb la compravenda d'habitatge per part d'estrangers no residents. “En els últims quatre anys, el nombre de vendes d'estrangers no residents a Catalunya ha superat el nombre de compres d'aquest col·lectiu, per tant, tampoc estan depredant el mercat, no els enfoquem com el target a batre”, ha afegit".
"Els problemes d'accés a l'habitatge, han explicat els notaris, estan molt concentrats a les grans àrees urbanes. Mostra d'això és que el preu dels pisos cau a la meitat a només uns quilòmetres de la ciutat de Barcelona".
"Per això, han demanat millorar de forma urgent el transport públic, amb importants deficiències que han esclatat les últimes setmanes amb la crisi de Rodalies. Al conjunt de Catalunya es van realitzar l'any passat 91.430 compravendes d'habitatges plurifamiliars (pisos), rècord històric per sobre de les 89.643 transaccions del 2007".
"El preu mitjà del metre quadrat dels pisos a Catalunya ja gairebé ha superat els nivells de la bombolla immobiliària en termes nominals (sense eliminar l'efecte de la inflació) i ha crescut gairebé un 70% des del 2013 –quan va tocar fons– fins als 2.628 euros el metre quadrat el 2025. A la ciutat de Barcelona, el preu mitjà a finals de l'any passat se situava en 4.587 euros el metre quadrat, un 5,5% més que abans de l'esclat de la bombolla immobiliària".
"Per al Col·legi, el principal problema del mercat immobiliari és l'escassetat d'oferta i un transport públic poc fiable. A causa d'això, els notaris han detectat una “tensió” de preus al mercat amb una escalada del 10% a Catalunya i una lleu reducció de les transaccions, per efecte de l'“esgotament” davant l'escassetat d'oferta".
I: "Segons Martínez Lacambra, en els últims tres anys Catalunya ha acumulat un dèficit de prop de 50.000 pisos. Si es té en compte el creixement de les llars projectat i el ritme actual d'obra nova, aquest desfasament superarà els 120.000 en pocs anys. “Si no som capaços de generar transport públic, de tramitar llicències ràpid, de millorar l'alta velocitat, és evident que estem davant una olla de pressió”, va advertir".
Esports. Eleccions a la presidència del F. C. Barcelona. Segons un titular d'El Confidencial "Els punyals volen a Barcelona i la precampanya electoral puja de to"
En el sumari es recorda l'exclusiva d'El Periódico: "La denúncia d'un soci contra la junta directiva de Joan Laporta afegeix picant a la precampanya electoral. Sense llum verda per a una candidatura unitària, Laporta és el favorit".
Escriu Albert Ortega: "Les eleccions a la presidència del Barça ja han donat el tret de sortida, encara que els vots dels més de 114.000 socis no es dipositaran fins al 15 de març. La denúncia a l'Audiència Nacional d'un soci blaugrana contra una part de la junta directiva sortint de Joan Laporta per presumptes delictes de blanqueig de capitals, administració deslleial i delictes societaris, falsedat documental, frau a Hisenda i organització criminal i presumpte "cobrament de comissions indegudes" ha posat potes enlaire la Ciutat Comtal".
"Laporta, sense esmentar directament Víctor Font, va girar el focus en el segon candidat més votat el 2021 en la presentació del seu llibre Així hem salvat el Barça. "Tot és opac, sospitós i de vol gallinaci. Els que han posat la denúncia són els mateixos, de vol gallinaci, com deia Josep Pla, que quan intentàvem inscriure Olmo i Pau Víctor, trucaven a LaLiga perquè no poguéssim", va contestar Laporta. Poques hores després, a RTVE, va qualificar el moviment als jutjats de "jugada bruta amb interessos"".
"Per la seva banda, Font es va desvincular totalment de la denúncia a Catalunya Ràdio: "Nego rotundament que nosaltres tinguem res a veure. Nosaltres somiem amb un Barcelona que no estigui judicialitzat. Sabem que això perjudica el club. Neymar, Negreira, Bartogate... El club ja va ser condemnat una vegada. Estem en un Estat, a més, que ens vol malament. Vés a saber quin jutge et toca"".
"Això sí, Font va comparar Laporta amb Donald Trump a RAC1. "Laporta cada dia s'assembla més a Trump. Buscant enemics imaginaris i enganyant. Ens volen ficar en una lluita d’‘ismes’ i jo l'únic que sóc és barcelonista. Em volen embrutar", va explicar. "Tots els fets que apareixen són fets que fa anys que denunciem. Són indicis tan palpables que hi ha coses estranyes que exigim transparència absoluta. Amagar-se darrere de contractes de confidencialitat... Posar els nivells de la transparència on els posa el club és inacceptable", va rematar".
Ah, el Barça. Victimisme, Espanya ens odia, els àrbitres ens aixafen, perdem diners, som els més honrats, etcètera, etcètera.
25 de febrer, dia internacional de l'implant coclear, tècnica amb la qual s'aconsegueix que les persones amb sordesa profunda puguin sentir a través de l'estimulació elèctrica de les cèl·lules acústiques de l'oïda interna.
Santoral: Valeri d'Astorga, Aldetrudis, Victorí, Víctor i Nèstor de Magido