Vent. "La compensació de les diferències de pressió atmosfèrica entre dos punts", segons la definició del professor Günter D. Roth en el seu imprescindible "Meteorologia. Formacions nuvoloses i altres fenòmens meteorològics. Situacions meteorològiques generals. Pronòstics del temps", d'Edicions Omega, 2003.
"Una alerta per fort vent per avui torna a paralitzar Catalunya", adverteix la portada de La Vanguardia. La Generalitat va emetre ahir a la tarda un avís que va sobresaltar la ciutadania. La suspensió de les classes, de l'atenció sanitària no urgent i la recomanació d'evitar les activitats a l'aire lliure i els desplaçaments innecessaris.
Desplaçar-se a peu o en cotxe pot tenir funestes conseqüències, com la d'acabar sota d'una bastida o travessat per una d'aquestes branques que els ajuntaments deixen créixer descontroladament perquè s'ha estès la creença que podar és amputar els germans arbres. A primera hora del dia, quan encara no havia clarejat, les ràfegues de vent a Barcelona eren força serioses.
En política, Rufián es manté aferrat al canelobre gràcies a la seva tancada defensa del ministre de Transports, Óscar Puente, i a la foto a la portada d'El País com si fos Sergi López promocionant la seva última pel·lícula.
El nostre personatge va dir a la tribuna del Congrés que "Rodalies és una merda". Una altra peça cimera d'oratòria del Demòstenes de Santa Coloma. Però abans o després es va despatxar amb una defensa de Puente tal que el nostre Rufián semblava més el portaveu del PSOE que el d'ERC.
"Rufián: “Puente va comparèixer després de l'accident d'Adamuz i Mazón estava de copes a la dana, no són iguals”", apunta un titular d'El Diario sobre la intervenció.
Del text de José Enrique Monrosi: "El líder d'ERC, Gabriel Rufián, ha carregat contra el PP per les seves crítiques a la gestió del Govern de l'accident d'Adamuz.
“Imagineu que després de l'accident el senyor Puente desapareix durant cinc hores. Imagineu que per no ser-hi mor més gent. Imagineu que el seu partit l'aplaudeix, el protegeix, i que es planta al funeral contra el criteri dels familiars. Però a les tres hores de l'accident Puente estava fent una roda de premsa i Mazón s'estava prenent la tercera copa. No, Óscar Puente no és com Mazón”".
Hi ha més. Per exemple, aquesta al·lusió a Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid: "Vostè (per Feijóo) ha demanat respecte per a les víctimes de l'accident. El partit que calla davant d'una salvatge que parla de plataforma de frustrats quan parla dels familiars de les víctimes del protocol de les residències".
Amb aquestes intervencions, Rufián pretén convertir-se en un heroi sense partit i en un líder popular que es mantingui al púlpit sostingut per la bona gent de la Corunya, Móstoles i Logronyo.
Dèiem que avui protagonitza la foto de portada d'El País i és perquè el diari l'entrevista arran de la seva pretensió de formular un front unitari de l'esquerra per aturar l'avenç del PP i Vox. O sigui, per erigir-se en un mur contra el feixisme segons la seva humil impressió.
"Gabriel Rufián: “Soc independentista, però tinc por com a demòcrata”", s'intitula la peça. Al sumari s'hi diu que "El portaveu d'ERC al Congrés promet fer “tot el possible” per frenar la dreta. I assumeix els riscos polítics: “Si em costa el càrrec, pitjors feines he tingut”". Pitjors feines? A qualsevol cosa se li diu feina avui dia. Fins i tot a no treballar.
La peça ve amb les firmes de Sergio C. Fanjul i Xosé Hermida. A continuació, les preguntes i respostes més destacades:
P. Què és exactament el que proposa?
R. Ho dic des de l'estiu: si les forces sobiranistes, independentistes, des de Bildu a BNG, Compromís, Adelante Andalucía, ERC, podem inventar-nos alguna cosa per no deixar òrfena la gent progressista de la resta de l'Estat que no vol votar el PSOE, em sembla que és la nostra responsabilitat i gairebé negligent no fer-ho. I per què? Perquè el que ve no és el de sempre.
Venen il·legalitzacions, empresonaments, tancaments de mitjans de comunicació, imputacions a periodistes que no siguin de la corda… Coses molt lletges, com estem veient en altres llocs. Sé que això probablement em cremarà, que a Catalunya escriuran que això és perquè tinc por, em faran fora, que no repetiré… Però al carrer es creuen el que dic, perquè soc un dels que té por. I qui cregui que el que vull és fer d'[Íñigo] Errejón o de Yolanda Díaz o no em coneix o em vol vendre com una cosa que no soc.
P. Hi ha més gent darrere d'això o és només una reflexió personal?
R. Als partits el que és habitual és dir “no, home, això s'ha de parlar dins”. Però quan tu parles d'alguna cosa fora, gairebé sempre primer es parla dins. I els partits moltes vegades es mouen en base al soroll que hi ha fora. Jo noto certa lentitud o miopia cap al que està passant. A Catalunya molta gent no és conscient del perill que hi ha.
P. No és sorprenent que un independentista hagi guanyat la seva popularitat a tot Espanya?
R. Per mi la classe treballadora de Cornellà i de Vallecas és la mateixa. I si puc arribar a representar aquesta gent, com ho he fet aquests sis anys, és un orgull i no em fa menys independentista. He dit que ningú ha de renunciar al que és, ni a les seves sigles, ni al seu projecte. Soc català, independentista, però tinc por com a demòcrata. I intentaré fer tot el possible per frenar el que ve. Hi ha hagut un discurs independentista que en un moment donat potser era excloent, fins i tot ofensiu envers la resta. Se'n va aprendre i gent com jo diem coses més positives.
P. És versemblant a Catalunya una llista conjunta d'ERC i Comuns?
R. Joan Tardà [exportaveu d'ERC al Congrés] ho ha verbalitzat obertament: a Catalunya també hi ha d'haver una confluència de forces polítiques d'esquerres. El com ho deixo a les cúpules dels partits.
P. No sembla que ni la direcció d'ERC, ni Bildu, ni BNG hi estiguin per la feina.
R. De vegades la direcció d'ERC respon a titulars. Al congrés nacional una facció liderada per [Joan] Tardà va presentar esmenes que es van votar. I Oriol Junqueras va votar a favor. És exactament el que estic dient ara.
P. No va guanyar.
R. Però es va votar i ho va votar el president. És fals això que jo estic sol. ERC sempre ha tingut aquesta pulsió. Ja fa 90 anys va ajudar altres formacions d'esquerres de l'Estat.
P. El reclam independentista ha perdut força? Necessiten buscar altres banderes?
R. Seria renunciar al que som. Hem de continuar defensant l'autodeterminació dels nostres pobles, però entendre també que la gent menja cada dia. I contrarestar cert relat màgic que diu que amb la independència tot s'arreglarà. Doncs depèn. Evidentment, si Catalunya té tots els recursos anirà millor. Però si governa un partit de dreta o d'ultradreta i es retalla…
P. Hi ha qui interpreta que vol fer el salt a la política estatal i encapçalar aquesta confluència.
R. Com més digui que no, més es dirà que sí. Humilment, crec que he verbalitzat el que hi ha al carrer. I si me'n vaig a casa, ja he fet molt més en política del que pensava. El que no vull és anar-me'n a casa pensant: “Et vas dedicar a llegir l'argumentari que et passaven”. Aquí estem per pensar, encara que ens costi el càrrec. Si em costa el càrrec això, pitjors feines he tingut.
P. Una part de l'independentisme no el considera de pura raça.
R. La puresa és per a l'oli d'oliva. Hi ha un independentisme de dreta, reaccionari, fins i tot feixista, que reparteix carnets de català, igual que aquí reparteixen carnets d'espanyol. La diferència entre Nogueras [Míriam, portaveu de Junts al Congrés] i Ayuso és la bandera. Però defensen les mateixes polítiques reaccionàries.
P. Ha destacat com a orador, i bona part del seu discurs arriba gràcies a fragments a les xarxes. Pensa en això a l'hora d'escriure un discurs?
R. Jo mai he fet un curs d'oratòria, ni de teatre. Però soc obsessiu i penso constantment en la meva feina i en els meus discursos, que escric jo. M'encantaria trobar algú que escrivís com jo, perquè m'estalviaria molta feina. Durant una època vaig ser comercial i tenia un minut per explicar-me. Potser em ve d'aquí. Marc Giró em va dir una cosa meravellosa: “Saps per què els homes blancs, heteros i normatius parlen tan lent? Perquè ningú mai us interromp”. Jo intento no donar la llauna.
P. Però li agrada llegir grans discursos d'altres èpoques.
R. Sempre. Soc un malalt de l'oratòria i he llegit tota la meva vida discursos de grans oradors i oradores. Salvador Seguí, Azaña, en el seu moment Rubalcaba… i altres d'ara. M'hi fixo molt encara que no estigui del tot d'acord amb les idees.
Un malalt de l'oratòria... Va, home. Rufián, si us plau. Quina oratòria? La de la merda?
A El Mundo també es fixen en el fenomen. "Dirigents d'ERC demanen 'aturar ja els peus' a Rufián perquè 'es creu insubstituïble', però Junqueras espera que es rendeixi: 'No patim perquè se'n vagi'".
El subtítol destaca que "La formació independentista admet que 'no consensua les seves reflexions amb la direcció' i els seus companys consideren que 'ell creu que el partit se li ha quedat petit'".
Escriu Víctor Mondelo: "Malestar creixent a les files d'ERC pel desafiament personalista que Gabriel Rufián està plantejant a la direcció del seu partit en postular-se com a potencial líder d'un «front d'esquerres» a nivell estatal".
"Diversos dirigents electes de la formació independentista denuncien, en conversa amb El Mundo, la «tibiesa» amb què l'Executiva que lidera Oriol Junqueras està responent a l'envit del seu cap de files al Congrés i exigeixen al president de la seva formació «valentia» per «aturar-li els peus» a Rufián i «cridar-lo a files»".
"«Rufián pretén fer un pols constant i, de moment, sembla que va per davant de Junqueras. El partit no està sent el suficientment valent», sosté un alt càrrec de la formació republicana, que carrega contra Rufián per «no fer partícip la direcció ni el grup parlamentari del Congrés de res absolutament».
«Crec que pensa que és insubstituïble i que, passi el que passi, té assegurat ser diputat, com a mínim d'ERC; un partit que penso que ell considera que se li ha quedat petit», diagnostica la mateixa font, molt propera a Rufián els últims anys".
"«Ara tot depèn que la direcció d'ERC decideixi si li permet seguir amb aquesta aventura», afegeix la mateixa veu, per instar la cúpula dirigida per Junqueras a prendre cartes en l'assumpte, en lloc de seguir observant des de la distància els esdeveniments".
"«Sorprèn que no se li aturin els peus i que es sigui molt tou amb ell i la seva proposta», suma un segon alt càrrec d'ERC, molt proper tant a Junqueras com a Rufián. «El que passa és que no es volen enfrontar amb Rufián, perquè saben que té poder, notorietat... Per això no li aturen els peus», abunda".
"Aquesta veu considera que «el que està fent el portaveu al Congrés no té sentit com a ERC». I s'explica: «El projecte d'ERC ha de ser en clau catalana i d'esquerres, sí, però en un marc sobiranista i de respecte al dret a decidir. Sempre hem fet aliances estratègiques i de coordinació amb bascos i gallecs, però no una coalició d'esquerres espanyoles»".
"Aquesta font autoritzada vaticina que és «improbable» que Rufián acabi abandonant el partit, perquè només ho faria «si té una altra plataforma electoral». «Al final, tornarà a ser el candidat d'ERC i, si no va bé, dirà: 'Jo ja ho havia dit'», pronostica".
I: "«Sembla que la jugada no li està sortint com voldria. Li estan tancant massa portes», constata un tercer alt càrrec d'ERC, assenyalant els portassos ja expressats en públic de Bildu i el BNG. També la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, va aclarir dilluns a Rufián que no combreguen amb la seva proposta, però va evitar desautoritzar-lo en públic i va mantenir l'oferta del partit a permetre-li repetir com a candidat d'ERC a les generals «si ell vol»".
Hi ha més notícies polítiques. De la inevitable Sílvia Orriols per exemple. "El PSC ofereix a Junts en secret una llei electoral per a Catalunya que freni a Sílvia Orriols", apunta El Confidencial.
La informació és de Marcos Lamelas: "El PSC ha ofert a Junts pactar una llei electoral per a Catalunya aprofitant la finestra d'oportunitat política que suposa l'interès del gruix dels partits polítics de frenar l'extrema dreta, segons han confirmat fonts parlamentàries".
"Les enquestes reflecteixen un fort avanç de la formació ultra independentista Aliança Catalana que presideix Sílvia Orriols i es dona la circumstància que Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té llei electoral pròpia. Aprovar una llei electoral específica necessita una majoria de dos terços del Parlament: 90 diputats. Sense els 35 escons de Junts no hi ha majoria possible, encara que es preveu que altres formacions, com PP, ERC Comuns, o fins i tot Vox, puguin sumar-s'hi en una fase més avançada".
"De fet, la qüestió que pot marcar aquesta legislatura catalana en l'àmbit polític per la seva rellevància, encara es troba en un moment molt preliminar. Fonts de Junts han explicat que la formació de Puigdemont encara està avaluant què fer amb la proposta. Una primera incògnita és com es pronunciarà Waterloo al respecte".
Segueix Lamelas: "Catalunya es continua regint per a les seves eleccions per la Llei Electoral espanyola, que afavoreix les províncies menys poblades. Dels 135 escons totals del Parlament, amb la norma vigent, Lleida rep 7 diputats més dels que li correspondrien per la seva població, Girona 3 escons i Tarragona altres 3 electes. És a dir, 13 diputats, un 9% de l'hemicicle, depèn d'aquesta correcció a l'alça a favor de les províncies menys poblades".
"La província de Barcelona ha passat de 5,4 milions d'habitants el 2015 a 5,9 milions el 2025, un augment del 9%. En el mateix període la província de Lleida ha passat de 431.000 a més de 459.000, un 6%. De manera que només per l'evolució natural de la demografia, un diputat a Lleida cada cop és més barat i un a Barcelona cada cop més car. Un diputat a Barcelona costa 27.700 vots, mentre que un per Lleida només necessita 11.200 sufragis, menys de la meitat. Una nova Llei Electoral rectificaria aquest desajust".
I: "A manca de Llei Electoral pròpia, a Catalunya encara segueix vigent una disposició transitòria que reparteix els escons de la següent manera: 85 escons per a Barcelona, 17 per a Girona, 15 per a Lleida i 18 per a Tarragona. Dels 20 diputats que dona a Aliança Catalana el CEO, el CIS català, cinc –tres per Lleida i dos per Girona– podrien correspondre a aquesta prima territorial que ofereix l'actual sistema, segons càlculs aproximats dels experts consultats per El Confidencial. Es preveu que els millors resultats d'Aliança Catalana siguin just a Girona i Lleida".
De tornada a les excepcionals circumstàncies per les quals travessa aquest atribolat racó del Mediterrani anomenat Catalunya, alguns mestres i mestres, professors i professores, docents tots i totes es van fer notar extramurs de les escoles.
"La vaga de professors a Catalunya: talls de carreteres, bloquejos en centres educatius i marxes lentes", destaca La Razón.
Del text de Javier Martín Mombiela: "La vaga del col·lectiu docent, la primera que afronta la consellera d'Educació, Esther Niubó, va reunir milers de mestres a la capital catalana, així com en diferents punts de la comunitat autònoma: Lleida, Girona, Tarragona i Tortosa. «En total, són més de 100.000 participants. És una aturada històrica amb la qual traslladem un missatge molt clar i contundent a l'administració», va sentenciar la portaveu del sindicat USTEC·STEs, Iolanda Segura, per a La Razón".
"Catalunya, però, es va despertar a primera hora del matí amb talls a diverses de les seves carreteres. A Barcelona, la Ronda Litoral va ser la primera via en què van intervenir els manifestants, aproximadament durant uns 45 minuts, a la sortida 22 de la Vila Olímpica en ambdós sentits. A Mataró, la C-32 es va veure igualment bloquejada, com també la N-II a Vilamalla (Girona) o la C-37 a Valls (Tarragona)".
"La concentració també va arribar a la C-55 a Manresa, la C-59 a Moià, la C-31 a l'Hospitalet de Llobregat, la C-58 a Sant Quirze i la C-37 a Valls, entre altres calçades. Tot i que a les protestes de la Ronda Litoral i la C-32 es van viure moments de tensió entre els Mossos d'Esquadra i els participants, el Servei Català de Trànsit (SCT) va informar cap a les 10:00 hores del matí que no quedava cap via tallada a causa de la manifestació educativa".
Línies després segueix així el text: "A la Ciutat Comtal, els professors ja es van concentrar als Jardinets de Gràcia moments abans de l'inici de la mobilització (12:30h) que va acabar davant la seu del Departament d'Educació, a la Via Augusta. «He rebut diverses trucades de companys que m'han dit que als seus centres hi havia un 75% de vaga», va explicar a aquest diari el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, qui va qualificar la manifestació d'«un èxit sense precedents»".
A la nota també s'informa que "la principal petició que va defensar la comunitat educativa va ser la pujada salarial. Segons els sindicats, els professors han perdut un 20% del seu poder adquisitiu, com a conseqüència de les retallades durant la crisi econòmica i, argumenten, que es situen a la cua d'Espanya en aquesta matèria. Van exigir, a més, una desburocratització a la professió, reducció de les ràtios —el nombre d'alumnes per aula o professor— per atendre l'alumnat, així com més recursos per a l'escola inclusiva i tenir uns currículums consensuats amb el professorat català".
La setmana vinent són els sanitaris qui han convocat aturades.
Una última i trista notícia. "Rosalía, denunciada per fumar durant una entrevista en una plataforma digital", avisa La Vanguardia.
Rosalía fumant, sí. Amb la youtuber "Soy una Pringada". Amb el que costa deixar de fumar. Sembla mentida, Rosalía. Amb aquesta influència que tu tens. Fa una setmana tots els fans volien fer-se monges. Com ara els agafi per fumar refloten la decadent indústria de l'estanc.
Escriu Celeste López: "La cantant Rosalía és entrevistada en una plataforma digital per la youtuber Soy una Pringada. En un moment donat, la catalana interromp l'entrevista per fumar-se una cigarreta, convidant la presentadora a compartir-la. Estan en un espai tancat. Tot i que Soy una Pringada afirma no ser fumadora, accepta el tabac i declara que li agrada “parlar a calades”, mentre totes dues apareixen fumant davant les càmeres i es mostra, de manera reconeixible, a la primera versió de l'entrevista penjada a la plataforma, la marca del producte".
"L'associació Nofumadores.org ha presentat una denúncia contra el pòdcast Special People Club, conduït per Soy una Pringada i distribuït a la plataforma Podimo, i contra la cantant Rosalía pel consum de tabac durant una entrevista difosa a plataformes digitals i posteriorment amplificada a les xarxes socials".
I: "Davant les reaccions a les xarxes retreient aquesta conducta, el contingut va ser retirat temporalment i tornat a publicar amb la cigarreta pixelada. Tanmateix, l'associació considera que aquesta modificació no elimina la infracció ni el dany causat, ja que l'acte de fumar es continua verbalitzant explícitament i el fum continua sent visible durant l'escena".
Un pas enrere en la lluita contra el tabaquisme que tantes desgràcies causa. Rosalía i la famosa "Soy una Pringada". Si busqueu a "Youtube" trobareu una entrevista que no té pèrdua de Gabriel Rufián a "Soy una Pringada", l'àlies d'Estíbaliz Quesada, "creadora de contingut".
12 de febrer, dia mundial contra l'ús de nens soldat, dia de Darwin i dia internacional "per a la Prevenció de l'Extremisme Violent quan Condueixi al Terrorisme". Coses de Nacions Unides perquè extremisme violent i terrorisme són pràcticament sinònims. I Carnaval. Dijous gras, llonganissa a l'olla.
Santoral: Eulàlia de Barcelona, una adolescent en temps de l'emperador Dioclecià que va ser salvatgement torturada per no renunciar a la seva fe. Va ser crucificada en uns troncs en forma d'X i d'aquí el nom de Creu de Santa Eulàlia. Antoni Cauleas, Meleci d'Antioquia, Benet d'Aniane, Ludà peregrí i Saturní i companys màrtirs d'Abitínia.