La crisi ferroviària a Catalunya s'ha cobrat dos caps, el cap de Rodalies i el cap de manteniment d'Adif. Dos càrrecs tècnics, responsables operatius el sacrifici dels quals es deu a la descoordinació en el cas de Renfe i al deteriorament de la infraestructura en el d'Adif.
A tall d'exemple, les vies del Garraf daten de finals del segle XIX. El que és estrany és que estiguin en servei en comptes de ser en un museu. I el que és estrany és que no es produeixin més accidents. Creueu els dits.
Una setmana després de l'accident mortal de Gelida, la situació continua sent insostenible, un embolic amenitzat pels anuncis contradictoris i la confusió a les estacions, material altament sensible per a les entitats independentistes, llenya per revifar les brases del procés, combustible per ressuscitar els anhels independentistes dels "joves" Puigdemont i Junqueras, una segona oportunitat de la república a tocar.
El trànsit ferroviari, dèiem ahir, és una ruleta russa en què xoquen les exigències de la Generalitat amb les excuses de Renfe i Adif, dependents del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, el titular del qual, Óscar Puente, està més cremat que el cendrer d'un bingo.
El gest d'autoritat del Govern s'ha traduït en dos cessaments que va anunciar el número dos de Puente, el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano Clavero. A ell li va correspondre l'honor dubtós de presentar els dos caps de turc en safata de plata. Parlem de Josep Enric Garcia Alemany ja exdirector operatiu de Rodalies i el també ja exdirector general d'Explotació i Manteniment, Raúl Míguez.
"El Govern es cobra dues peces de Moncloa pel caos de Rodalies", assenyala el titular d'obertura de Crónica Global.
Al sumari es diu que "Paneque dona un cop a la taula i aconsegueix que Renfe i Adif assumeixin la seva responsabilitat en la setmana 'horribilis' del tren a Catalunya".
S'ha acabat això d'escaquejar-se.
La peça és de David Expósito J., qui escriu: "Aquest dilluns no quedava rastre dels somriures i la complicitat evidenciades per la consellera de Territori de la Generalitat i el president de Renfe fa només onze dies, quan van constituir l'empresa autonòmica per al traspàs de Rodalies. Aquesta bona sintonia s'ha anat esvaint, a força d'esllavissades, suspensions del servei i avaries en la setmana horribilis del tren a Catalunya".
"Els darrers incidents han acabat de fer saltar pels aires aquesta complicitat entre Sílvia Paneque i Álvaro Fernández Heredia. Una fallada informàtica al centre de control de l'Estació de França ahir dilluns va obligar a aturar tots els trens de la xarxa en dues ocasions, per un suposat hackeig descartat poques hores després".
"Aquest ha estat el sisè dia en què, o bé Renfe o bé Adif, han impedit a la Generalitat prestar el servei amb normalitat, després del col·lapse del mur que va provocar l'accident mortal de Gelida dimarts passat, i que els maquinistes fessin una vaga encoberta per manca de seguretat, demostrada els dies posteriors".
"I si bé la tan esperada constitució de Rodalies de Catalunya SME va ser un cop sobre la taula perquè la Generalitat participi en el futur de les grans decisions que afecten una xarxa que transporta 400.000 passatgers diàriament, mentrestant, el Govern de Salvador Illa reclama responsabilitats. Això s'ha cobrat la destitució de dos alts càrrecs del Ministeri de Transports".
"A la darrera reunió de seguiment que ha acollit el Departament de Territori, a pocs metres de l'Estació de Sants, Paneque va posar preu a la seva confiança, exigint a Renfe i Adif que "assumeixin responsabilitats davant la greu acumulació d'incidències que afecten de manera reiterada la xarxa ferroviària". Sense eufemismes, ha demanat que rodin caps".
Continua el text: "Ho ha justificat amb dues raons de pes. La infrafinançament i la manca de manteniment que "han agreujat la crisi" és una. Una cosa per la qual ha exigit a l'Estat que ampliï les inversions previstes pel Pla de Rodalies, de 6.400 milions d'euros fins al 2030, dels quals 2.600 han estat executats per, per exemple, desdoblar la R3 o construir el corredor del Mediterrani".
"La segona ha fet especialment mal: "El Departament ha donat ordres de suspensió i obertura en diferents moments i no sempre han estat respectades i aplicades de manera immediata. Això no és tolerable i mereix que s'assumeixin responsabilitats, algú ha de reflexionar sobre aquesta situació", en paraules de la també portaveu de l'Executiu".
"Coneixedora de la decisió, Paneque va evitar anunciar-la, limitant-se a dir que "serà el Ministeri qui informi". Ja ho estava fent el secretari José Antonio Santano, anunciant a la televisió els cessaments de Josep Enric Garcia Alemany com a director operatiu de Rodalies i el director general d'Explotació i Manteniment, Raúl Míguez".
I: "En declaracions a la televisió, Santano va qualificar aquests cessaments com un "punt d'inflexió", que el Govern, per la seva banda, ha agraït. Garcia Alemany portava menys d'un any en el càrrec, en què es va estrenar el passat març en substitució de Antonio Carmona, actualment portaveu de la companyia ferroviària".
"Per la seva banda, Míguez va arribar a l'empresa titular de les infraestructures fa 22 anys, i portava en el seu càrrec tot just un".
A El País relaten el caòtic matí de dilluns a la diabòlica "maqueta" del sistema ferroviari de Catalunya. "“Tots els semàfors van quedar en vermell”: la caiguda del sistema o el ciberatac que ha tornat a interrompre Rodalies", s'intitula la informació.
Escriu Alfonso L. Congostrina: "Les dues interrupcions totals del servei de Rodalies i Regionals de Catalunya d'aquest matí es deuen a la “caiguda del programari del centre de control de la circulació ferroviària d'Adif, a l'estació de França”. Així ho ha resumit el director de comunicació de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, Salvador Almenar -a El País- el caos viscut a primera hora d'aquest dilluns a Rodalies. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha afegit que una de les hipòtesis que es barallen darrere d'aquesta caiguda és un atac informàtic, una cosa que encara s'està investigant".
Vaja, que Adif té un portaveu. Que curiós. Continua Congostrina: "Després d'una setmana de crisi ferroviària amb, fins a quatre jornades sense servei de Rodalies; aquest dilluns hauria d'haver començat a canviar la tendència. Hauria, però no ha estat així. Una incidència al centre de control d'Adif ha provocat que tan bon punt es va reprendre el servei, a les 6.45, quedés suspès".
"Després d'una hora s'ha tornat a reprendre i, posteriorment, s'ha tornat a suspendre per la mateixa avaria. Dues aturades que han fet que Rodalies comencés amb mal peu aquest primer dia on la R3 no opera mentre que la resta de línies -excepte la R2- ho fa amb interrupcions i trams en autobusos".
Després d'explicar que el ministre Puente va parlar de sabotatge i ciberatac, la notícia apunta que "el director de comunicació d'Adif, Salvador Almenar, a preguntes d'El País no ha volgut especular sobre les causes de la caiguda del programari. “Ha caigut una vegada, s'ha recuperat, i ha caigut una segona vegada. Hem aturat tots els trens perquè no teníem la certesa que el que vèiem al centre de control era real o no”, ha resumit Almenar, que ha afegit que tots els semàfors “s'han posat en vermell” com a mesura de seguretat".
Congostrina recull també l'opinió d'un expert, Joan Carles Salmerón, qui explica que el centre de control està a l'estació de França, però... "“el problema és que el sistema secundari està a l'estació de Sants i quan definitivament el primari deixa de funcionar, els mateixos operaris haurien de traslladar-se a Sants per restablir Rodalies”, aclareix".
A La Razón, Toni Bolaño parla de "La primera gran crisi del Govern d'Illa". I és que la pesta porcina sembla ja un vague record d'un passat plàcid.
Així comença la crònica de Bolaño: "Salvador Illa se les prometia molt felices a finals de 2025 i principis de 2026. Havia superat sense gairebé rascades el debat de política general; les enquestes definien un bon rumb de la legislatura amb el seu principal oponent, Carles Puigdemont, en hores baixes per l'ascens de Silvia Orriols, l'extrema dreta independentista; l'acord de finançament autonòmic amb ERC es tancava amb el Ministeri d'Hisenda, tot i la forta oposició del PP –que es donava per descomptada–; s'obria la possibilitat d'iniciar les negociacions dels Pressupostos de 2026 i Junts per Catalunya deixava oberta la possibilitat de votar a favor de la quitança del deute".
Però com a les pel·lícules de suspens: "En una setmana, totes aquestes previsions han caigut com un castell de cartes. El dia 17 de gener Catalunya va començar a ser assotada per un fort temporal. Aquell dissabte, dia de Sant Antoni Abat, es van suspendre les tradicionals marxes d'animals que rebien la benedicció perquè les pluges feien aconsellable que no se celebressin. Aquell mateix dia, el president de la Generalitat va ingressar d'urgència a l'Hospital de la Vall d’Hebron".
"El president català va estar a l'UCI fins al dia 20, dimarts, quan va ser traslladat a una habitació en planta, després de confirmar-se l'evolució favorable del seu estat de salut, afectat per un fort dolor lumbar i una pèrdua de força en músculs de les extremitats inferiors motivat per un procés de naturalesa inflamatòria infecciosa provocada per una bactèria".
I: "Salvador Illa segueix ingressat a l'hospital per aquesta osteomielitis púbica i s'espera que, després de la medicació i la rehabilitació, surti del centre sanitari aquesta setmana. Albert Dalmau, conseller de Presidència, exerceix, mentrestant, com a president en funcions".
El que ve succeint després és tan recent que sobra insistir-hi.
Canvi de terç. "Judici al clan Pujol: així passaven a cobrar les mossegades des del sogre al 'Molt Honorable'", proclama un titular d'El Confidencial.
La informació és d'Antonio Fernández: "El judici a la família Pujol per amagar milions d'euros en paradisos fiscals durant anys ha començat a mostrar alguns detalls del gran negoci que gestionava el primogènit del clan, Jordi Pujol Ferrusola, a qui li plovien suculents negocis mentre el seu pare, Jordi Pujol i Soley, era president de la Generalitat o fins i tot després".
"En les operacions sempre apareixia alguna empresa amiga que pagava comissions al primogènit o a alguna de les seves societats. Però cap dels empresaris aliens va aconseguir veure mai el suposat intermediari en alguna reunió o negociació".
"Les suposades intermediacions per les quals Jordi Pujol Ferrusola deia cobrar es queden només en intencions, ja que els autèntics protagonistes de les operacions van desmentint la seva participació en negociacions o assessories".
"Amb aquests materials es teixeix el relat de la història dels Pujol, al llarg del judici afloren situacions molt cridaneres. Una d'elles fa referència a la compra de la nova seu de la constructora Copisa a Madrid, un negoci pel qual Jordi Pujol Ferrusola va facturar 151.500 euros (més l'IVA, per la qual cosa ascendia, en realitat, a 175.740 euros) per “les gestions d'intermediació en l'operació de compra de les oficines del carrer Romero Girón 4 de Madrid”. Les oficines les va vendre el porter, però la comissió la va cobrar Jordi Pujol Ferrusola".
Dos paràgrafs després s'explica que "de fet, l'empresària va afirmar que les oficines s'havien venut “gràcies al porter de la finca, que va ser fonamental”, tot i que no va poder precisar amb quina persona de la compradora va parlar per això. “Però van veure l'oficina pel porter. Això és el que em van explicar”, va argumentar davant el tribunal".
Més endavant la peça il·lustra els procediments de la trama: "Segons el relat de Laura Cutillas, propietària de Focio, va aparèixer per les seves oficines Ramon Riera, sogre de Jordi Pujol Ferrusola. “El meu pare va morir a l'abril de 2005 i poc després, el 5 de juny, veníem les finques. Llavors, just abans de l'escriptura, va aparèixer el senyor Gironès i va dir que li havíem de pagar el 3% del preu de l'operació, el que ascendia aproximadament a un milió. Insistia que li havíem de pagar i jo li vaig demanar que em demostrés amb un document de conformitat d'honoraris que tenia aquest dret, perquè jo a ell no l'havia vist per enlloc”".
I així tot el temps.
A La Vanguardia informen que "El Govern dona seient a Catalunya a la Unesco i a l'Organització Mundial del Turisme".
Del text d'Iñaki Pardo Torregrosa: "Catalunya tindrà en uns mesos un seient a la Unesco i també a la delegació espanyola de l'Organització Mundial del Turisme (OMT). Es tracta de dos aspectes segellats entre el PSOE i Junts que no s'havien materialitzat i que l'Executiu de Pedro Sánchez ha desbloquejat ara, segons ha pogut saber La Vanguardia".
"El Ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, i el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, han signat aquest dilluns al matí a Madrid, a la seu del ministeri, un protocol perquè la Generalitat tingui un representant en aquests dos organismes internacionals, segons fonts d'Afers Exteriors".
"“Aquests protocols obren el camí perquè en uns mesos Catalunya sigui membre associat d'aquests dos organismes internacionals. És un pas endavant molt important per a la presència internacional de Catalunya”, ha assenyalat el conseller Duch. “És evident que a partir d'ara tindrem molta més influència en organismes que tenen efecte directe sobre les pròpies competències del Govern de Catalunya”, ha afegit en la seva primera declaració pública al respecte".
I: "Que Catalunya tingui veu a la Unesco no és una ocurrència de JxCat. L'expresident Jordi Pujol ja ho havia reclamat fa anys i també s'havia formulat aquesta mateixa demanda des d'Euskadi. Quan es materialitzi aquest acord, els dos governs –el català i el basc– passaran a ser associats en dos organismes vinculats amb l'ONU. Els socialistes també van pactar la inclusió catalana a la Unesco amb Esquerra en l'acord d'investidura de Salvador Illa".
També és notícia que el Govern pretén regularitzar els immigrants que hagin arribat a Espanya abans de l'últim dia de l'any passat. Els mitjans reflecteixen que segons el PP és per tapar el tema dels trens.
27 de gener, dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust. Dia internacional del conservador restaurador i dia mundial de l'extracció de llet materna i de la tarta de xocolata. Santoral: Àngela de Mérici, Enric d'Ossó i Cervelló, fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, Avit màrtir, Devota, Gilduino de Dol, Joan Maria el Muzeo, Julià de Sora i Julià de Cenomanum.