Aquest dilluns no quedava rastre dels somriures i la complicitat evidenciades per la consellera de Territori de la Generalitat i el president de Renfe fa només onze dies, quan van constituir l'empresa autonòmica per al traspàs de Rodalies. Aquesta bona sintonia s'ha anat esvaint, a força d'esllavissades, suspensions del servei i avaries en la setmana horribilis del tren a Catalunya.
Els darrers incidents han acabat de fer saltar pels aires aquesta complicitat entre Sílvia Paneque i Álvaro Fernández Heredia. Una fallada informàtica al centre de control de l'Estació de França ahir dilluns va obligar a aturar tots els trens de la xarxa en dues ocasions, per un suposat hackeig descartat poques hores després.
Aquest ha estat el sisè dia en què, o bé Renfe o bé Adif, han impedit a la Generalitat prestar el servei amb normalitat, després del col·lapse del mur que va provocar l'accident mortal de Gelida dimarts passat, i que els maquinistes fessin una vaga encoberta per manca de seguretat, demostrada els dies posteriors.
El president de Renfe, Álvaro Fernández, i la consellera de territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
Dos caps
I si bé la tan esperada constitució de Rodalies de Catalunya SME va ser un cop damunt la taula perquè la Generalitat participi en el futur de les grans decisions que afecten una xarxa que transporta 400.000 passatgers diaris, mentrestant, el Govern de Salvador Illa reclama responsabilitats. Això s'ha cobrat la destitució de dos alts càrrecs del Ministeri de Transports.
En l'última reunió de seguiment que ha acollit el Departament de Territori, a pocs metres de l'Estació de Sants, Paneque va posar preu a la seva confiança, exigint a Renfe i Adif que "assumeixin responsabilitats davant la greu acumulació d'incidències que afecten de manera reiterada la xarxa ferroviària". Sense eufemismes, ha demanat que rodin caps.
El director de Rodalies, Josep Enric Garcia, unes hores abans d'anunciar-se el seu cessament; completen la imatge el president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, a la dreta i el president d'Adif, Pedro Marco de la Peña, a l'esquerra, a Barcelona
Desacatament
Ho ha justificat amb dues raons de pes. L'infrafinançament i la manca de manteniment que "han agreujat la crisi" és una. Una cosa per a la qual ha exigit a l'Estat que ampliï les inversions previstes pel Pla de Rodalies, de 6.400 milions d'euros fins al 2030, dels quals 2.600 s'han executat per, per exemple, desdoblar la R3 o construir el Corredor del Mediterrani.
La segona ha fet mal: "El Departament ha donat ordres de suspensió i obertura en diferents moments, i no sempre han estat respectades i aplicades de manera immediata. Això no és tolerable i mereix que s'assumeixin responsabilitats, algú ha de reflexionar sobre aquesta situació", en paraules de la també portaveu de l'Executiu.
Alts càrrecs
Coneixedora de la decisió, Paneque va evitar anunciar-la, limitant-se a dir que "serà el Ministeri qui informi". Ja ho estava fent el secretari José Antonio Santano, anunciant a la televisió els cessaments de Josep Enric Garcia Alemany com a director operatiu de Rodalies i el director general d'Explotació i Manteniment, Raúl Míguez.
En declaracions a la televisió, Santano va qualificar aquestes destitucions com un "punt d'inflexió", que el Govern, per la seva banda, ha agraït. Garcia Alemany feia menys d'un any al càrrec, en què va debutar el passat març en substitució d'Antonio Carmona, actualment portaveu de la companyia ferroviària.
Per la seva banda, Míguez va arribar a l'empresa titular de les infraestructures fa 22 anys, i feia al càrrec tot just un any.
Aspecte de l'estació de Sants de Barcelona, amb un tren de Rodalies
Cop damunt la taula
En aquesta crisi, l'oposició també ha demanat que Paneque deixi el càrrec. Ho han fet Junts, ERC, PP, Vox i CUP. El president Illa no ha permès que la qüestió escali, ratificant-la al càrrec des de l'Hospital Vall d'Hebron, des d'on es recupera d'una infecció òssia; i la consellera ha manifestat el seu compromís per la resolució de l'episodi.
Així mateix, els independentistes han demanat a la gironina que "defensi els interessos dels catalans" i confronti amb Madrid. Amb les sortides dels dos alts càrrecs de la Moncloa esmentats, la Generalitat guanya en oxigen i en credibilitat, després de veure com la seva bandera de la gestió quedava enfosquida per altres.
Nous fronts
Aquest nou escenari obre dos nous fronts. En primer lloc, la negociació de més fons amb el Govern per intensificar un manteniment rutinari que s'ha demostrat insuficient a totes llums. Santano ha atès aquesta proposta, i ha explicat que l'esmentat Pla de Rodalies passarà de 6.400 milions a 8.000 milions d'euros.
Al Departament, a més, auguren que els efectes de fenòmens climàtics, més freqüents i virulents, obligaran a redoblar l'aposta per les supervisons i els arranjaments rutinaris. Una carpeta dominada per la R1 com a símbol, ja que la línia que creua la costa del Maresme és la més exposada als temporals marítims.
Els consellers Sílvia Paneque i Albert Dalmau, durant una reunió de seguiment de la situació ferroviària a Catalunya, a 26 de gener de 2026, a Barcelona
En segon lloc, la Generalitat ha de concretar ara amb el Ministeri el successor de Garcia Alemany al capdavant de les operacions de Rodalies. El secretari d'Estat ha tingut a bé oferir la participació en la presa d'aquesta decisió a Territori, assegurant que la designació "correspon a ambdues parts".
Setmana 'horribilis'
Aquest dimarts, quan es compleix una setmana del xoc del comboi de la R4 que va costar la vida a un maquinista sevillà de 28 anys en pràctiques, Catalunya aspira a evitar noves incidències i complementar amb serveis de bus els trams en què es resolen els 23 punts catalogats com a crítics en seguretat.
Perquè "no pot ser que algú pugi a un tren per anar a la feina i aquest s'aturi a la primera estació", ha censurat Paneque. La consellera seguirà l'estat de la situació des de les set del matí, abans de celebrar la segona reunió del Consell Executiu encapçalada pel conseller de Presidència i president interí, Albert Dalmau, a les 9:30 hores.