Publicada

Cara a Cara. No hi va haver color. Un Feijóo agressiu va tombar un Sánchez extremadament pacat que no va entrar al cos a cos. No va ser un KO però el líder popular va guanyar als punts. Segurament no va aconseguir més vots de la seva esquerra però sí que va pescar al calador de Vox. Sánchez va equivocar la seva estratègia, sens dubte. Perro Santxe mossega, i va estar al debat poc mossegador. Per als seus una dutxa d'aigua freda. Els de Feijóo estan exultants, però compte que queda una setmana. Preguntes i alguna resposta. Quins són els motius de Sánchez per adoptar aquesta estratègia? Per què Feijóo va estar tan enfadat i agressiu? No guanya de sobres a les enquestes?

Per què Sánchez no va rebatre les mentides, dades falses i bulos de Feijóo? Fins a 20 dades falses, manipulacions i bulos va llançar el líder del PP, corroborats pels verificadors. Sánchez només quatre. No rebatre'ls els converteix en veritat. Error de Sánchez. Si vas perdent i no arrisques i contraataces, el més segur és que perdis el partit. La tornada és el dia 26. Debat a quatre. En aquest punt, la campanya és a tot o res. Per a Sánchez i per a Feijóo. El 2023, va perdre les eleccions els últims dies. Un detall, no menor. El PP va anar amb tot des del minut u. Bé, fins i tot abans. Minuts abans les xarxes es van inundar amb Sánchez menteix i no havia començat a parlar. El primer a disparar va ser el president valencià Carlos Mazón. Perdó, el primer a mentir. Després es va fer palès qui va usar de forma torticera i mentidera les dades.

Puigdemont va quedar retratat com el kleenex de la dreta i l'extrema dreta? Aquí Sánchez també va fracassar. Podia haver recordat a Feijóo que ha passat del “Puigdemont a presó” al “visca Puigdemont”. Feijóo sap que qui pega primer pega dues vegades. Sánchez va quedar noquejat al minut u pel seu silenci. Puigdemont va signar la seva defunció política com a aliat de Feijóo i d'Abascal. Nogueras ha quedat a ungla de cavall perquè el seu electorat ha quedat impactat veient Puigdemont fent arrumacos amb Feijóo.

Indecent, irresponsable, lladre. Els dos primers insults de Feijóo a Sánchez al minut u. Lladre, al seu minut d'or. La que es va liar quan Sánchez va dir no decent a Rajoy. Se li van tirar al coll per faltó. Ara a la premsa madrilenya ni referència. Davant del fill de puta constant i persistent, que et diguin indecent, irresponsable i lladre semblen carantoines comedides.

L'estratègia del victimisme i la recuperació dels 500.000 vots. Funcionará el victimisme de Sánchez davant Feijóo? La idea era recuperar vot que ha anat al PP. No de cafeteros sinó de gent normal que veia un president que demanava perdó i fugia de l'espectacle. Fins i tot el seu vestit marró i massa ample feia joc amb l'estratègia. Veurem.

Minut final. En l'únic moment que Sánchez va estar bé demanant el vot per fer front a l'aliança d'extrema dreta. La gent davant d'oligarques, jutges i mitjans de comunicació. Va estar directe i mirant a càmera. Feijóo llegint i presentant-se com Trump. La seva sola presència -jo, mi, em, amb mi- ho solucionarà tot. Massa prepotent. A veure si ha celebrat la victòria abans d'hora.

PSC-ERC a la grenya. Era d'esperar. Ja trigaven socialistes i republicans a barallar-se. Jordi Hereu va atacar Rufián acusant-lo de donar-se per vençut en demanar un govern de concentració a Catalunya per aturar un govern de PP i Vox. Hereu va treure múscul “som els únics que els podem guanyar”. Rufián va contraatacar posant ERC com a única força que pressiona el PSOE. Segurament, els ànims s'encendran més aquests dies. Ja ho vam veure al debat de La Vanguardia. I al tuit de Rufián donant cera a Sánchez després del cara a cara amb Feijóo.

Montero i Vito Quiles: la guerra dels vídeos. Que Vito Quiles és un provocador i un agitador d'extrema dreta, a més de maleducat, no en tinc dubtes. Per això no entenc que Irene Montero li doni corda entrant al drap. Tots dos han publicat un vídeo del seu enfrontament -dialèctic- i han fet realitat la dita: tot depèn del color del vidre amb què es mira. Dos vídeos, dues realitats. Cert que Quiles és un tipus menyspreable, però Montero no en tenia necessitat. Molt mal ha d'estar la cosa a Madrid.

I més de vídeos. Vox no distingeix entre un assalariat i un fals autònom. Fa uns dies us vaig explicar que Vox va presentar el seu programa electoral econòmic a l'empresariat. Ho van fer gairebé d'amagatotis. Ara ho puc entendre. Ada Colau ha rescatat un vídeo electoral de José María Figaredo en què xarra amb un empresari d'economia. El vídeo ha estat eliminat de les xarxes perquè Figaredo riu les gràcies a l'empresari que es queixa de dos empleats que estan de baixa. Són els teus empleats? No són autònoms, perquè en aquest país no es pot contractar. Després van trobar la raó, el culpable Sánchez. S'entén així que Abascal tampoc parli d'economia. Bé, Figaredo parla però no en té ni idea.

Santiago Abascal té un passat -franquista- i un present d'ajudes per vulnerable. Molts mitjans de comunicació, sobretot bascos, recorden el seu passat, la pressió de l'entorn etarra a la seva família i els seus primers passos en política de la mà del PP. Amb la caiguda de María San Gil al capdavant del Partit Popular basc el 2009, Abascal es va distanciar del PP d'Antonio Basagoiti, Borja Sémper, Iñaki Oyarzabal o Javier Maroto per un any després ser president de Vox. Però, abans de marxar del PP, Abascal va assistir al màxim òrgan del PP que havia de donar suport o no a Patxi López com a nou lehendakari. Tot el partit va votar a favor excepte Abascal que preferia que el nacionalisme basc continués al capdavant de la lehendakaritza. Curiós que ho fes i curiós que sigui un tema que no surti a la llum. I una anècdota. Abascal no es pronuncia sobre el franquisme, però saber sap. El seu avi va ser una temporadeta 1963-1979 alcalde d'Amurrio, alcalde franquista. Ja saben tornar al 39N, en argot de Vox. El senyor Abascal a més de passat també té un present: cobrar l'ajuda energètica per a famílies vulnerables. És legal que la cobri, sí. És ètic, sens dubte no. Dir que són una família nombrosa és una excusa perquè per cobrar-la cal demanar-la. Impresentable.