Fotomontaje de Míriam Nogueras y Juanjo Aizcorbe, con una senyera de fondo
Política

Junts també tem una fuga de vots cap a Aizcorbe, el candidat 'catalanista' de Vox

Els de Míriam Nogueras obtindrien el pitjor resultat de la història de la dreta nacionalista en unes eleccions generals, segons apunten les enquestes

Tot i que Aliança Catalana no es presenta, la formació perd suports en totes direccions, inclosa l'extrema dreta no independentista

Contingut relacionat: Puigdemont compara ser català i espanyol amb ser "una dona atrapada en el cos d'un home"

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Junts va celebrar l'avançament electoral de Pedro Sánchez per diversos motius. El primer d'ells, que no començarien el cicle electoral amb les municipals.

La formació de Carles Puigdemont sap perfectament que serà al maig quan s'enfrontarà a un xoc directe amb Aliança Catalana, que pot tant treure'ls bona part de la seva representació, com marquen les enquestes, com obligar-los a pactar governs locals amb els ultres.

Així mateix, en un primer moment va calcular que el seu no als decrets Maricarmen, que precisament van motivar que el president del Govern optés per dissoldre les Corts, els beneficiaria electoralment. Encara que les enquestes apunten ara en la direcció contrària, amb Junts molt afeblit.

Des del partit postconvergent insisteixen que històricament els sondejos els han infravalorat, una cosa que ha passat però que no sempre ha estat així, i afegeixen que les generals sempre han estat les eleccions en què pitjors resultats han obtingut, relativitzant una possible patacada aquest 29N.

Les xifres apunten a una pèrdua d'entre dos i tres escons dels set que van aconseguir el 2023, que ja va ser el pitjor resultat de la història de la dreta nacionalista a Madrid. Així mateix, la candidatura de Míriam Nogueras podria ser cinquena força a Catalunya per sota de PSC, ERC, PP i Vox.

La demoscòpia assenyala que Junts té frontera electoral amb totes aquestes formacions. I tot apunta que, amb la polarització actual, l'estratègia dels postconvergents de posicionar-se al centre, una cosa en què estan insistint aquesta campanya, no està donant els resultats que esperaven.

En terra de ningú

D'una banda, tenen el repte de justificar entre el seu electorat el haver donat suport a Pedro Sánchez. Més enllà de l'amnistia, una mesura que no repercuteix en res al ciutadà de peu, la resta d'acords d'investidura no s'han complert. D'aquí que Junts trenqués la seva taula de negociació amb el PSOE.

L'electorat de dretes, per la seva banda, demana un canvi de Govern, i votar els de Puigdemont no és, de cap manera, garantia d'això. Nogueras diu que podrien investir un president socialista que no fos Sánchez, si els seus vots fossin decisius una altra vegada, encara que no a un Govern del PP amb Vox.

Un escenari similar al de 2023 en què o el PP o el mateix president actual oferissin un concert econòmic per a Catalunya podria obrir Junts a pactar amb qualsevol dels dos, però les enquestes també són clares respecte a la majoria absoluta d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.

Guerra amb Rufián

Una altra de les amenaces que afronta Nogueras és anar clarament perdent la seva guerra particular amb Gabriel Rufián, que s'ha consolidat com un líder molt popular fins al punt que cada vegada sembla menys utòpic que ERC sigui la força més votada a Catalunya, ja molt a prop del PSC.

El republicà és molt dur amb Junts cada vegada que parla en mítings, entrevistes o debats, i els postconvergents dubten entre entrar en el cos a cos o ignorar els seus atacs, que van des de desitjar "molts anys d'ostracisme" als de Puigdemont fins a ficar-se amb el físic de la seva candidata.

Nogueras va intentar entrar al drap proposant-li comprometre's per escrit a no parlar en castellà al Congrés, com fa habitualment el portaveu republicà, però Rufián li ha contestat que primer signi ella que no votaran més, com han fet aquesta legislatura, juntament amb PP i Vox.

PSC, PP i Alhora també pesquen

Els socialistes, per la seva banda, se situen com a vot útil entre qui no volen l'extrema dreta al poder, una cosa que pot atreure juntaires moderats o encara espantats amb possibles retrocessos en qüestions lingüístiques o nacionalistes, com de fet ja va passar als comicis de 2023.

El candidat del PP Xavier García Albiol, per contra, s'erigeix com a alternativa amb un missatge molt dur en relació a qüestions com els okupes o la immigració il·legal, però sense atiar la qüestió identitària i fent bandera de la transversalitat amb què aconsegueix les majories a Badalona.

Encara que sense perspectives d'aconseguir representació, Alhora sorgeix com a opció entre els independentistes radicals. I els sondejos també detecten, finalment, fuga de vots de Junts directament cap a Vox, una cosa inconcebible fa uns anys però que, enterrat el procés, podria ser una realitat.

Aizcorbe, CiU i el vot burgès

El partit no comptava amb aquest fenomen, que s'ha accentuat les últimes setmanes i també té a veure amb el perfil catalanista de la seva cap de llista Juanjo Aizcorbe, que utilitza habitualment el català, no demana menys competències autonòmiques i assegura "defensar la identitat catalana".

Advocat i diputat al Congrés durant la passada legislatura, aquesta campanya han sorprès tant la seva amabilitat amb els rivals, que contrasta amb la severitat d'altres candidats ultres, com el seu arrelament, ja que pocs havien sentit l'accent manresà d'aquest ex de Fuerza Nueva.

També han xocat algunes de les seves posicions, que semblen dissenyades per captar vot burgès i que s'allunyen de l'estratègia habitual de Vox a Catalunya, que passa per seduir els joves i per convèncer exvotants socialistes del cinturó vermell metropolità que els seus els han fallat.

Nogueras, en aquesta línia, ha entrat a confrontar amb el partit d'Abascal com no havia fet abans. I els ultres es freguen les mans davant la possibilitat de guanyar-se el suport tant de nostàlgics de CiU com de simpatitzants d'Aliança Catalana que a priori no tenen a qui votar.

Remedis contra la debacle

Que els de Sílvia Orriols no es presentin i, tot i així, les perspectives electorals siguin tan negatives per a Junts, també dibuixa un escenari preocupant per als postconvergents, que adverteixen que el resultat del 29N podria ser encara pitjor a les municipals o, sobretot, a les catalanes.

La formació de Puigdemont ha activat diferents mecanismes per capgirar la situació en el que queda de campanya. Un d'ells, la presència d'exlíders convergents com Quico Homs, que assessora Nogueras, o Artur Mas, que ha demanat públicament el vot per a Junts.

També hi ha qui comença a lamentar que el líder del partit no hagi tornat ja --podria fer-ho perquè es va retirar l'ordre de detenció-- i que, en el seu llenguatge, juguin unes eleccions més "amb una mà lligada". Per ara, molts pesquen a Junts. Fins i tot Vox, que no semblava convidat a aquesta festa.