L'Audiència Nacional iniciarà aquest dilluns la vista oral d'una de les peces principals derivades del cas 3%, que jutja el presumpte amaño d'adjudicacions públiques a Catalunya a través d'un càrtel d'empreses que pactava els preus per assegurar-se contractes d'infraestructures entre els anys 2008 i 2015.
Després de més d'una dècada d'instrucció judicial, un total de 17 acusats hauran de respondre davant el jutge pel seu paper en l'anomenat càrtel Núria Bofill. Entre ells, Josep Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, en el seu dia president i director general de Gestió d'Infraestructures S.A.U. (GISA), l'actual Infraestructures de la Generalitat de Catalunya S.A.U. Una empresa pública encarregada d'executar l'obra pública del Govern.
El cas va ocórrer en la seva major part durant els mandats de Convergència (CDC-CiU), sent Artur Mas president de la Generalitat.
L'acusació de fiscalia
Fiscalia acusa aquests dos ex alts càrrecs investigats d'haver actuat en connivència amb les empreses que concorrien a les licitacions, manipulant "tot el procés d'adjudicació de contractes" i creant un pas intermedi en la valoració d'ofertes que depenia exclusivament del seu criteri.
Segons el ministeri públic, un cop s'asseguraven que la proposta escollida era la que volien, "influïen decisivament" en els membres de la taula de contractació per garantir-ne l'aprovació.
A l'altra banda de la taula operava una xarxa d'empreses del sector de l'enginyeria. El fiscal relata que diverses companyies van constituir, en el si de l'Associació d'Empreses d'Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (Asinca), un càrtel batejat amb un nom en clau: Núria Bofill. Un àlies que no correspon a cap identitat real.
'La Germandat'
Els presumptes implicats en la trama s'anomenaven a si mateixos "La Germandat", i es coordinaven sota un compte de correu de Hotmail atribuït a aquest nom fictici de Núria Bofill, coordinant-se per inflar els preus en les licitacions públiques i evitar preus a la baixa.
La trama de corrupció va afectar desenes d'empreses —la Guàrdia Civil va registrar el 2018 vuit oficines i 13 despatxos professionals—. L'operativa va funcionar almenys des de 2007, segons els correus que La Germandat s'enviava sota el sobrenom abans esmentat.
Els correus del càrtel
El diari El Español va revelar diversos d'aquests emails al novembre de 2018. En un d'ells, d'una dècada abans, s'informava a tots els membres del càrtel que "el pacte" entre ells seguia vigent. La qual cosa implicava mantenir els preus inflats de cara als concursos públics convocats per la Generalitat.
En aquest correu, de 2008, s'adjuntava un arxiu que detallava les condicions pactades pel càrtel d'empresaris: "A) En les ofertes econòmiques, dins dels G1 i G2 a presentar, no es pot fer una baixa superior al 9% i inferior al 2% B) Mai es pot fer una baixa amb número enter (5%, 6%...) ni múltiple exacte de 0,5%. [...] E) Només una de cada cinc ofertes pot anar a una baixa d'entre el 8,5% i el 9%".
D'aquesta manera, La Germandat actuava al marge de la lliure competència i presentava uns preus superiors perquè la Generalitat hagués de pagar de més en les seves licitacions.
Tensions internes
El càrtel d'empresaris actuava presumptament de manera coordinada. I també alterava les seves condicions si es presentaven als concursos firmes alienes.
"S'ha decidit que per a Pro-Eixample Equipaments, només la que es presenta el 19 de gener, complirem el pacte (segons el que tothom tenia previst, dins dels quatre trams), més sis punts. És a dir; al que li tocava al 7,50 pot anar fins al 13,50 de baixada. Tot això s'ha decidit com a conseqüència de la previsió de concurrència en aquest concurs de moltes empreses que no coneixem", afirmava un altre correu.
El càrtel, d'altra banda, també patia tensions internes quan els empresaris es retreien entre ells l'actitud d'algun d'ells, ja fos per presentar ofertes que es desviaven dels preus pactats, o bé per sentir-se exclosos d'alguns amaños.
Nou expedients i més de 5,5 milions d'euros
Els membres del càrtel es van posar d'acord per defraudar fonamentalment a GISA, però el seu pacte també va afectar altres organismes públics.
En concret, la fiscalia esmenta l'Ajuntament de Barcelona, Regs de Catalunya SA (Regsa), Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Aigües del Ter Llobregat (ATLL), Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Túnels i Accessos de Barcelona SAC (Tabasa), Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), Servei Territorial de Carreteres i Ferrocarrils de la Generalitat.
El ministeri públic situa Quer i Rosell al capdavant de la manipulació d'adjudicacions. I assenyala que, a Asinca, els líders i dinamitzadors del pacte eren els acusats Josep Narcís A.F. i Tomás B.C. La majoria de la resta d'acusats eren directius d'empreses d'enginyeria.
Projectes afectats
L'escrit del fiscal relaciona nou expedients de contractacions públiques que es van adjudicar a través d'aquesta activitat il·lícita per un total de 5.585.325 euros.
Es tracta de contractes per a projectes de construcció i millores en carreteres com les de Sant Julià de Ramis, a l'eix del Llobregat, la variant de Gandesa, desdoblaments entre Sant Llorenç d'Hortons i Martorell i a Manresa.
A més, contractes per a la realització d'un estudi de prolongació de la línia de Ferrocarrils de Llobregat-Anoia per al tram Plaça d'Espanya-Gràcia, el projecte de construcció i direcció d'obres del pla de prolongació de la línia ferroviària a Sabadell, i l'extensió de línies del Metro de Barcelona.
Judicis i peces celebrades
El càrtel Núria Bofill és un dels principals casos de corrupció investigats en el cas 3%, el judici principal del qual encara no s'ha celebrat, encara que sí s'han jutjat altres causes derivades.
Entre elles, el cas Adigsa, amb condemnes pel pagament de comissions. En canvi, altres línies d'investigació han estat sobresegudes o arxivades de manera parcial, com la peça del blanqueig mitjançant donacions o l'arxiu del denominat cas ambulàncies aquest mateix 2026, del qual ha informat Crónica Global.
El que queda per jutjar
El judici principal de la peça troncal del cas 3% està fixat per al febrer de 2027 a l'Audiència Nacional.
Entre els processats hi ha una trentena de persones físiques. Entre elles, exgerents i extresorers de Convergència com Germà Gordó i Andreu Viloca, a més de persones jurídiques com la mateixa CDC i la seva formació successora, el PDECat, i diverses empreses, especialment, constructores.
Macrocausa
La macrocausa del 3% es remunta a una denúncia per presumptes irregularitats en contractes públics de Torredembarra (Tarragona). Les investigacions van conduir a la constructora Teyco, vinculada a la família Sumarroca, on els investigadors van trobar al juliol de 2015 anotacions manuscrites sobre suposats pagaments de comissions a canvi d'adjudicacions.
Dos mesos després, la Guàrdia Civil va registrar la seu de Convergència i de la seva fundació CatDem. A l'octubre va tornar a entrar a les oficines del partit.
Aquesta peça, centrada en les licitacions d'infraestructures, aborda específicament el suposat acord entre enginyeries i antics responsables de GISA.
