Illa pressiona Junts: "Els ciutadans tenen dret a saber a qui donaran suport"
El president de la Generalitat exigeix als independentistes que aclareixin si facilitaran un Govern de Sánchez o un de Feijóo i Abascal i fa una crida a mobilitzar el vot socialista a Catalunya
Contingut relacionat: Illa erigeix Catalunya en la trinxera d'Espanya contra l'extrema dreta el 29N
Salvador Illa ha exigit a Junts que es defineixi abans del 29N i aclareixi si els seus diputats facilitaran un Govern de Pedro Sánchez o un d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.
"Els ciutadans de Catalunya tenen dret a saber què faran els diputats de Junts per Catalunya", ha advertit aquest dissabte, el segon dia de campanya electoral, en un acte del PSC a Terrassa (Barcelona).
El dirigent socialista ha endurit el to en dirigir-se a la formació de Carles Puigdemont. Si Junts pretén mantenir-se en una posició intermèdia, ha dit, estarà obstaculitzant la política: "Al mig? Doncs si esteu al mig, destorbeu, aparteu-vos".
Si els independentistes no es pronuncien, ha reclamat, els ciutadans els han d'apartar a les urnes votant Pedro Sánchez.
El punt de mira
El president ha mantingut el patró de partit i ha emmarcat la disjuntiva en una campanya que enfronta dos models polítics. "Gent normal davant els grans diners" i "institucions democràtiques davant l'autoritarisme" han estat algunes de les contraposicions amb què ha descrit l'escenari electoral.
Illa ha reivindicat una Espanya plural, l'autogovern català i una Europa federal, davant el que considera una amenaça autoritària del PP i Vox.
En la seva crida a una campanya basada en el respecte, ha enumerat quatre principis: "Respecte als ciutadans, als adversaris, a les regles del joc i a la veritat".
Democràcia sense interferències
Illa ha aprofitat aquesta darrera apel·lació per carregar contra el PP per les seves suposades reunions amb els representants legals de Koldo García.
"El PP s'ha reunit, l'advocat d'aquest partit, amb els advocats d'excompanys nostres, i han ofert diners per comprar testimonis i dir mentides. Quin respecte tenen per la veritat?", ha preguntat.
En aquest context, ha qüestionat els discursos de la dreta que posen en dubte el sistema electoral i el vot per correu, que ha qualificat d'intents d'interferir en el dret dels ciutadans a participar a les eleccions.
L'habitatge
El president ha assenyalat que "hi ha persones que tenen feina i un salari, però no poden emancipar-se" i, com a exemple, ha relatat que la seva filla va anar a la manifestació de l'11N perquè tampoc troba un habitatge on començar una vida independent.
A partir d'aquí, ha confrontat la seva posició a favor d'entendre l'habitatge "com un dret o com una oportunitat de negoci" a la d'aquells que, segons ha denunciat, "busquen obtenir més beneficis a través dels lloguers i els pisos turístics", i ha defensat la intervenció pública quan el mercat no dona resposta. "Què ens demana la gent? Habitatge", ha resumit
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, durante la reunión de seguimiento de la huelga general por la vivienda del 11 de noviembre de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/576558.jpg?p=w:320\/h:240&h=bbrDwjFt"])
Pensions i sanitat públiques
Ha connectat aquestes propostes amb la defensa dels serveis públics. Ha presentat les pensions com "un exercici de solidaritat entre generacions" i ha defensat que es mantingui un sistema públic de repartiment, amb prestacions revaloritzades d'acord amb el cost de la vida. També ha criticat els models de capitalització que, al seu parer, converteixen les pensions en un negoci.
En sanitat, ha reivindicat el caràcter universal i gratuït del sistema públic, que ha vinculat a la llei impulsada el 1986 per Ernest Lluch.
El president ha aprofitat el moment per carregar contra Vox pels seus plantejaments sobre l'accés a l'atenció sanitària i ha advertit que "no es pot anteposar l'origen d'una persona al seu dret a rebre assistència mèdica".
La qüestió lingüística
El català i l'autogovern han completat el repàs als assumptes que Illa ha situat al centre de la campanya.
El president ha acusat el PP i Vox de voler reduir la presència de la llengua catalana a les aules i ha retret als populars la seva oposició a mesures com la condonació del deute i una millora del finançament autonòmic.
'Enderrocs Feijóo'
El president de la Generalitat ha compartit protagonisme amb Jordi Hereu, ministre d'Indústria i cap de llista del PSC per Barcelona al Congrés.
Jordi Hereu, cap de llista per Barcelona al Congrés, en un acte del PSC a Terrassa aquest dissabte.
El ministre ha reservat un dels seus atacs per a Feijóo, a qui ha rebatejat com "Enderrocs Feijóo" per la seva intenció d'eliminar els ministeris d'Habitatge i Igualtat.
"Aquest senyor converteix la reconstrucció nacional en Enderrocs Feijóo", ha ironitzat, en al·lusió al lema de campanya del PP.
L'arrel obrera
El candidat ha apel·lat al pes històric del Vallès en la tradició industrial i obrera del socialisme. "La indústria forma part de la nostra història i de la nostra identitat", ha defensat en recordar les fàbriques i les xemeneies que van marcar el creixement de Barcelona i el seu entorn.
En aquesta línia, ha passat a criticar aquells que han menyspreat les organitzacions sindicals, especialment després de la convocatòria de la vaga general. "Això és el que tenim al davant", ha dit referint-se als atacs als sindicats, als quals ha defensat com a part de la tradició del moviment obrer.
Hereu ha presentat les eleccions com "la batalla de la nostra vida"; després de definir el 29N com "la mare de totes les batalles democràtiques".
El front municipal
El PSC busca recuperar l'alcaldia de Terrassa el 2027 amb Javier García, que ha acusat Junts d'"hipocresia" per votar al Congrés contra els decrets d'habitatge i aplicar després algunes d'aquestes mesures des del govern municipal.
"El recàrrec en l'IBI a habitatges desocupats o turístics són mesures que l'ajuntament aplicarà gràcies al Govern socialista d'Espanya, malgrat el vot en contra de Junts", ha assegurat el candidat.
Paco Aranda, número cinc de la llista socialista per Barcelona, ha reiterat l'ultimàtum "O Sánchez o Feijóo i Abascal. O Hereu o Figaredo", abans d'advertir que estan en joc les pensions, els lloguers assequibles i els drets de les dones.
La número sis, Rosa Sanz, ha reivindicat les polítiques feministes del Govern i la pujada del salari mínim interprofessional, que, segons ha defensat, ha beneficiat especialment sectors laborals feminitzats i amb salaris més baixos. "Per això importa qui governa i quines mesures es prenen", ha conclòs.
