“Una vaga força atípica”. Així va definir el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, l’aturada general d’aquest 11N, per tractar-se d’una mobilització que, a més de les reivindicacions laborals, tenia com a motivació protestar pels alts preus de l’habitatge a Espanya. Una característica singular a la qual, d’altra banda, se’n van sumar d’altres, com el fet de ser la primera a celebrar-se només dues setmanes abans d’unes eleccions generals.
Una altra de les seves novetats és que també va ser la primera en comptar amb un “dispositiu” de fiscalització de la feina dels cossos policials als carrers catalans per “prevenir i documentar possibles vulneracions de drets i abusos” per part d’aquests al llarg del dia. Una jornada que va acabar amb greus aldarulls al centre de Barcelona i un centenar de detinguts pels incidents violents.
L’ombra del ‘procés’
A la tasca de fiscalització dels cossos policials s’hi van lliurar tres associacions: Irídia, Novact i LaFede.cat, impulsores de Som Defensores (“som defensores”), que s’autodefineix com una xarxa d’observació de drets humans.
L’origen d’aquesta col·laboració mútua es remunta a les mobilitzacions del referèndum il·legal i unilateral de secessió de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, a alguns dels seus simpatitzants han donat els seus serveis des de llavors, en forma de campanyes de suport i accions legals. Part d’aquestes, en forma de denúncies contra la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra.
Irídia, Novact i LaFede.cat són tres entitats privades no governamentals. Tot i que bona part dels seus ingressos provenen de les arques públiques: de la Generalitat, del Govern, de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona. D’aquestes tres fonts van arribar els 2.231.230 euros que, en total, van rebre entre les tres en ajudes el 2025.
Rècord d’ajudes per a Irídia en el seu desè aniversari
Aquest mateix any, Irídia va celebrar el seu desè aniversari. Una dècada al llarg de la qual ha vist multiplicades per deu les seves subvencions des dels seus orígens. Actualment, suposen el 49% dels seus ingressos totals, segons mostren al seu portal de transparència. De la resta, un 34% prové de quotes i donacions i un 17%, d’entitats sense ànim de lucre.
Amb 21 persones contractades i 19 voluntaris, Irídia va ingressar el 2025 un total de 990.632 euros. Dels quals, 489.697 van arribar de les arques públiques.
Desglossat, qui més va aportar va ser la Generalitat de Catalunya, que li va aportar 387.664 euros (a més d’altres 14.400 en contractacions). La major part d’aquests diners (190.144 euros) va provenir de la seva Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament (ACCD).
A això s’hi van sumar altres 106.606 euros atorgats per l’Ajuntament de Barcelona i 8.072 de la Diputació. Així com 90.728 euros del Govern, a través dels seus ministeris de Treball (50.900), Drets Socials (27.828), de Política Territorial i Memòria Democràtica (12.000).
L’Executiu central ha augmentat de manera notable la seva contribució a Irídia els darrers anys. El 2023, per exemple, va multiplicar gairebé per sis les seves ajudes: més de 285.000 euros els va donar el ministeri de Drets Socials.
Acusació popular contra mig centenar de policies
Aquesta entitat es defineix com a "centre de defensa dels Drets Humans" sense ànim de lucre i, al llarg del procés, va destacar pel seu assessorament legal a nombrosos simpatitzants de la causa secessionista catalana. Entre les seves tasques figura haver-se presentat, juntament amb Òmnium Cultural, com a acusació popular en el judici contra 46 membres de la Policia Nacional —a més d’anunciar un recurs contra la seva amnistia— per la seva actuació durant el referèndum il·legal del 2017.
L’any passat, Irídia també va exercir la representació legal del magnat de la comunicació Jaume Roures en la seva denúncia contra dos inspectors de la Policia per haver apreciat en ell possibles vincles amb la trama russa del procés, en un informe que el jutge Joaquín Aguirre va aportar en la investigació del cas Voloh. Una causa que l’Audiència de Barcelona va arxivar a finals de 2024.
Novact, la que més diners va rebre
Una altra de les tres potes de Som Defensores és Novact (Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta), “una associació sense ànim de lucre dedicada a la transformació de conflictes i la construcció de pau” que, des de fa “més de 20 anys treballa a la regió euromediterrània”, segons explica a la seva pàgina web.
Aquesta entitat va superar el milió d’euros en ajudes públiques el 2025. Concretament, 1.123.153 euros provinents de la Generalitat, segons recull el seu portal oficial de subvencions. La major part d’aquests diners li va atorgar des de l’ACCD, a més de des de les seves conselleries d’Acció Exterior i UE, Drets Socials, Empresa i Treball, Igualtat i Feminismes, i de la seva oficina de suport a la Iniciativa Cultural i de l’Institut Català per la Pau.
Novact assegura haver nascut “impulsada per un grup d’objectors de consciència a l’Exèrcit espanyol durant la dictadura franquista”. Actualment, l’associació és present a 14 països de la regió euromediterrània, i divideix la seva intervenció en tres regions: “el Magrib, amb l’oficina central a Tunis i una altra als camps de refugiats sahrauís de Tinduf; el Màixreq, amb l’oficina central a Amman, Jordània, i una altra a Ramal·la, Palestina, i finalment, Europa, amb l’oficina central a Barcelona, més les de Madrid i Extremadura“.
LaFede.cat: un 70% dels seus ingressos, en subvencions
Per la seva banda, Lafede.cat (Organitzacions per la Justícia Global) es defineix com una xarxa i federació que agrupa més de 135 organitzacions catalanes “que treballen activament per la justícia social, l’eradicació de les desigualtats i la cooperació internacional”.
El seu origen es remunta al gener de 2013, fruit de la fusió d’antigues federacions d’entitats a Catalunya amb l’objectiu d’unificar esforços. La seva seu física es troba al barri del Raval, a Barcelona.
El 2025, aquesta entitat va ingressar un total de 891.596 euros, la gran majoria d’aquests —el 68%—, provinents de les administracions públiques catalanes: en concret, 618.420 euros.
Com en els dos casos anteriors, la seva principal font va ser la Generalitat de Catalunya a través de l’ACCD (358.000 euros), seguida per l’Ajuntament de Barcelona (184.346), i la Diputació barcelonina (67.585).