Colau tergiversa les dades per presentar com un èxit la seva promesa incomplerta d'habitatge social a Barcelona
La candidata pel Front Ampli al 29N assegura que va duplicar el parc públic de lloguer social en la seva etapa com a alcaldessa, però les dades municipals reflecteixen un creixement d'entre el 54% i el 61%; per defensar el seu balanç suma pisos comprats, cooperatives i habitatges captats mitjançant fórmules diferents
Més informació: Colau justifica, un mes després, les seves exclusives "vacances" a l'Empordà tot i manifestar problemes per pagar el lloguer
L'exalcaldessa de Barcelona i candidata pel Front Ampli al 29N, Ada Colau, ha reivindicat aquest dijous, en un moment d'extrema sensibilitat social per l'escassetat d'habitatge i l'elevat preu dels lloguers, que ella va complir la seva gran promesa en matèria d'habitatge quan era l'edil de la capital catalana: duplicar el parc públic de lloguer social de la ciutat.
"Vam dir que doblaríem el parc i ho hem fet", ha assegurat a Catalunya Ràdio, hores després de la fracassada vaga general per l'habitatge, que ella considera un èxit. Tanmateix, les xifres oficials de la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona no donen suport a aquesta afirmació.
Barreja conceptes
"Si sumem els pisos que vam treure als grans fons voltor a través del tempteig i retracte, 1.600; els més de 1.000 pisos en règim de cooperatives de cessió d'ús; i els milers de pisos que hem fet amb lloguer social, que vam deixar en construcció encara que s'han inaugurat en aquest mandat, avui [Barcelona] és la ciutat amb el major parc públic de lloguer social d'Espanya", ha argumentat.
Per contra, ha ocultat que en el seu balanç també s'inclouen pisos que va deixar projectats o en construcció l'equip de govern sortint de Xavier Trias, i que suposen al voltant del 25% de les incorporacions al parc públic que ella computa com a propi. Tot i així, ni amb tots els sumatoris es sosté l'afirmació que va duplicar el parc de lloguer social.
Més temps, mateix resultat
Colau va arribar a l'alcaldia el 2015 amb el compromís d'incorporar 8.000 nous habitatges al parc de lloguer social de Barcelona durant el seu primer mandat. L'objectiu era pràcticament duplicar els al voltant de 10.000 pisos que Barcelona en Comú assegurava que existien aleshores.
La proposta contemplava la construcció de 4.000 habitatges en solars municipals i recuperar altres 4.000 que estaven buits, principalment en mans d'entitats financeres i grans propietaris. No ho van aconseguir. El 2019, després de reeditar l'alcaldia, els comuns van elevar l'objectiu fins als 8.800 habitatges i van ampliar l'horitzó temporal fins al 2025. Tampoc ho van complir.
L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau Europa Press
A mig camí
El balanç publicat per l'ajuntament el febrer de 2023, al terme dels dos mandats de Colau, comptabilitzava 4.600 habitatges incorporats al parc públic de lloguer mitjançant diferents fórmules. La xifra suposava una mica més de la meitat dels 8.000 promesos inicialment. Es repartien a parts semblants entre nova construcció, compra o cessió de grans tenidors, i captació d'habitatges de particulars per destinar-los al lloguer.
El mateix balanç municipal situava altres 4.000 habitatges en obres o en diferents fases de projecte. És a dir, encara no estaven disponibles per als seus futurs llogaters.
L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias
No es va duplicar el parc
Les dades del mateix ajuntament permeten comprovar també que el parc municipal no va arribar a duplicar-se durant els governs de Barcelona en Comú. Segons el document municipal sobre l'evolució del parc d'habitatges gestionat pel consistori, Barcelona va passar de 7.642 unitats el 2015 a 11.737 el 2022. L'increment va ser de 4.095 habitatges, un 53,6%, molt lluny del 100% que suposaria doblar la xifra inicial.
El balanç que va publicar El País el febrer de 2023 situava el parc de lloguer en uns 7.500 habitatges a l'inici de l'etapa de Colau i en 12.100 al final. També amb aquesta sèrie, el creixement es queda al voltant del 61%, no de la duplicació que reivindica l'exalcaldessa. Encara que les dues fonts utilitzen xifres de partida i criteris de còmput diferents, cap acredita que el parc es dupliqués.
Compres
En la seva intervenció d'aquest dijous, Colau ha elevat a 1.600 el nombre de pisos que l'ajuntament hauria adquirit a grans propietaris. El balanç municipal de 2023 recollia al voltant de 1.500 habitatges comprats o cedits per grans tenidors.
Per la seva banda, una verificació de Verificat publicada el 2022 situava en 1.349 els habitatges adquirits al mercat privat des de 2015. Són xifres de moments i categories de còmput diferents, però totes reflecteixen una part de l'ampliació del parc que ja estava comptabilitzada en el balanç municipal. No es poden sumar de nou per demostrar que es va duplicar.
Cooperatives
L'inclusió de més d'un miler d'habitatges cooperatius en cessió d'ús planteja una altra qüestió. Aquesta fórmula permet desenvolupar projectes d'habitatge assequible sobre sòl públic, però no converteix automàticament aquests immobles en pisos municipals de lloguer social.
En la cessió d'ús, una cooperativa manté la titularitat o el dret d'ús de l'immoble i els seus socis accedeixen a l'habitatge sota un règim diferent del lloguer públic convencional. Són iniciatives que poden ampliar l'oferta assequible de la ciutat, però no s'han de confondre amb el parc municipal de lloguer social.
El llegat de Trias
El balanç de Colau també inclou promocions que no van néixer durant el seu mandat. Segons va publicar Crónica Global al juny de 2023, al voltant de 1.000 habitatges incorporats al parc públic durant els vuit anys dels comuns provenien d'actuacions impulsades per l'equip de govern de Xavier Trias.
L'anterior alcalde havia destinat 100 milions d'euros obtinguts amb la concessió dels aparcaments municipals a Saba a ampliar l'habitatge públic: 50 milions per construir 500 pisos, altres 50 milions per comprar 300 i llogar 200 a particulars.
Ada Colau
Aquells habitatges es van incorporar al parc en els anys posteriors, alguns un cop completades les obres el 2016. La informació d'aquesta capçalera va xifrar en 4.100 els habitatges incorporats durant els vuit anys de Colau i va assenyalar que una quarta part s'havia iniciat en l'etapa de Trias.
Amb aquest criteri, la xifra atribuïble a promocions impulsades pels governs de Barcelona en Comú quedava al voltant de 3.100. Es tracta d'un càlcul sobre la promoció i planificació d'habitatge, diferent del balanç més ampli d'incorporacions que utilitza l'ajuntament.
El mèrit de les obres
Colau també ha reivindicat que va deixar iniciades promocions que Collboni ha inaugurat després d'arribar a l'alcaldia. És el mateix que va fer ella amb Trias, però que oculta.
La distinció entre habitatges planificats, iniciats, acabats i incorporats és essencial per mesurar qualsevol balanç de gestió. També ho és diferenciar entre habitatge municipal, lloguer social captat al mercat privat i projectes cooperatius. L'exalcaldessa utilitza una suma àmplia d'aquestes modalitats per defensar que va complir la seva promesa, però aquesta suma no demostra que dupliqués el parc públic de lloguer social.
La ciutat més pública
Colau ha conclòs el seu argument assegurant que Barcelona és avui la ciutat amb el major parc públic de lloguer social d'Espanya. Per sostenir aquesta afirmació caldria comparar els parcs de les principals ciutats amb una mateixa metodologia, distingint entre titularitat pública, lloguer social, habitatge assequible i cessió d'ús. La xifra global que ofereix a l'entrevista no basta per acreditar aquest lideratge.
