Espanya té molts fronts oberts, l'habitatge el primer de la llista, però entre tots ells es manté l'identitari, el lingüístic. En aquest escenari, la situació del català dins de Catalunya i a Espanya sembla que serà un dels temes de debat d'aquesta campanya electoral cap al 29N.
Tanta rellevància se li dona que fins i tot ha comptat aquest diumenge amb un bloc propi dins del debat de candidats ofert a La2, dins d'altres sobre infraestructures, habitatge, seguretat i immigració i pactes. I el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, té clara la seva postura.
"Eliminar la immersió"
Rufián, d'arrels andaluses, ha argumentat que la seva "llengua materna" és el "castellà", però que ha decidit que als seus fills els parlarà "en català". Un idioma, per cert, que considera que "cal protegir", i sobre el qual ha dit que li agradaria que fos "l'única llengua oficial de Catalunya". Ningú li ho ha rebatut.
Per contra, Juanjo Aizcorbe (Vox) ha defensat que suprimiran la immersió lingüística si governen, mentre Xavier García Albiol (PP) ha reconegut que cal replantejar el model d'educació monolingüe vist el retrocés del català quan més diners s'inverteixen en protegir-lo.
Un idioma que perd terreny
Segons l'última Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP), del 2023, elaborada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament de Política Lingüística, el català és la llengua habitual del 32,6% de la població major de 15 anys, davant del 46,5% que utilitza habitualment el castellà. Un 9,4% declara emprar ambdues llengües indistintament.
L'evolució respecte a l'anterior enquesta, de 2018, reflecteix un retrocés del 3,5% en l'ús habitual del català, que aleshores se situava en el 36,1%. També ha descendit el seu pes com a llengua inicial: el 29% dels enquestats afirma haver après a parlar en català, davant del 31,5% de cinc anys abans.
Més coneixement que ús
Per contra, el 93,4% de la població assegura entendre el català i el 80,4% afirma saber-lo parlar. Tanmateix, el percentatge cau al 65,6% quan es pregunta per la capacitat d'escriure'l. La diferència entre coneixement i ús quotidià és precisament un dels arguments centrals de qui reclama un reforç de les polítiques de promoció lingüística.
Així mateix, el 24% dels enquestats assegura que no utilitza mai el català en la seva vida diària. El 2003, aquest percentatge era del 14,2%. Són xifres que expliquen per què la llengua s'ha convertit en un dels assumptes recurrents de l'agenda política catalana i per què els partits mantenen posicions tan allunyades sobre la seva protecció i la seva presència a l'escola.