Drama nacional. La campanya s'ha suspès per l'accident ferroviari a la província de Toledo. Tots els candidats van cancel·lar les seves agendes d'actes i entrevistes. Tots menys Santiago Abascal. No es coneixien les causes del terrible accident, tampoc el balanç de víctimes, però Abascal, amb poc estil, va acusar el Govern de no invertir i gastar-s'ho en mossegades i en putes. L'error humà, la causa més plausible, l'ha deixat en evidència, tot i que el líder ultra manté tots els seus actes perquè acusa el PSOE d'utilitzar el dol per acallar protestes.
Galimaties electoral al Senat. Si vostè viu a Tarragona i Girona i vol votar el PP podrà fer-ho, però només per al Congrés. Per al Senat, si és votant del PP, s'haurà de conformar amb votar Vox. Si vostè viu a Girona, Tarragona o Lleida i vol votar els Comuns per a la Cambra Alta no podrà. S'haurà de conformar amb votar el PSC. A Barcelona, tot serà més tranquil. Podrà votar qui vulgui tant per al Congrés com per al Senat.
El motiu d'aquesta gran batalla política no és per convertir la Cambra Alta en un hemicicle de debat territorial per definir l'arquitectura de l'Estat. Ni tan sols promoure un debat sobre la sanitat, l'educació o els serveis socials. De cap manera! La dreta la vol controlar per fiscalitzar el Congrés i, el més important, nomenar els membres del Tribunal Constitucional. L'esquerra ha posat tota la carn a la graella per evitar-ho, i a Catalunya la jugada li pot sortir bé, recordant L’Entesa de Progrés que durant anys va ser la creu de CiU.
Ara, entre PSC i ERC poden repartir-se un botí que pot deixar PP i Vox lluny dels seus tres cinquens anhelats. Passi el que passi, el que és nou és que un partit que aspira a governar Espanya renuncia a presentar-se a tres províncies. No tindrà senadors, però la incògnita és si tampoc tindrà diputats.
Sola davant el perill. Gary Cooper i Grace Kelly van protagonitzar fa 74 anys un dels westerns més icònics: Sola davant el perill. Van guanyar quatre Òscars. Actualment, qui està sola davant el perill és Míriam Nogueras. Puigdemont s'ha posat de perfil i Nogueras sembla mancada d'arguments, més enllà de demanar dimissions a tort i a dret. No sembla que al resident a Waterloo li passi res com a Will Kane —Gary Cooper— a la pel·lícula que torna a Hadleyville per enfrontar-se als bandolers després de patir una crisi de consciència, considerant que el deure està per sobre de tot. Puigdemont i crisi de consciència sembla que són un oxímoron. No tornarà a Catalunya abans del 29. No vol empassar-se un marró. Mentrestant, Nogueras segueix allà, això sí, sense argumentari.
Junts al laberint del Faune. Les últimes idees de la candidata Nogueras. Primera, només donarà suport a un president si dóna suport al concert econòmic. Segona idea: si el PSOE vol un acord amb Junts, Sánchez ha de marxar. La proposta denota manca d'idees, perquè demanar que Sánchez faci un pas al costat no és nou. Com a primícia us dic que ni marxarà ni el PSOE el farà fora. I una pregunta. Si Sánchez concedeix el concert econòmic, també haurà de marxar? Nogueras està en el seu propi laberint del Faune, però només en la versió de terror. En versió acudit del gran Eugenio: “Hi ha algú més?”.
Debat candidats. Catalunya Ràdio, amb Ricard Ustrell, està treballant per tancar un debat de tots els candidats el dia 27 de novembre, l'última jornada de campanya. Tots hi han donat el vistiplau menys un, perquè té una agenda endimoniada. És Gabriel Rufián, candidat d'ERC, que aquell dia ha de tancar la campanya a Madrid i a Barcelona. De moment, no té el do de la ubiqüitat. La seva presència dependrà de la seva habilitat en l'encaix de bolillos.
Bolsonaro va insultar a nou dits... i va perdre. Diuen que Lula ha guanyat perquè ha dinamitzat les xarxes socials i ha dinamitat l'algoritme de Meta. Segurament sí, però hi ha un altre element no menys menyspreable. En l'últim debat electoral, que va tenir rècord d'audiències i va superar els 40 milions d'espectadors, Bolsonaro va anomenar Lula de nou dits, un insult clàssic de la dreta brasilera al seu president. La resposta de Lula va ser demolidora. “El vaig perdre treballant de nit. Perquè si no treballava, no menjava”. La resposta va ser tan contundent que Bolsonaro va demanar disculpes, però ja va ser tard.
Broncano va etzibar a Sánchez que l'insulten recordant-se de la seva mare. “Jo també em recordo de les vostres quan pujo les pensions”, va sentenciar el candidat socialista en un dels moments àlgids d'audiència a La Revuelta. Sembla una coincidència. Un tipus de resposta de format curt i al peu. Assajada, perquè ja us dic que en política no hi ha casualitats.