La candidata de Front Ampli per a les eleccions generals, Ada Colau, ha acusat l’extrema dreta de "estar buscant que hi hagi confrontació als carrers" en relació amb la mobilització juvenil violenta d’aquest dissabte a la nit a Barcelona.
La protesta il·legal, amb més de 30 incendis provocats i una vintena de comerços rebentats, s’ha saldat amb 128 detencions per part dels Mossos d’Esquadra, més de la meitat a menors d’edat.
Lectures contraposades
Mentre la comissària en cap de la policia catalana, Sílvia Catà, assegurava aquest matí estar "sorpresa per la violència gratuïta d’aquest perfil tan jove" i afirmava que el cos farà una "feina ingent" per evitar que la violència es repeteixi, Colau ha optat per centrar el focus en què "a la dreta i a l’extrema dreta sempre els interessa que hi hagi aquesta confrontació i polarització", tal com recull en la seva intervenció en directe a La 2 d’ahir a la nit.
Colau, quina barra! Vuit anys governant Barcelona i ara carregues contra la policia mentre blanqueges saquejadors i violents. Què vols? Que els agents es deixin apedregar mentre els radicals destrossen la ciutat? Prou d’atacar qui ens protegeix! https://t.co/1OBVN8lMoE
— Sonia Devesa (@SoniaDeveRi) 24 d’octubre de 2026
A l’altra banda de l’eix ideològic, Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, atribuïa els destrossos a l’"islamoesquerranisme".
En la mateixa línia, el president de Vox, Santiago Abascal, ha manifestat en una entrevista concedida a La Vanguardia que "aquesta identitat catalana està amenaçada per l’islamisme. Avui cal aplicar un 155 al califat islàmic". Joan Garriga, portaveu al Parlament, per la seva banda, ha manifestat que la seva formació fa anys que adverteix que "l’islamoesquerranisme ha vingut de la mà del socialisme i s’està movent amb llibertat pels carrers de Barcelona".
Colau, que insistia aquest dissabte durant la manifestació a Madrid a favor de les pensions públiques que el seu rival és la "extrema dreta", ha emmarcat els aldarulls amb un assenyalament als que considera culpables, igual que han fet els seus principals adversaris.
El candidat dels Comuns a l’Alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha mantingut la línia de Colau: "Estem massa acostumats a les operacions i ingerències que busquen instrumentalitzar el malestar de la joventut per desactivar les mobilitzacions contra el rendisme i la precarietat, criminalitzant el legítim dret de protesta", ha declarat aquest diumenge.
Convocatòria a les xarxes
L’exalcaldessa de Barcelona també ha assenyalat "una repressió policial completament fora de lloc" i ha promogut les manifestacions massives, "sempre pacífiques", i —evidentment— que "no caiguin en les provocacions de l’extrema dreta".
Un dels 14 comerços vandalitzats aquest dissabte, 24 d’octubre, a Barcelona
Des de Mossos, en canvi, estableixen la llavor real de la violència: una convocatòria difosa a través de perfils organitzats a TikTok sota l’etiqueta Blocus Barcelona, que la policia feia dies que monitoritzava.
Segons Catà, els més de 500 joves —la majoria catalans i sense consignes explícites— no es van reunir per reivindicar drets, sinó per provocar aldarulls.
La crida es va estendre després a grups tancats de Telegram i WhatsApp. La policia catalana investiga ara qui hi ha darrere d’aquests perfils i com es va organitzar la convocatòria.
Resposta institucional
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sí que ha defensat el dispositiu policial i ha anunciat que l’ajuntament es personarà en les causes contra els responsables dels aldarulls, inclosos els pares o tutors dels menors detinguts si correspon exigir-los responsabilitats.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que s’identificarà els qui van organitzar els aldarulls i ha advertit a les famílies que, "si els seus fills no poden assumir les conseqüències, les assumiran ells".