Moviments a Junts després de digerir que el seu líder Carles Puigdemont no exercirà com a cap de l'oposició al Parlament.
Per sorpresa d'alguns diputats postconvergents i decepció d'altres, que feia setmanes li demanaven que assumís aquest rol en tornar, va dir la setmana passada que qui ha ocupat la presidència de la Generalitat en el passat "no pot estar vigilant qui l'ocupa ara".
Ho va fer en una entrevista, al programa Pla Seqüència de La2Cat, sense que la majoria dels seus companys sabessin les seves intencions després de l'aplicació de l'amnistia ni tampoc quan tornarà --encara que tot apunta, pel que diu el seu advocat Gonzalo Boye, que serà després de les eleccions--.
Això va reobrir un debat que semblava tancat i que no hauria tingut lloc si Puigdemont hagués decidit quedar-se a la Cambra més enllà de la rebuda oficial que el president de la Mesa Josep Rull li farà, com li va fer ahir a l'exconseller Lluís Puig però amb encara més pompa.
En aquest cas, l'expresident hauria exercit com a president de grup i l'actual presidenta Mònica Sales hauria tornat al lloc de portaveu.
Era un escenari que molts contemplaven, però que ara desapareix. I alguns sectors del partit pressionen perquè Junts designi un cap de l'oposició un cop Puigdemont renunciï al seu escó. I concretament pensen en el vicepresident de la formació Toni Castellà.
Toni Castellà, valor a l'alça
Fundador de Demòcrates, escissió d'Unió que primer es va alinear amb ERC i després es va integrar a Junts, forma part del nucli de confiança de Puigdemont i genera consens entre les elits de l'antiga CiU que manegen per apartar els anomenats octubristes i prendre les regnes del partit.
Fonts internes afegeixen que no va assumir el lideratge al principi de la legislatura per, entre altres qüestions, problemes de salut. Però va ser un dels cervells de la tornada i posterior fuga de Puigdemont durant la investidura de Salvador Illa, moment en què "es va guanyar" a l'expresident.
Poc després el va nomenar vicepresident de Junts, i la seva ascendència en les decisions del partit no ha deixat d'augmentar, expliquen des de dins.
Ara es perfila com a cap de l'oposició. És a dir, sense escons buits amb llaços grocs, amb els privilegis que aquest càrrec comporta --dos assessors i avantatges protocol·laris-- i substituint Mònica Sales al capdavant del grup, en el que seria el segon canvi en poc més de dos anys.
Després de quedar relegats a l'oposició el 2024, el càrrec el va assumir Albert Batet, però un any després li van oferir una retirada daurada com a adjunt a la presidència de la formació, apartat del focus com a diputat ras i forjant-se un nou perfil com a enllaç entre Junts i les patronals.
Van apostar llavors per Sales i van impulsar Salvador Vergés com a número dos, però als ulls de la cúpula de Junts, aquest tàndem no ha funcionat.
Revulsiu de cara a 2028
La intenció d'intentar convèncer Puigdemont que baixés al fang era que servís com a revulsiu de cara als gairebé dos anys que queden de legislatura, ja que les enquestes són molt dolentes --en moltes baixen de 20 escons-- i la sensació és que no estan sabent o aconseguint desgastar el Govern, un Executiu en minoria que a més, tot apunta, es quedarà sense amics a la Moncloa després dels comicis del 29N.
La mirada està posada en les eleccions catalanes de 2028, en què Puigdemont també ha de decidir si vol ser el candidat.
En cas que no --internament així ho interpreten, en descartar quedar-se com a diputat-- creuen que, "amb més raó", l'expresident hauria de apostar decididament per Castellà. Un polític consolidat a qui ajudar a construir un perfil mediàtic de cara als pròxims comicis, on els rivals a batre seran ni més ni menys que l'actual president Salvador Illa i l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, a més de Sílvia Orriols.
En 'stand by' fins després de les eleccions
Puigdemont tornarà al desembre, tot apunta, i serà a partir de llavors quan activi els mecanismes per reordenar les seves files al Parlament, consultant aquests hipotètics canvis amb les diferents sensibilitats del partit.
"El seu retorn ho canvia tot", opina una altra de les fonts consultades. També el futur de Junts des del punt de vista orgànic, sense descartar que l'expresident també decideixi apartar-se de la direcció del partit i exerceixi la seva influència únicament des de la seva nova Oficina d'Expresident.
Hi ha qui parla, fins i tot, d'un congrés extraordinari després de les eleccions municipals.
Són tot incògnites, però els dirigents de Junts volen estar preparats per reaccionar al que tingui en ment Puigdemont, que no ho saben.
Com a aviat, es començaran a resoldre després de les eleccions del pròxim 29N, però el nom de Castellà està a totes les travesses.