Publicada
Actualitzada

El Departament d'Estat dels Estats Units ha avalat públicament la decisió de negar el visat a l'exalcaldessa de Barcelona i candidata a la Presidència del Govern pel Frente Amplio, Ada Colau. La diplomàcia nord-americana surt així al pas de les denúncies de la dirigent política, qui ha atribuït la prohibició de viatjar a Puerto Rico a un "veto polític" motivat per la seva participació a la flotilla.

Fonts de l'Executiu nord-americà remarquen que, sota la direcció del president Donald Trump i el secretari d'Estat Marco Rubio, la prioritat és situar els interessos del seu país al centre de les polítiques migratòries. Washington argumenta que cada sol·licitud passa per un rigorós examen individual per verificar el compliment estricte de la legislació.

Washington ho deixa clar

El portaveu del Departament d'Estat ha assenyalat que l'accés a territori nord-americà no constitueix un dret automàtic. Des de la diplomàcia nord-americana recalquen que les decisions sobre les sol·licituds es prenen únicament després d'una "investigació exhaustiva" i una avaluació detallada de cada expedient.

Aquesta revisió s'emmarca en la línia dura implantada per l'Administració Trump envers les organitzacions i activistes de suport a la causa palestina. L'abril passat, el Govern nord-americà va qualificar la flotilla en què es va embarcar Colau com una "iniciativa pro-Hamàs", advertint de possibles repercussions legals per a tots els seus participants.

Conflicte diplomàtic

La controvèrsia esclata quan a l'exalcaldessa se li va denegar l'autorització electrònica de viatge (ESTA) per assistir a la trobada municipalista internacional Fearless Cities a Puerto Rico. Després del rebuig inicial del tràmit automatitzat, la número u del Frente Amplio va acudir a una entrevista personal a l'Ambaixada dels EUA a Madrid per intentar desbloquejar la situació.

Segons trasllada el seu entorn, les preguntes del personal consular es van centrar de manera gairebé exclusiva en el seu activisme propalestí i en la seva recent retenció a Israel. La resolució definitiva va justificar el rebuig en una suposada "sospita d'immigració il·legal", argument que l'equip de la candidata considera una simple pantalla per emmascarar motius ideològics.

Ada Colau David Canales / Zuma Press / Europa Press

Crítiques i reaccions

Després de confirmar-se la prohibició, Ada Colau ha carregat contra el que defineix com una mostra d'"autoritarisme" del Govern nord-americà. L'exregidora ha qüestionat la retòrica sobre la llibertat de Trump, assenyalant que el país tanca fronteres a qui manté postures crítiques, insistint que no existia cap impediment legal real contra el seu viatge.

El cas ha desfermat una onada de suports en l'àmbit del Frente Amplio i els seus socis de coalició. Mentrestant, des d'Izquierda Unida es qualifica la mesura de "paradoxa" en comparar-la amb les facilitats atorgades a altres líders internacionals a Europa.