Milei, el president argentí, s'ha convertit en l'elefant a l'habitació. Ni Abascal, ni Feijóo van tancar una trobada amb ell. La motoserra, abans aplaudida amb entusiasme per la dreta i l'extrema dreta, s'ha convertit en l'Espasa de Dàmocles pels seus retalls en les pensions. Ayuso va fer-se la remolona, però finalment va tancar una trobada després d'insultar Milei a Sánchez anomenant-lo “impresentable dictador” i animar a “fer fora a puntades de peu els socialistes”. Que Milei no desesperi, sempre podrà veure's amb Alvise o Vito Quiles.
El PSOE s'ha convertit en el partit de l'amor. Cursi, això sembla, però també efectiu, perquè Sánchez se situa en el combat dialèctic com a víctima. El PP reacciona i ha convertit el petó de Sánchez amb la seva dona Begoña en un petó amb Ábalos. La intel·ligència artificial entra en campanya i pot passar qualsevol cosa. Tan carinyosa està la cosa que a Ferraz s'ha vist una pancarta donant la benvinguda a Milei. Això sí, dels zurdos, com despectivament anomena el president argentí a l'esquerra. “Orgullosos de ser zurdos” es podia llegir sobre un altre missatge: “El país que més creix”.
Gabriel Rufián ha publicat Com guanyar als fatxes (llegir abans de votar). Amb la que ha caigut podria modificar una mica el títol. Suggeriment: Com guanyar als fatxes i no morir en l'intent. El republicà es vesteix de llarg aquest dissabte amb míting a Nou Barris juntament amb Irene Montero. Sense logos d'ERC ni de Podemos. Ens conformarem amb comptar banderes indepes i morades per identificar l'afluència. Avui, Junqueras encara no ha confirmat la seva assistència. Quina intriga, si us plau!
Trump ha sortit en suport de Colau. En un moment baix de campanya, els EUA han vetat l'entrada a Puerto Rico de la candidata del Front Ampli per haver participat a la flotilla de Gaza. Colau havia d'assistir a una cimera municipalista que hagués passat sense pena ni glòria, però que Trump l'ha portada en volandes a les portades.
Candidats ballarins. Miquel Iceta es va desfermar el 2017. Era un ball de desesperació. Aquell dia les enquestes vaticinaven una debacle al PSC i el candidat es va desparramar. El ball va suposar als socialistes doblar les previsions demoscòpiques. Aquests dies, dos candidats s'han animat. Pedro Sánchez a Fuenlabrada i, sobretot, Míriam Nogueras. El seu ball s'ha fet viral. És un ball de desesperació? Els aviso, espereu de tot perquè la campanya, la de veritat, encara no ha començat.