Vito Quiles. Diuen que córrer és de covards. Si vas en furgoneta, molt més. L'agitador més impresentable de l'extrema dreta amb prou feines va reunir una vintena de col·legues darrere la seva escorta col·leccionista de músculs i tatuatges. A la universitat? No, aquí no, a l'Ikea, i també d'allà va haver de posar-se a córrer. Molt soroll i poques nous, senyor Quiles.
Sindicat de Llogateres. Estic a favor de la vaga general, però em sembla un sense sentit que el recinte universitari es converteixi en el comandament central dels convocants. No crec que sigui de rebut tenint UGT, CCOO i CGT locals suficients i decorosos per muntar el centre d'operacions. És una anomalia ocupar la universitat per molt lloable que sigui la fi. Ho han anomenat La Casa de la Vaga. Es pot ser més cursi o potser hortera, però és difícil, ja els ho dic.
Feijóo. “Una cosa és tenir un passaport i una altra cosa és tenir dret a vot”, sentencia el líder del PP, sense enrojolar-se i atiant la idea de frau electoral. Fins ara tot espanyol té dret a vot perquè la nacionalitat atorga un dret polític. Ara són els espanyols no residents. Espero que cap ment pensant suggereixi aplicar la mesura a qui no pensi com ells. No tranquil·litza sentir-li dir que el nou espanyol ha de “tenir coneixement de la situació del país, tenir informació adequada i suficient per saber i orientar el vot de manera adequada...”. I això qui ho decideix?
El mal perdre del Suprem. L'alt tribunal encaixa malament els rapapolvos. Li va passar amb Bèlgica, Escòcia, Alemanya i Itàlia. Ara, amb el Constitucional, que li va retreure en la seva sentència sobre l'amnistia una “dràstica contradicció”, que s'ha distanciat del “sentit comú” i de la “lògica” de la finalitat de la llei d'amnistia sense un elemental “nexe de coherència”. El Suprem amb urticària respon que “l'escorça d'aquests vocables, la seva innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem amb expressions destinades a camuflar la intensitat de la ingerència”. Vaja, un trágala en tota regla.
Junqueras ja pot ser candidat, malgrat el Suprem. Han passat molts anys i ben està el que bé acaba. El Govern va indultar, el Parlament va amnistiar i no estaria de més un acte de contrició, de petició de disculpes, per part del líder d'ERC i els altres amnistiats per a tots els catalans no independentistes, i també els independentistes, que es van veure abocats a situacions insostenibles. Reconèixer l'error no humilia, et fa gran.
Ayuso molt enfadada. Com sempre. La presidenta madrilenya es queixa dels mestres que no la deixen lluir palmito en els seus actes. Que els acampats a Sol són poc menys que Al Qaeda. Per això, està buscant un nou despatx per seguretat. No hi ha notícies si el nou despatx serà en un altre àtic. Per cert, tanta condemna m'ha fet recordar que quan l'extrema dreta va tenir en escrache permanent la seu del PSOE la presidenta madrilenya no va posar el crit al cel. Per què serà?
Ada Colau en el seu particular caçador, caçat. Va dir la candidata que va deixar el seu pis per no poder-lo pagar després del seu divorci. Això és humà i passa. El que no quadra és que al mateix temps et passis un cap de setmana súper guai en restaurants súper guais i hotels dels més. La incoherència no és delicte, però la presa de pèl és delicte ètic.
Mohamed Chekraoui i Ayoub Haiboub. Un assassinat a Burgos i un suposat mitjà digital –d'extrema dreta– publicant les fotos d'aquests nois acusant-los de la mort d'una dona de més de 80 anys. Centenars de comptes es van activar reproduint les fotos i dient d'ells totes les animalades posant l'accent en el seu origen magribí. Tot fals, però ells han quedat exposats. Eren a Barcelona i Manresa i, per molt que els pesi, són espanyols. Els miserables que han escampat el bulo han esborrat els seus comptes. Fastigós i repugnant.