Lluís Puig ha donat la 'campanada' en absentar-se de les primeres sessions plenàries al Parlament després de la seva tornada de l'exili. Aquesta plantada inicial a la Cambra catalana ha marcat l'inici del seu retorn, deixant buit un escó que concentrava gran part de l'expectació política i mediàtica.
Tanmateix, després d'aquesta absència a l'hemicicle, l'exconseller manté intacta la fulla de ruta amb la qual planeja reactivar la seva agenda pública. Els seus plans a curt termini combinen el retrobament amb els seus veïns a Terrassa, la seva eventual incorporació presencial a la política i l'impuls de diversos projectes culturals.
Homenatges i retorn
La seva primera parada serà Terrassa per assistir als Cants per la Llibertat, una concentració ciutadana de suport als encausats del procés.
Posteriorment, Puig assistirà a la Cambra catalana per prendre possessió formal del seu escó. El diputat de Junts ha destacat el valor simbòlic de seure a l'hemicicle i retirar personalment el llaç groc que ha representat la seva absència durant gairebé una dècada, però absentant-se de la primera jornada de ple des de la seva arribada.
Defensa del patrimoni
En l'àmbit cultural, compaginarà la política amb la direcció de la Casa Macià a Prats de Molló (França), de pròxima obertura. L'exconseller mantindrà així la seva vinculació amb projectes culturals del sud de França desenvolupats durant els seus anys fora d'Espanya.
Entre els seus plans immediats figura també una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya per examinar els murals de Sixena. Puig sosté que les obres han de continuar a Barcelona pels riscos tècnics que implicaria el seu trasllat a l'Aragó, després de ser absolt pel TSJC.
Balanç de la fugida
A l'hora de fer balanç, Puig afirma que la seva permanència fora d'Espanya ha contribuït a projectar el conflicte polític a l'àmbit internacional.
Al seu parer, la situació recent demostra un patró de persecució cap a representants públics, cosa que requereix consensuar solucions estables per al futur polític de Catalunya.
Sobre la Llei d'Amnistia de 2024, el diputat considera que la cúpula judicial ha aplicat la norma amb reticències i qüestionant les atribucions del Tribunal Constitucional.