L'exclusió de Catalunya de les proves d'avaluació educativa a l'informe internacional PISA de 2025 per l'alteració de la seva mostra d'alumnes ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la qualitat de l'ensenyament en aquesta autonomia.
Els resultats reals de la prova mai es podran saber, ja que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va decidir no tenir en compte les dades proporcionades per la Generalitat en considerar no vàlida la seva mostra.
Gairebé una quarta part dels alumnes, exclosos
La causa d'aquesta exclusió és que les escoles avaluades van descartar en el seu conjunt un percentatge d'alumnes molt superior al permès: un 23,2% del total, davant el màxim del 5% fixat per l'OCDE. En concret, 591 estudiants dels 2.545 seleccionats es van quedar fora. I només cinc dels 51 instituts seleccionats van aplicar la taxa de forma correcta.
Tanmateix, un informe elaborat pel professor de Matemàtiques Francesc Gassó, alhora delegat de Professors de Secundària (Aspepc-SPS) —sindicat majoritari d'aquest grau d'ensenyament a Catalunya— fa una estimació de quins podrien haver estat els resultats reals si la mostra d'alumnes s'hagués ajustat a les exigències de PISA.
L'estudi en qüestió [vegeu aquí] parteix del supòsit que entre aquest 23% d'alumnes exclosos a Catalunya no s'hi trobaven els millors, sinó més aviat al contrari: aquells que haurien estat a la meitat inferior de la mostra.
Estimació amb la mediana en lloc de la mitjana
Per evitar aquesta possible distorsió, Gassó utilitza en el seu càlcul la mediana —la puntuació de l'estudiant situat al centre de les distribucions mostrejades de les escoles analitzades— en lloc de la mitjana pura de tots ells —que no permet fer especulacions—, incorporant alumnes exclosos sota el supòsit que estarien a la meitat inferior.
Aquesta prospecció contradiu els resultats que Catalunya hauria obtingut si l'OCDE no els hagués anul·lat per la seva manca de fiabilitat.
Per sota de la mitjana d'Espanya
En Matemàtiques, segons el càlcul de Gassó, Catalunya se situaria a la 12a posició entre les 17 autonomies d'Espanya, amb 440 punts —en lloc dels 474 i la tercera plaça que li donava la prova anul·lada de PISA. És a dir, 23 punts per sota de la mitjana de l'OCDE (463), assemblant-se a països com Albània.
En Ciències, seria onzenes a Espanya, amb una mediana de 466 punts (i no la primera, amb 502). Un balanç 18 punts inferior al de l'OCDE (484).
Simulació PISA 2025: Correcció per taxa d'exclusió. Impacte de la Taxa d'Exclusió en els Resultats de Catalunya
I en Lectura, el mateix: onzenes amb 441 punts, i no líders amb 477. Un total de 23 punts menys que la mitjana de l'OCDE (464).
Entre 1,8 i 2,5 cursos de retard des de 2009 fins a 2025
Per tot això, la simulació de PISA de 2025 basada en la correcció per la taxa d'exclusió de l'estudi de Professors de Secundària arriba a una conclusió preocupant. I és que si, segons l'OCDE, 20 punts de PISA equivalen a aproximadament un curs, Catalunya hauria retrocedit entre 1,8 i 2,5 cursos escolars des de l'any 2009 fins a 2025.
Segons l'estudi, el 2003, la mediana catalana en Matemàtiques es va situar a nivells similars als de Noruega. El 2009, va ser similar a la mitjana dels països de l'OCDE en les tres competències. Però, des d'aquell any fins avui, la mediana corregida de Catalunya ha experimentat una caiguda de 53 punts en Matemàtiques. Avui seria com la d'Albània.
Un balanç que, en definitiva, deixa Catalunya en mal lloc, com ja va passar el 2023 i en anys anteriors tant a PISA com en altres estudis internacionals sobre el nivell del seu ensenyament.
Propostes per millorar
De tot això en va parlar el mateix Gassó en una recent taula d'anàlisi organitzada per Fundació Episteme, en què també van participar la inspectora educativa Teresa Lacambra, el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, i el president de la mateixa fundació, Xavier Massó, moderada per la seva directora Eva Serra.
La seva impressió general és que el sistema educatiu de Catalunya està “en caiguda lliure” i necessita un profund canvi de les seves polítiques d'ensenyament, tornant a posar el coneixement al centre.
Així ho va exposar, per exemple, Fernández, qui va recordar que el seu sindicat ha traslladat a la conselleria d'Educació deu propostes bàsiques per recuperar la qualitat a l'ensenyament a l'autonomia. Entre elles —a més de la ja citada—, establir currículums clars sobre els coneixements a impartir a cada curs, deixar de banda el paradigma competencial, recuperar les avaluacions numèriques de l'1 al 10 i l'autoritat pública docent, reforçar les matèries troncals, eliminar l'obligatorietat de treballar per projectes, restablir les recuperacions de juny i setembre, revisar els criteris per passar de curs i no concedir títols amb assignatures suspeses, per exemple.
“Necessitem currículums clars i estructurats, sobretot a Secundària, impartits per especialistes, l'avaluació, recuperar l'hàbit lector... I aquí ha d'entrar també la societat: recuperar el valor de l'esforç, de la disciplina i la dignificació de la figura docent. Això, en termes generals. I derogar tota la normativa anterior”, afirma Fernández.
“Hem tocat fons”
I és que, al parer d'aquest docent, “hem tocat fons i hem entrat en fallida, com advertim des de fa 20 anys”.
Un pessimisme que van compartir la resta de participants al fòrum. “Els alumnes estan sent estafats, el professor fa el que li diuen que ha de fer. Com a funcionaris, estem lligats de mans i peus. Hi ha aprovats generals, i es poden obtenir titulacions amb set o vuit assignatures suspeses”, va lamentar Xavier Massó.
“Sabem que la societat actual no és la de fa 30 anys, tenim també el problema de les pantalles, etcètera”, va afegir Fernández.
“Però la primera causa del mal és la normativa educativa, la legislació, que cal derogar. Si no existís la LOMLOE, derivada de la LOGSE, si no existissin els decrets de currículums, no parlaríem d'àmbits, ni de projectes, ni de fer la pirula amb si fem Matemàtiques A o B, no parlaríem del treball de recerca. I el decret de plantilles també ha fet molt de mal: què és això que un director d'institut pugui dir si es fan àmbits en un institut, i en un altre no? L'autonomia de centres, fora. El decret de direccions, fora. Cal començar per aquí”, va adduir Fernández.
Alumnes que es queden enrere
Derivat de tot això, un dels problemes que, segons Gassó, es troben alguns alumnes quan arriben a cursos superiors és la seva dificultat per comprendre continguts, en faltar-los una base d'estudi sòlida que haurien d'haver adquirit prèviament.
“El més trist que em trobo és, quan estic en una classe de Matemàtiques de segon de Batxillerat, veure alumnes que, per primera vegada, s'adonen que mai entendran el que un altre company sí ha estat capaç d'entendre. I aquí s'adonen que els han estafat, perquè els han permès passar cursos sense que els hagin creat una estructura necessària per poder aprendre'ls”, afegeix.
La importància de la inspecció
Al parer dels ponents, un altre pilar important que s'ha anat degradant els darrers anys és el de la inspecció educativa.
“A Catalunya teníem dues proves importants, les de sisè de Primària i quart d'ESO, que eren censals i es feien a tots els alumnes, i cada escola i família sabia els resultats. Això s'ha deixat de fer. El que és greu, perquè es perden elements de referència. Aquest any no s'han fet a Primària. I a Secundària, a quart d'ESO, però només a un 6% de la població”, va afirmar Teresa Cambra, inspectora d'educació durant 25 anys i acabada de jubilar.
Cambra apunta diversos factors que han dificultat la tasca dels docents. Entre ells, l'atenció a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i l'anomenada escola inclusiva, que “també té una incidència clara a l'aula”, sobretot, a Secundària.
Així mateix, va lamentar l'ús fins i tot d'alguns llibres "no homologats", d'algunes llicències digitals, i la "desorganització", així com l'autonomia de centres.
“O s'avalua bé, o d'aquesta no en sortirem”
D'entre els canvis proposats per aquesta experta figura que la Inspecció deixi d'estar vinculada a la conselleria d'Educació i passi al Parlament, i que sigui independent per fer els informes tècnics.
“O ho encarem tot amb una avaluació autèntica, o d'aquesta no en sortirem”, recalca.
“S'ha de poder avaluar més a fons, és com si fos una economia familiar. Són diners públics. Cal saber exactament què ha passat. Què li passa a l'alumne? Quins problemes té? A què es destinen els recursos?”, resumeix.
“Des de l'època del Tripartit, ja vaig veure que la Inspecció era un desastre. A un director li és molt difícil saber què passa”, afegeix. I conclou que “tot això es veia venir. I amb els decrets que es feien, també”.