Totes les enquestes excepte el CIS asseguren que aquesta vegada no hi haurà sorpresa i que PP i Vox tindran a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre la majoria que se'ls va escapar el 2023, un escenari que ambdues formacions assumeixen i pel qual diuen estar preparades.
Tot i que, després del que va passar a les últimes, rebutgen parlar de coalició fins que no se celebrin els comicis, el líder popular Alberto Núñez Feijóo fa mesos que dissenya el seu Executiu, potenciant els perfils que poden encaixar en una o altra cartera i sondejant professionals externs.
Feijóo, al Cercle d'Economia
A Vox també fan càlculs amb els ministeris que creuen que podran exigir si, com sembla, doblen la seva representació. I també especulen amb els noms que podrien ocupar aquestes carteres, sempre a l'espera que Santiago Abascal decideixi si vol formar part o no de l'Executiu.
Abascal dins o fora?
Mentre el 2023, amb uns sondejos favorables però no tan contundents com els actuals, Vox tenia clar que havia de quedar-se fora si sumaven amb el PP i estava decidit que el seu número dos a nivell orgànic i líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga, seria vicepresident, ara hi ha dubtes.
Al carrer Bambú de Madrid no volen ni sentir a parlar de cadires i asseguren que això no es resoldrà fins després del 29N, però sí que tenen decidit que, igual que han fet als governs autonòmics, entraran a l'Executiu i que, per tant, o Abascal o Garriga seran vicepresidents.
L'actual diputat al Parlament seria un dels catalans que podria formar part, així doncs, del que podria ser el Govern amb més catalans de la història de la democràcia. Quelcom que no seria gaire complex, ja que fins ara només han coincidit tres de manera simultània.
Tres ministres catalans alhora
Ho van fer sota la presidència de Felipe González Narcís Serra, Ernest Lluch i Joan Majó, entre 1985 i 1986; i Serra, Josep Borrell i Jordi Solé Tura, entre 1991 i 1993. Amb Pedro Sánchez van coincidir Miquel Iceta, Raquel Sánchez i Joan Subirats entre 2021 i 2023.
L'Executiu que ja comença a dissenyar Feijóo podria igualar i fins i tot superar aquesta marca, que només s'ha donat amb presidents socialistes. Ho facilitaria el fet d'haver d'incloure Vox, la qual cosa també derivaria en el govern de dretes amb més ministres, tot i que seran menys que els 22 actuals.
Així doncs, al carrer Génova donen per fet que, com a mínim, hi haurà un representant del PP català al pròxim Consell de Ministres. I no hauria de ser necessàriament Xavier García Albiol, que serà el cap de llista per Barcelona després del distanciament entre Feijóo i Nacho Martín Blanco, que ho va ser el 2023.
Juan Milián, el favorit
A priori, el pla de l'alcalde de Badalona passa per quedar-se com a diputat, però no assumir cap cartera ministerial, ja que en aquest cas sí hauria de renunciar a l'ajuntament i això no entra en els seus plans. I menys, a pocs mesos d'unes municipals en què, tot apunta, tornarà a arrasar.
Però és una possibilitat que no està descartada. Igual que tampoc ho està que Cayetana Álvarez de Toledo tingui alguna responsabilitat de govern o que el lloc recaigui en un tapadament com Dani Sirera o Dolors Montserrat, que en principi "estan bé", respectivament, a Barcelona i Brussel·les.
Qui sí que està a totes les travesses és Juan Milián, actual senador per designació autonòmica, exdiputat al Parlament, exregidor a Barcelona i molt ben connectat a Génova. Ideòleg del partit, podria encaixar en carteres com Política Territorial o Innovació i Universitats, si n'hi ha.
El 'Josep Piqué' de Feijóo
D'altra banda, es contempla la possibilitat que Feijóo decideixi incorporar al seu equip un interlocutor directe amb la burgesia catalana, emulant la incorporació de Josep Piqué al Govern per part de l'expresident José María Aznar quan aquest va arribar a la Moncloa després de les eleccions de 1996.
Des de l'entorn del líder del PP detallen que, tot i que "si hi ha alguna negociació oberta, només ho sap ell", Feijóo té clara la seva posició respecte a aquesta elit econòmica catalana. "Ja ho va dir a les últimes jornades del Cercle d'Economia, serà president amb o sense la seva ajuda", expliquen a aquest mitjà.
Ignacio Garriga
La relació és fluida, però no consideren "necessari" tenir un enllaç directament al Govern, "la qual cosa no vol dir que no pugui passar". Afegixen que el dirigent popular "té clar quins són els seus interessos", però s'especula amb el fitxatge d'un destacat empresari del sector immobiliari.
Els catalans de Vox
Vox també contribuirà a la quota catalana del Govern de Feijóo més enllà del que acabi passant amb un Garriga que prefereix quedar-se al Parlament. En aquesta línia, tot indica que el nom amb més opcions és el de Jorge Buxadé, actual eurodiputat, que podria quedar-se Justícia.
Una altra catalana que podria recalar a l'Executiu és Montse Lluís, desconeguda pel gran públic però molt rellevant en el nucli dur de decisió. Tot dependrà de quants i quins ministeris tingui Vox, que dependrà de com quedi la correlació de forces després del pas per les urnes.
Els d'Abascal somien amb el ministeri de l'Interior, mentre promouen el seu diputat Carlos Hernández Quero com a potencial ministre d'Habitatge i José María Figaredo també figura entre els noms que podria posar Vox sobre la taula en la hipotètica negociació amb Feijóo.
Moviments al PP
Pel que fa al PP, sembla decidit que el diputat Juan Bravo optarà a la cartera d'Hisenda i que l'exsecretari d'Estat Alberto Nadal té reservat algun ministeri econòmic. No el d'Economia, per al qual sona l'exgovernador del Banc d'Espanya Pablo Hernández de Cos.
Del nucli dur de Feijóo, tot apunta que la seva mà dreta Miguel Tellado serà vicepresident del hipotètic Govern, mentre també es dona per fet que el dirigent gallec comptarà amb perfils com l'eurodiputada Alma Ezcurra o el diputat Borja Sémper, que sona per Cultura.
El secretari general del PP, Miguel Tellado
Així mateix, s'especula que Cuca Gamarra seria la proposta del PP per presidir el Congrés dels Diputats, mentre apareix el nom de l'actual alcalde de Madrid, un José Luis Martínez Almeida que "està cansat" de la política municipal, com a possible portaveu d'aquest Executiu.
Tot de cara
Amb tota la campanya electoral encara per davant, tant els populars com Vox estan dedicats única i exclusivament a que no s'escapi l'oportunitat de desnonar Sánchez de la Moncloa. En privat, són molt optimistes, encara que en públic, especialment Abascal, demanen no relaxar-se.
La divisió a l'esquerra del PSOE els facilita les coses, ja que a tot just 24 hores d'acabar-se el termini per presentar coalicions segueix sense haver-hi acord entre Podem i el nou Front Ampli, de manera que tot apunta que es presentaran per separat, almenys a Madrid i a Barcelona.
Les protestes per l'habitatge tampoc preocupen la dreta, ja que es veuen capaços de capitalitzar el descontentament més que un PSOE que porta vuit anys governant. En definitiva, insisteixen que estan "preparadíssims". També pel que fa als noms que "canviaran Espanya" després del 29N.