Un montaje con el escudo de Osona de fondo, el emblema no oficial del Consell Comarcal y la ciudad de Vic de fondo.
Política

La Generalitat tomba el nou emblema d’Osona: el genet de fa 2.000 anys que no es pot modernitzar

L’intent del Consell Comarcal d’oficialitzar un logotip minimalista topa amb l’estricta llei heràldica catalana, que prohibeix imitar la històrica forma de rombe dels escuts tradicionals

Contingut relacionat: Junts i AC es 'barallen' per una regidora de Vic, la capital del nacionalisme català

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Un genet amb una palma a l’espatlla fa més de 2.000 anys que dona voltes per Osona.

Apareix a les monedes que van encunyar els ausetans, el poble preromà que va donar nom al territori, al costat de la inscripció "Ausesken", en escriptura ibèrica.

Avui, aquesta mateixa figura, que és l’element central de l’escut oficial d’Osona, ha topat amb un problema del segle XXI: el disseny gràfic.

El Govern ha rebutjat l’oficialització d’un nou emblema que el Consell Comarcal d’Osona havia aprovat per a la comarca fa més d’un any perquè no compleix amb els mínims de la tradicional heràldica catalana.

La seu del Consell Comarcal d’Osona.

La seu del Consell Comarcal d’Osona. Wikipedia

Segons la Direcció General d’Administració Local, el disseny s’assembla massa a l’escut que ja existeix.

Un escut no és un logo

A Catalunya, la diferència entre escut i emblema està regulada per decret, el 139/2007 concretament, que estableix les normes que han de seguir els símbols dels ens locals.

L’escut pertany a l’àmbit de l’heràldica i té unes regles pròpies, entre elles una forma particular: un quadrat col·locat sobre un dels seus vèrtexs, l’anomenat "losange d’angles rectes".

L’emblema és una altra cosa. La normativa el defineix com un símbol gràfic diferent de l’escut i de la bandera que precisament ha d’obeir la condició de no imitar la forma de losange d’angles rectes de l’escut ni ser un disseny simplificat d’aquest, tot i que sí pot incorporar algun dels seus elements.

Aquesta prohibició va quedar expressament recollida en la modificació de 2022 del decret.

Preservar la història

Des de Heràldica.cat, un portal especialitzat en heràldica cívica catalana, expliquen a aquest mitjà que la normativa permet mantenir separats els símbols històrics de les identitats gràfiques que les administracions creen per a la seva comunicació.

Una administració pot utilitzar una versió simplificada del seu escut com a logotip de la seva pàgina web o xarxes socials.

El que no pot fer és convertir aquesta mateixa simplificació en un segon símbol oficial que pugui confondre’s amb el blasó original.

L’objectiu, detallen els experts, és preservar els escuts i la seva tradició perquè no acabin diluïts entre les noves identitats visuals de les administracions.

No va passar el filtre

La comparació entre ambdós dissenys permet entendre el problema. L’escut oficial d’Osona combina el camp verd, el genet daurat, la bordura vermella i groga i la corona mural.

L’escut del Consell Comarcal d’Osona.

L’escut del Consell Comarcal d’Osona. Wikipedia

La proposta d’emblema elimina bona part d’aquests elements i els converteix en una composició molt més senzilla: un losange vermell, una figura eqüestre blanca i formes geomètriques també blanques.

L’estructura fonamental roman; conserva la forma de losange d’angles rectes i manté com a figura central el mateix genet que apareix a l’escut.

Per això, per a la Direcció General d’Administració Local, no es tracta simplement d’un símbol inspirat en l’heràldica d’Osona, sinó d’una representació simplificada del mateix escut, que queda exposat al risc de ser substituït en l’imaginari col·lectiu català per una "versió moderna".

L’emblema no oficial del Consell Comarcal d’Osona.

L’emblema no oficial del Consell Comarcal d’Osona. Consell Comarcal d’Osona

Els logos poden canviar o adaptar-se a diferents suports; l’escut conserva unes regles pròpies, complertes als municipis i les comarques de tot Catalunya, i una història. I la història d’Osona és la d’una resistència mil·lenària.

Fidel a la moneda

Els ausetans van ser un poble indígena preromà el territori del qual tenia el seu centre a l’actual comarca.

Les fonts clàssiques els esmenten durant els primers anys de la conquesta romana, entre els segles III i II aC, i parlen de la seva resistència davant Roma i de les seves aliances canviants amb romans i cartaginesos.

A més dels textos, van deixar el seu rastre a les monedes. La seca d’Ausesken va encunyar peces amb un genet portant una palma, acompanyat per una inscripció en escriptura ibèrica.

Una de les monedes dels ausetans

Una de les monedes dels ausetans Heràldica.cat

Aquest motiu és precisament el que va recuperar segles després l’heràldica comarcal.

L’escut d’Osona va ser oficialitzat per la Generalitat l’11 de maig de 1995 i la seva descripció és més precisa del que sol ser qualsevol logo: un cavall corrent amb un jove genet nu, que porta una palma sobre l’espatlla, tot d’or sobre fons verd; al voltant, una bordura de peces daurades i vermelles i, a dalt, una corona mural de comarca.

La figura del genet prové directament d’aquelles monedes ausetanes i és la principal referència històrica de l’escut (una forma que també reprodueix la bandera aprovada el 1997).

L’expedient que va acabar en el veto

El procediment per aprovar el nou emblema va durar quinze mesos i va topar amb el silenci de l’administració local.

El Consell Comarcal va aprovar definitivament la proposta al novembre de 2025, després de no rebre al·legacions.

Tanmateix, quan l’expedient va arribar a la Generalitat, la Direcció General d’Administració Local va advertir l’1 de juliol de 2026 que el disseny incomplia el Decret 139/2007.

El Consell Comarcal no va respondre a aquestes observacions, cosa que va forçar la resolució denegatòria signada el 25 d’agost.

Crònica Global s’ha posat en contacte amb el Consell Comarcal d’Osona per conèixer la seva valoració i si té previst recórrer, però ha optat per no oferir declaracions.

La corporació disposa ara d’un mes per presentar un recurs d’alçada o de dos mesos per acudir a la via contenciosa-administrativa. Mentrestant, Osona continuarà tenint un sol símbol oficial: verd, daurat i vermell i amb el mateix genet ausetà de fa 2.000 anys.