El retorn d'Ada Colau a la primera línia política ja és una realitat.
Els Comuns i Més Madrid, principals impulsors del Front Ampli, han arribat a un acord perquè l'exalcaldessa de Barcelona sigui la candidata de la coalició a la presidència del Govern a les properes generals a canvi que la ministra Mónica García lideri les llistes a Madrid.
Colau ho faria a Barcelona, però seria el rostre del nou Sumar a nivell estatal.
A falta que Izquierda Unida acabi els seus processos interns i avali aquest nou ticket electoral, tot quedaria pendent de Podem, que insisteix que no es presentarà amb ningú més si la candidata no és Irene Montero o, en el seu defecte, qui sigui capaç de guanyar-la en unes primàries obertes.
Podem, decisiu
La formació morada veu amb bons ulls la fórmula Colau fins i tot si l'exalcaldessa és la presidenciable, però l'exministra d'Igualtat vol liderar i sembla molt poc probable que arribin a un acord amb Més Madrid, donades les males relacions històriques entre ambdós espais.
Els Comuns, en aquesta línia, s'han ofert a mediar. I és en el que estan, conscients que la seva improvisada coalició no té gaire recorregut electoral i que, si a sobre Podem concorre en solitari, poden regalar-los molts vots.
Els que han perdut després de desgastar-se en els darrers tres anys al Consell de Ministres i els que puguin sorgir de les protestes per l'habitatge i de la vaga general convocada per al proper 11 de novembre, dues setmanes abans de les eleccions.
D'aquí que les trucades siguin constants en aquests dies decisius i que segueixi havent-hi més dubtes que certeses a l'esquerra del PSOE.
Una realitat i una "mala notícia"
El salt al Congrés dels Diputats de Colau, en qualsevol cas, sí que serà una realitat després dels comicis del proper 29 de novembre.
Una mala notícia, a més, per a moltes empreses que van patir les seves polítiques en la seva etapa a l'Ajuntament i que ara alerten la capital, on segueix sent una gran desconeguda, de com se les gasta l'exactivista.
Tots els seus enemics
Durant els seus vuit anys al capdavant del consistori barceloní, Colau va convertir el seu xoc amb el sector privat en la seva gran senya d'identitat, i va deixar una llarga llista de companyies, grups immobiliaris i organitzadors d'esdeveniments que es van topar amb les seves sancions, vetos o bloquejos.
El principal front de Colau va ser el del turisme. L'Ajuntament va multar Airbnb per anunciar pisos turístics sense llicència, una batalla que es va prolongar durant tot el seu mandat.
En el sector immobiliari, Idealista també va rebre. La web de compravenda i lloguer d'immobles va ser acusada de racisme per un anunci de lloguer "només per a espanyols".
La pugna va continuar amb la llei catalana d'habitatge, quan l'Ajuntament va imposar al portal mitja dotzena de multes per incomplir la norma que limitava els lloguers. Al juliol de 2022 un jutjat va anul·lar la primera, de 3.000 euros, en entendre que Idealista és un portal d'anuncis i no una immobiliària, i el fundador de l'empresa, Jesús Encinar, va acusar l'Ajuntament de voler desviar l'atenció de la seva política d'habitatge.
Hotels
El seu gran enemic va ser el sector hoteler, al qual li va decretar una moratòria només 15 dies després d'assumir l'alcaldia. Entre els projectes que es van quedar pel camí hi havia el de Four Seasons a l'antiga seu del Deutsche Bank, el de Hyatt a la Torre Agbar o el de l'hotel Praktik, del noble José María Trénor, a Drassanes. Un estudi de l'Institut Coordenades va xifrar la pèrdua en més de 300 milions d'euros i gairebé 4.000 llocs de treball.
El veto més sonat va ser el de Four Seasons, etern projecte barceloní als Jardinets de Gràcia, que va acabar transformant-se en les residències Mandarin Oriental i amb la hotelera fugint a Madrid.
Recreació digital de les Mandarin Residences de Barcelona, antic projecte del Four Seasons
Tot i que després va beneir i impulsar la polèmica Copa Amèrica de vela, els grans esdeveniments i projectes de ciutat tampoc es van lliurar del seu jou. L'alcaldessa, per exemple, va frenar la Fórmula 1 al centre de Barcelona, una iniciativa que anys després sí que es va celebrar ja amb Jaume Collboni com a alcalde. També es va oposar al museu Hermitage del Port i va retirar el suport institucional a la Barcelona World Race, la regata que s'havia convertit en una de les grans apostes esportives de la ciutat.
La quarta edició, prevista per al 2019, va ser suspesa al març de 2018 després que la Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB) no aconseguís tancar el patrocini privat necessari per garantir la seva celebració. L'organització va atribuir les dificultats a la inestabilitat política.
El polèmic Hermitage
Un altre dels projectes més sonats va ser el museu Hermitage. L'Ajuntament va rebutjar ubicar una sucursal del museu a la Bocana Nord del Port, un projecte que s'arrossegava des del 2012 i que desaconsellaven quatre informes tècnics municipals.
Colau va justificar el veto perquè el museu incrementaria els perjudicis del turisme que ja pateix la Barceloneta. El govern municipal va qüestionar a més les previsions de visitants dels promotors, 800.000 el primer any, per considerar-les massa conservadores.
Els hotelers, sobre l'Hermitage: "Se l'endurà una altra ciutat"
Finalment, el fons promotor Varia Europe va acudir als tribunals i va denunciar una inseguretat jurídica que, segons ells, afectava qualsevol desenvolupament urbanístic de la ciutat.
Uber i Cabify
El cop a les plataformes de VTC va arribar amb un decret de la Generalitat, però Colau ho va encoratjar des de l'Àrea Metropolitana. A causa d'això, el 31 de gener de 2019 Uber i Cabify van anunciar que deixaven d'operar a Barcelona.
Cabify va assegurar que perdia un milió d'usuaris registrats i que la norma destruïa un mercat amb més de 3.000 llocs de treball a Catalunya.
Aleshores, la sortida va deixar al carrer uns 4.000 conductors i es va produir a les portes del Mobile World Congress, la qual cosa, segons fonts del Parlament, donava una imatge internacional molt negativa de la ciutat.
Discoteques i casinos
Colau també va voler prohibir la diversió. Al maig de 2019 l'Ajuntament va acordar amb l'Estat, titular dels terrenys, no renovar les concessions de les discoteques del front marítim per ampliar el CSIC, i va obrir expedients sancionadors a Carpe Diem, Shoko i Pachá per incomplir mesures contra incendis.
Els més afectats van ser els germans Javier i Ramón Bordas, propietaris de Costa Est, que controlaven Opium i Pachá. L'Ajuntament va tancar Pachá al novembre de 2019 després de denegar-se les mesures cautelars que havia demanat el local. Les altres discoteques van seguir obertes, perquè l'Estat va prorrogar les concessions.
Voltants de la discoteca Opium
També es va cebar amb el Casino de Barcelona. El 2020, l'Institut Municipal d'Hisenda va obrir una inspecció sobre l'empresa del grup Peralada per la liquidació de l'impost sobre activitats econòmiques corresponent a 2015-2018, que va acabar amb una multa de 18 milions d'euros.
A més, el consistori va suspendre la concessió de noves llicències per a casinos, bingos, cases d'apostes i altres establiments de joc, i va bloquejar també les ampliacions dels locals existents, la qual cosa va torpedinar de facto la reforma pendent que el Casino de Barcelona tenia.
El primer parc temàtic esportiu
Un dels casos més singulars va ser Open Camp, el parc temàtic dedicat a l'esport que s'havia dissenyat durant el mandat de Xavier Trias, i que va obrir el 2016 amb Colau a l'alcaldia. Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), empresa municipal, havia signat amb la promotora un contracte de cinc anys per explotar les instal·lacions de l'Anella Olímpica.
Tanmateix, Barcelona en Comú va demanar aturar o revisar el projecte i van sorgir discrepàncies entre l'empresa i el consistori sobre les condicions d'explotació, les inversions realitzades i el paper que havia d'assumir la societat municipal.
Open Camp va acabar en concurs i tancant el 2017. El seu fundador, Paco Medina, ha sostingut posteriorment que darrere del fracàs hi va haver una estratègia deliberada del govern municipal per acabar amb el projecte i va presentar una querella contra diversos dirigents dels comuns, entre ells Gerardo Pisarello i Jaume Asens.
Pugna amb Royal
Entre els més fervents enemics dels Comuns hi van ser els creuers. El 2023, en els estertors del seu agònic segon mandat, l'Ajuntament va plantejar reduir de set a cinc les terminals i va demanar expressament renunciar a la construcció de la setena, que inicialment estava vinculada a Royal Caribbean.
La proposta municipal xocava amb els plans del Port i amb les inversions de les pròpies navilieres. La terminal G, inicialment concebuda per Royal Caribbean, va arribar a entrar en un concurs que posteriorment va ser impugnat per altres companyies, com Norwegian Cruise Line, Viking Ocean Cruises i Virgin Cruises.