El presidente de la Generalitat, Salvador Illa
Política

El Parlament entra de ple en la campanya del 29N

Illa s'ha mostrat molt crític amb Junts per forçar l'avançament electoral i ha assegurat que "Feijóo no es mereix el suport dels catalans"

Contingut relacionat: Illa reivindica l'amnistia com "una victòria de tots" i demana "humilitat" a Junts

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Sessió de control al Parlament amb gust a eleccions generals.

La d'aquest dimecres era la primera des de l'avançament anunciat dilluns pel president del Govern Pedro Sánchez. I tant el rebuig de Junts als decrets d'habitatge que va empènyer els socialistes a avançar els comicis com la pròpia cursa per la Moncloa han eclipsat tot la resta, que no era poc després del recent aval definitiu de la justícia a l'amnistia i un nou matí sense trens després d'una vaga sobrevinguda dels maquinistes encara per aclarir.

Qui més s'ha posat el mono de campanya ha estat el mateix president de la Generalitat, un Salvador Illa conscient de les facilitats que li ha suposat governar a Catalunya amb un amic a la Moncloa i també de les enquestes que apunten a una majoria folgadíssima de PP i Vox, no irreversible però sí molt probable, el pròxim 29 de novembre.

Illa, bolcat

El líder socialista ha donat pistes sobre el to que cal esperar les properes setmanes a la Ciutadella: el Govern es bolcarà en què si Sánchez no suma, com tot apunta, no sigui pels vots dels catalans, que ja li van permetre seguir al Govern després de les eleccions de 2023.

Paral·lelament, buscarà reconduir Junts, que va formar part d'aquella ja llunyana investidura negociada a Suïssa però que ha acabat precipitant el final de la legislatura, quelcom que no entrava en els plans de Sánchez i que Illa els ha retret durament aquest dimecres, acusant-los d'haver abandonat la "coalició progressista" --que mai va ser tal-- per passar-se a la "coalició involucionista", com ha batejat el club que van formar divendres passat juntament amb PP i Vox per tombar els decrets d'habitatge.

El president de la Generalitat, Salvador Illa

El president de la Generalitat, Salvador Illa David Zorrakino / Europa Press

Junts, rebotat

Junts ha respost que al Govern no li importava gens la crisi habitacional, sinó que l'únic que buscaven era una excusa per convocar eleccions. Una finestra d'oportunitat --les protestes per l'habitatge i la vaga general que ve-- perquè no es parli d'una altra cosa i poder obrar el que a totes llums sembla un miracle.

La seva cap de files Mònica Sales també ha aprofitat per llaurar la seva batalla particular amb ERC. Fent veure que tant el seu suport a Sánchez com la seva aliança amb Illa "no han servit de res" i llistant tot el que havien acordat entre els tres els darrers anys i que quedarà en un calaix després de la dissolució de les Corts Generals, amb especial èmfasi en el nou model de finançament, que va ser el principal acord d'investidura entre els republicans i l'actual president.

El PP, convençut que el seu èxit en aquestes eleccions passa per equivocar-se el menys possible, ha evitat, per contra, qualsevol referència al 29N.

Però no així el socialista respecte als populars, aventurant-se a assegurar que Alberto Núñez Feijóo "no es mereix el suport dels catalans", retreient l'"escàndol de l'àtic" de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso i fins i tot fent burla respecte a una recent confusió del candidat popular a la Moncloa entre el nitrogen i l'hidrogen.

El costat correcte de la història

"Catalunya estarà en el costat correcte de la història", ha advertit Illa, convençut que és possible reiterar una nova coalició d'esquerres encara que les restes de Sumar, reciclats sota el Front Ampli, no tinguin ni tan sols candidata.

Això és el que esperen precisament els Comuns per entrar al drap mentre pressionen els seus socis perquè, aquesta vegada, la llista l'encapçali algú dels seus --amb el nom de l'exalcaldessa Ada Colau a totes les travesses-- i convençuts de poder capitalitzar la indignació social per l'habitatge, que seguirà sent protagonista les properes setmanes.

ERC, possiblement la formació que menys ganes tenia que hi hagués eleccions, està, per la seva banda, pendent de Gabriel Rufián --el partit vol que sigui el seu cap de llista, però ell està "reflexionant"--; mentre Vox, crescut, no preveu canviar ni una coma del discurs que l'ha situat a un pas de doblar la seva representació i entrar al Consell de Ministres.

Queda per veure com reaccionarà Aliança a un Parlament segrestat per aquests comicis, als quals no es presenten, i si són capaços de superar uns mesos d'ostracisme mediàtic i la creixent pressió de les seves bases, que apunten que es tracta d'un error que la líder ultradretana Sílvia Orriols hagi renunciat als entre set i nou escons que podrien treure.