El desafiament institucional independentista torna a prendre protagonisme. Lluís Puig, exconseller de Cultura, ha admès en una entrevista haver creuat la frontera i haver-se endinsat a Catalunya mentre eludia la justícia espanyola.
A l'espera de l'aplicació de la Llei d'amnistia, Puig busca reinterpretar la seva estada a l'estranger, combinant la narrativa de l'exili amb relats d'elusió de controls policials.
Passejades frontereres
El dirigent de Junts detalla que va recórrer zones del Ripollès, la Garrotxa i l'Empordà després de creuar des del sud de França. Aquestes incursions es van produir de manera puntual i sense avís previ durant els seus anys a l'estranger.
Segons el seu testimoni, en una ocasió, va caminar uns centenars de metres per territori espanyol i es va creuar amb una patrulla de Mossos d'Esquadra que no el va identificar. Un cop va constatar que passava desapercebut, va tornar a sòl francès.
Qüestionament a la crítica
L'exmandatari, en repassar l'impacte personal dels seus anys fora d'Espanya, ressalta la impossibilitat d'acomiadar-se d'amistats i familiars difunts. Destaca el cost personal de la seva fugida des del referèndum il·legal.
Preguntat pels retrets a la dirigència de l'1-O per no haver consumat la independència, Puig eludeix l'autocrítica. En el seu lloc, atribueix el ressentiment a un suposat "talant dels espanyols", recorrent a argumentaris identitaris.
Amnistia i retorn
La revelació es produeix en ple procés de tramitació de l'amnistia per als processats pel procés. Un marc legal al qual l'exconseller s'acull per planificar el seu retorn definitiu i incorporar-se presencialment a l'activitat del Parlament.
Després d'anys exercint el seu escó a distància, Puig confia a normalitzar la seva situació institucional en els pròxims mesos i coincidir a l'hemicicle amb l'actual president de la Generalitat, Salvador Illa.