Salvador Illa, en el Debate de Política General
Política

L'habitatge i l'extrema dreta apunten Illa en el seu tercer Debat de Política General

Demà es votarà la reprovació del president a instàncies de Junts, però els socis es mantenen al costat de l'executiu tot i criticar alguns punts de la seva gestió

Contingut relacionat: Junts planteja una moció de censura encoberta a Illa a l'espera de Puigdemont

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Tercer Debat de Política General superat per Salvador Illa com a president.

Al cap del Govern li han estat suficients una defensa fèrria de la democràcia davant l'auge dels autoritarismes i una bateria de noves mesures en matèria d'habitatge —la més destacada, una fórmula per comprar pisos a mitges amb majors de 40 anys— per neutralitzar els gesticulacions de l'oposició en les rèpliques d'aquest dimecres al Parlament.

Demà dijous serà el torn de les propostes de resolució —el mecanisme parlamentari per posicionar-se respecte a les propostes dels grups, encara que sense conseqüències legislatives—.

I les pantalles de l'hemicicle tornaran a projectar, en la majoria de votacions, la suma consolidada de 68 escons que permeten als socialistes governar amb relativa estabilitat.

Després de l'aprovació dels pressupostos "més expansius de la història" al juny, amb els quals el Govern i els seus socis confien solucionar els problemes acumulats en múltiples fronts, aquest és el seu principal triomf: mantenir el suport d'ERC i els Comuns per, segons ha defensat el president, continuar transformant Catalunya.

Moció de censura encoberta i 1-O

La segona jornada del Debat de Política General començava amb la intervenció de Mònica Sales, cap de files de Junts, que s'ha apuntat a la moda de reservar-se grans anuncis per a escenaris com aquest.

Davant l'atenta mirada des del galliner de Jordi Turull, secretari general del partit a punt de ser amnistiat, avançava que la seva formació —no havia passat mai en aquests termes— sotmetrà a votació la reprovació d'Illa.

Una moció de censura encoberta ridiculitzada pel president que, per si als postconvergents se'ls havia passat pel cap fer-la de debò, no té cap opció de prosperar.

La diputada, ferma com li demanaven alguns diputats del seu grup que desconfiaven del seu lideratge, ha assegurat que és "el pitjor president de la història moderna de Catalunya".

Per la seva "incapacitat de gestionar", però sobretot per tractar-se d'un dirigent "sucursalista" —res de nou— rendit als interessos del Govern i del PSOE.

També ha tornat a insistir, amb un èmfasi que feia temps que no mostrava, a reivindicar la independència.

Aprofitant el novè aniversari del referèndum il·legal de l'1-O d'aquest dijous i, potser, preparant el terreny per al retorn al dia a dia parlamentari de Carles Puigdemont, que encara no ha decidit quin paper jugarà quan, en els pròxims dies, arribi l'amnistia del procés.

Anuncis i votacions a Madrid

Illa, que ha carregat contra els jutges pel retard en l'aplicació de la llei, ha titllat Sales d'exagerada pel seu diagnòstic "catastrofista" de la realitat.

La seva primera intervenció de la jornada, després de gairebé dues hores de discurs inicial dimarts, també guardava un anunci —endurir les penes per tinença il·lícita d'armes— encara que amb trampa, ja que això és competència estatal i l'únic que pot fer el Govern és proposar-ho al Parlament, votar-ho i, si s'aprova, traslladar-ho al Congrés com a proposició de llei.

Això ha reafirmat la tesi de Sales, compartida per tots els grups de la dreta, que Illa és un "propagandista" que viu d'"eslògans i promeses que no compleix".

Però el president ha optat per no confrontar amb Junts, estendre'ls la mà i demanar-los col·laboració en assumptes com el pacte educatiu o el nou model de finançament, que depèn exclusivament dels seus vots al Congrés i que, per ara, no estan per la labor de donar suport al no tractar-se d'un concert econòmic a l'ús.

Mentrestant, també planava a l'hemicicle que aquests set escons postconvergents seran determinants divendres per convalidar els decrets aprovats ahir pel Govern després de l'onada de protestes i acampades —també a la plaça Catalunya de Barcelona— que va desencadenar el desnonament de l'octogenària i ja famosa Maricarmen a Madrid.

De moment, Junts dubta en desconèixer, asseguren, la lletra petita de tots dos textos.

Democràcia davant autoritarisme

El següent a debatre amb Illa ha estat el cap de files d'ERC, Josep Maria Jové, amb el líder del seu partit Oriol Junqueras substituint Turull al galliner.

Com de costum, ho ha fet amb un esmerat esforç per recordar al president que governa en minoria i que, ara que ja té els comptes que volia, els deu resultats.

S'ha mostrat indignat per Rodalies, per l'escàndol de les proves PISA i per la infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra en assemblees docents, fet que va desencadenar una greu crisi a la conselleria d'Interior —i va acabar amb la dimissió del director general de la policia Josep Lluís Trapero—, però que amb prou feines ha estat comentat pels grups.

Per no ser menys que el seu antic soci independentista, el líder republicà també ha reivindicat el dret d'autodeterminació, a la qual cosa Illa li ha respost que la seva proposta és el "màxim autogovern" per a Catalunya.

Han acabat agraint-se mútuament la col·laboració mentre Illa animava Jové a continuar treballant en l'enfortiment de la democràcia davant l'autoritarisme, la dicotomia en què el president ha volgut —i aconseguit— convertir el debat, diluint així el Catalunya-Espanya indepe i el civilització-barbàrie que busca l'extrema dreta.

Illa, molt dur contra Vox i AC

Tant Vox com Aliança Catalana, en aquesta línia, han rebut sengles reprimendes d'Illa, que ja va anunciar dimarts que organitzarà una Conferència Regional per la Democràcia a Catalunya davant els partits reaccionaris que creixen a tot Europa i també aquí, amb tots dos —especialment el partit de Sílvia Orriols— disparant-se a les enquestes.

L'alcaldessa de Ripoll, que ha reivindicat la seva llibertat d'expressió després de guanyar la batalla legal per defensar que "l'Islam és incompatible amb Occident" —cosa que ha tornat a dir—, ha estat titllada de "demagoga i autoritària" per part del president.

A Ignacio Garriga, líder de Vox, Illa ha afegit els adjectius d'"indocumentat, maleducat i provocador", en el que ha estat l'enfrontament més tens de la jornada.

El cap de files dels de Santiago Abascal a Catalunya ha insistit a vincular el dirigent socialista amb la corrupció del Govern —citant textualment a "les putes, les drogues i les joies", parlant de la presumpta finançament irregular del PSOE—, i ha tornat a demanar deportacions i remigracions davant la "invasió migratòria".

Illa, decidit a confrontar amb Garriga, ha citat el Papa Lleó XIV per reivindicar els drets humans i ha retret al diputat, de mare estrangera, tenir "poca memòria familiar".

Els Comuns, protagonistes

Els Comuns també semblaven còmodes en aquest enfrontament contra l'extrema dreta. Sense anar més lluny, el diputat Lluís Mijoler l'ha anomenat "nazi" des del seu escó.

La seva cap de files Jéssica Albiach, recollint el guant, ha qüestionat que, com diuen, sigui "civilitzat" l'ICE nord-americà o el genocidi de Gaza, fent pinça amb el president però alhora criticant, com és habitual, la seva falta d'ambició.

També en matèria d'habitatge, tot i les noves mesures del Govern.

A això, Illa ha respost que estudiaran les seves propostes —que es votaran aquest dijous—, i que esperen acordar un nou text per prohibir la compra especulativa que passi el tall del Consell de Garanties Estatutàries, el Constitucional català, que va tombar la darrera proposta de la Cambra.

I, de regal, un nou anunci: un pla per crear 20.000 places residencials per a persones grans i persones amb discapacitat el 2030.

Els Comuns ho han aplaudit, reduint la seva crítica a les centrals nuclears, la regulació del burka a Lleida per part del PSC o l'ampliació de l'aeroport d'El Prat.

Res que posi en risc la palpable sintonia —el que el diputat David Cid anomenaria arrumacos— entre ambdós socis.

Alejandro Fernández (PP), irònic

Per la seva banda, el líder del PP Alejandro Fernández ha tirat de la seva ironia habitual buscant retratar el model d'Illa —especialment en habitatge, que considera "un desastre"—.

Així, ha tornat a fer broma sobre l'acte del president inaugurant l'eclipsi de l'estiu passat, ha criticat que la seva solució als problemes sempre passi per la creació d'un nou organisme —el seu ja clàssic "Taula pel Pacte, Pacte per la Taula"— i l'ha reptat a un examen de català com a resposta a que el Govern sempre culpi els populars de no estimar prou la llengua en "boicotejar" la seva oficialitat a la UE.

També ha fet mofa sobre Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid molt criticat per parlar en castellà i no en català.

I ha recordat quan Illa i ell es manifestaven junts durant el procés de la mà de Societat Civil Catalana, en una mena de, volia projectar el dirigent popular, qui l'ha vist i qui el veu.

El president de la Generalitat li ha demanat "menys gracietes" a l'hora de debatre, citant alguns dels seus companys del PP posicionant-se en contra del canvi climàtic i assegurant que no tenen cap proposta per millorar el finançament autonòmic.

Sobre aquesta qüestió, Fernández ha dit que la proposta del Govern és "una merda".

I ha recordat que hi ha molts barons territorials del PSOE que també ho pensen.

Dos anys de legislatura per davant

El debat ha acabat a la tarda amb Laure Vega, diputada de la CUP i candidata a l'alcaldia de Barcelona, estenent la mà al Govern.

Gest que ha estat correspost per Illa tot i la immensitat ideològica que els separa, segons han reconegut tots dos.

Per la resta, cares de cansament en un hemicicle que té la sensació de viure en el Dia de la Marmota en molts debats de la present legislatura.

I satisfacció a la bancada del Govern, que tenia dos objectius principals —projectar determinació en matèria d'habitatge i valentia i lideratge davant l'extrema dreta— i que s'han complert.

Res o molt poc sobre educació, que fa dues setmanes semblava una carpeta capaç de fer tremolar l'Executiu quan el Parlament va votar majoritàriament el cessament de la consellera responsable Esther Niubó.

I, en definitiva, oxigen de cara a un tercer any de legislatura que sens dubte serà més complex que els anteriors per al Govern.

Per la possible irrupció de Puigdemont com a cap de l'oposició en els dos anys que resten --fins ara no n'hi havia ningú-- i, sobretot, pel possible canvi de Govern a Espanya, que deixaria el president sense un soci a la Moncloa que, fins ara, li ha facilitat molt les coses.