Així controlen els Comuns el 'cervell' rere el Sindicat de Llogateres
L'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) declara oficialment que coopera i participa de manera activa amb el sindicat i la fundació del partit polític
Contingut relacionat: Colau assegura que ha deixat el seu pis perquè "amb un sol sou no podia"
Notícies relacionades
El Sindicat de Llogateres lidera a Catalunya les protestes en matèria d'habitatge. La darrera, dilluns passat, va servir per pressionar el president del Govern, Pedro Sánchez, durant la seva visita a Barcelona, amb una manifestació que va tallar l'avinguda Diagonal davant el Palau de Congressos on intervenia.
Aquesta organització va néixer el 2017, a l'escalf dels debats que donen sentit a la seva existència. I, tot i que no tenen vincles oficials, comparteix arguments i opinions amb els Comuns. D'aquesta unió sorgeix un tercer element: l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).
Es tracta del think tank (laboratori d'idees) del sindicat. De manera oficial, són empreses diferents, i els seus comptes afirmen que no és el braç econòmic de cap dels seus camarades. No obstant això, actuen en la mateixa línia.
Institut de Recerca Urbana (IDRA)
IDRA, coneguda abans com La Hidra Cooperativa, es dedica a investigar en matèria d'urbanisme per a "institucions socials transformadores, transició ecològica justa i democràcia econòmica". El seu finançament prové, en gran part, de les subvencions que li atorga la Generalitat de Catalunya.
En el seu balanç social no amaga els seus vincles amb els Comuns. De fet, inclou la seva fundació al llistat d'organitzacions, xarxes i iniciatives de transformació social en què participa de manera efectiva.
Vincles amb Comuns
Cinc dels 13 membres de l'associació mantenen, o han mantingut, vincles públics amb aquest partit: Jaime Palomera, Mauro Castro, Laia Forné, Carme Arcarazo i Claudia Delso.
Façana de l'IDRA IDRA
Els vincles personals entre les tres societats són innegables, amb exemples com el de Jaime Palomera, càrrec destacat a l'IDRA, exportaveu del Sindicat de Llogateres i membre de la Fundació dels Comuns; o Carme Arcarazo, investigadora al think tank i, alhora, actual portaveu del sindicat que defensa els llogaters, i propera al bloc d'esquerres.
Gairebé 600.000 euros públics el 2022
Els comptes del mateix institut IDRA demostren que el seu recorregut va començar sense subvencions entre 2019 i 2020, amb una baixada de 222.190 euros a gairebé 137.000 d'un any a l'altre en vendes de negocis. En el seu tercer any, va registrar una nova caiguda d'uns 30.000 euros. Va ser llavors quan va aparèixer la seva primera ajuda pública, per valor de 28.000 euros.
El punt d'inflexió va arribar el 2022, amb una entrada massiva de fons. Aquell any, Hidra va rebre una subvenció de gairebé 400.000 euros del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, més altres 174.000 de l'Agència Estatal d'Investigació (Ministeri de Ciència) i més de 18.000 de l'Ajuntament de Barcelona, segons consta a la web del Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajuts Públics del Ministeri d'Hisenda.
![El bloque de Sepúlveda 38-40 en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/568832.jpg?p=w:320\/h:240&h=bLI5Joto"])
Canvi de denominació
El 2023, l'entitat va oficialitzar el seu canvi de nom comercial a IDRA, va registrar 464.497 euros per vendes de serveis i 264.634 en subvencions concedides. La dependència de les ajudes va quedar fixada en el 36,3% del pressupost.
Palau de la Generalitat
No obstant això, els diners públics van superar el 50% del finançament de la institució el 2024. Va ser el segon gran punt d'inflexió. Els ingressos totals van superar el milió d'euros. Per primera vegada, les subvencions públiques (592.728 euros) van superar les vendes de béns i serveis (458.709).
Més d'un milió d'euros en subvencions en el darrer lustre
Tot i que l'apartat de transparència de la web d'IDRA no ha actualitzat els seus balanços des de 2023, les seves subvencions es poden extreure de webs institucionals.
Els registres oficials reflecteixen adjudicacions continuades en el període recent, com les dues subvencions concedides el juliol de 2025 per l'Ajuntament de Barcelona per imports de 5.000 i 1.500 euros.
La seva principal font de subvencions, però, va tornar a ser la Generalitat, la conselleria d'Empresa de la qual li va concedir 360.000 euros el 2024. I, més recentment, el 28 de maig de 2026, altres 280.000 euros de la seva convocatòria d'ajuts biennal per a "Comunalitats Urbanes".
Amb aquesta darrera assignació, el volum acumulat de fons públics atorgats a la cooperativa per part de diferents administracions des de 2022 arriba als 1.104.965,27 euros.
Supervivència institucional
L'abast polític de la xarxa transcendeix les sigles i els successius canvis de govern a Catalunya. Segons el Registre de Grups d'Interès, el Sindicat de Llogateres acumula, des de 2019, un total de 56 reunions i 87 assistències amb alts càrrecs públics. A més, s'ha assegut al despatx presidencial amb representants de tres partits diferents al capdavant de la Generalitat: Quim Torra (Junts), Pere Aragonès (ERC) i Salvador Illa (PSC).
El gran salt en el finançament de la cooperativa tampoc no va dependre d'un únic color polític, sinó de la pròpia estructura de l'administració autonòmica.
El gruix dels fons —el 87,4% dels diners públics percebuts— prové del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, que va articular més de 750.000 euros a través del programa Comunalitats Urbanes per situar la cooperativa com a Oficina Tècnica, garantint la seva continuïtat el maig de 2026 amb altres 280.000 euros.
A aquesta principal via d'ingressos s'hi suma la contractació menor adjudicada pel Departament d'Habitatge del Govern per a l'elaboració del diagnòstic oficial del mercat residencial.
