L'oposició ha tornat a demanar aquesta setmana la dimissió de la consellera Esther Niubó. Ni Junts per Catalunya, líder de l'oposició, ni els socis de legislatura d'Esquerra Republicana (ERC) han perdonat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que hagi evitat cessar la consellera d'Educació i FP per les vagues de docents i el "greu error" --en paraules del dirigent-- que ha invalidat els resultats de les proves PISA.
Al Parlament, Illa va tornar a rebutjar de ple destituir qui ha iniciat la reforma de l'educació a Catalunya, que travessa un període crític marcat pel desgast dels mestres, la manca de recursos per a l'atenció de les necessitats educatives i la caiguda en els resultats acadèmics. Però el sistema ja donava mostres d'esgotament en etapes anteriors, malgrat els escarafalls de Mònica Sales, segons qui Niubó "ha superat Cambray com a pitjor conseller", que va dir dimecres.
Des del tancament de l'etapa del tripartit fins al recent retorn del PSC a la Generalitat, el departament ha estat en mans de diversos perfils polítics --tant convergents com republicans-- les llums i les ombres dels quals han anat modelant, i en molts aspectes tensant, l'estructura de l'ensenyament públic al territori.
La LEC del 6% de Maragall
El punt de partida d'aquest cicle legislatiu es remunta a l'etapa d'Ernest Maragall al capdavant de la conselleria entre el 2006 i el 2010 sota les sigles del PSC. Maragall va impulsar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) el 2009, la qual va dotar el país d'un marc normatiu propi i va promoure l'autonomia dels centres escolars i la professionalització dels equips directius. També va blindar, sense èxit, elevar la despesa pública al 6% del PIB, tasca encara pendent i que centra els esforços de l'Executiu actual.
Malgrat aquests avenços estructurals, la seva gestió no va estar exempta de friccions, destacant com a punt més controvertit l'obertura del debat sobre la racionalització del calendari escolar.
Les retallades de Convergència
Amb l'arribada de Convergència Democràtica de Catalunya al Govern, Irene Rigau va assumir la cartera del 2010 al 2016 en un context profundament marcat per la política d'austeritat i les reduccions pressupostàries a causa de la greu crisi econòmica. Els comptes del departament van caure més d'un 23% del 2010 al 2014, passant de 6.308 milions d'euros a 4.850.
El seu mandat va generar una forta tensió amb el professorat en aplicar retallades de plantilles --770 interins van perdre la seva plaça-- i restringir les substitucions docents, a més d'eliminar la generalització de la sisena hora —mantenint-la únicament als centres més vulnerables— i estendre la jornada compactada a secundària; si bé se li reconeix la fita positiva d'haver estat la primera consellera a impulsar la Formació Professional dual.
La va succeir Meritxell Ruiz (PDeCAT, 2016-2017), que va ampliar les ajudes al menjador escolar i va impulsar el decret d'escola inclusiva, tot i que va dimitir abans que aquest fos aprovat.
Els entrebancs amb la inclusiva
Durant el breu mandat de la independent --encara que propera a Junts-- Clara Ponsatí, entre juliol i octubre de 2017, es va formalitzar l'aprovació del Decret 150/2017 d'escola inclusiva, un avenç normatiu que es va publicar arrossegant la manca d'una memòria econòmica que en garantís el desplegament, abans que la seva titular fos cessada per l'aplicació de l'article 155 a mans del Govern de Mariano Rajoy a causa del procés.
Després d'aquest període, Esquerra Republicana (ERC) va prendre les regnes del departament amb Josep Bargalló, que va assumir el seu segon mandat al capdavant de la cartera (2018-2021) després d'una breu etapa prèvia el 2003.
Bargalló va promoure un decret per a la programació de l'oferta i el procediment d'admissió orientat a equilibrar la distribució de l'alumnat vulnerable, amb un resultat desigual que no va aconseguir erradicar la segregació escolar, en una etapa recordada també per la gestió del tancament, reobertura i logística de les escoles davant la pandèmia de la Covid-19.
Una aula d'escola buida
El malestar es va enquistar amb Cambray
El relleu republicà el va prendre Josep Gonzàlez-Cambray (2021-2023), el pas del qual per la conselleria es va convertir en un dels episodis de més conflictivitat sindical de la història recent.
La contestació del professorat davant els nous currículums de la LOMLOE, l'avançament de l'inici del curs escolar i les demandes per recuperar les retallades aplicades des del 2008 van desencadenar protestes contínues, una tensió que es va veure agreujada pels mals resultats de l'informe PISA del 2022 que van acabar provocant la seva substitució.
Vaga de professors a Barcelona
Sense repeticions de curs
Els decrets curriculars signats per Gonzàlez-Cambray en aquesta etapa també van limitar enormement les repeticions de curs, reservant-les per a casos summament excepcionals; també van eliminar les proves extraordinàries i les recuperacions van ser substituïdes per activitats i mesures de reforç.
Finalment, la republicana Anna Simó va assumir la direcció del departament el juny del 2023 en el marc d'una remodelació del Govern de Pere Aragonès, afrontant un mandat molt breu que va actuar com a pont cap a l'etapa actual.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, intervé durant la cloenda de l'acte 'Protegim la infància. Apaguem pantalles, obrim llibres'
El 'back to basics' d'Illa i Niubó
La Generalitat ha reunit aquest divendres els grups parlamentaris amb l'objectiu d'acostar posicions i teixir un ampli consens que garanteixi destinar el 6% del PIB a l'educació. També aquesta setmana, l'Executiu ha encomanat al Consell d'Educació de Catalunya la tasca d'iniciar un procés de diàleg per acordar quines modificacions estructurals s'han d'emprendre en el sistema escolar durant els pròxims anys.
L'escola inclusiva i l'autoritat dels docents seran nuclears en aquest procés, va anunciar el president de l'òrgan consultiu, Joan Manuel del Pozo.
La 'consellera' Esther Niubó
En aquesta reorientació, el president Illa ha plantejat un back to basics que contempla eliminar completament les pantalles en l'educació obligatòria i desterrar l'ús de la intel·ligència artificial fins als 14 anys. La proposta inclou, a més, la recuperació de les lectures obligatòries amb la finalitat de reforçar la comprensió lectora, concebuda com la "porta d'entrada a la resta de competències", i que els alumnes tornin a repetir si no assoleixen el nivell mínim.
Uns esforços amb què els socialistes tracten de retornar l'estabilitat a les aules i els bons resultats, així com posar a punt el sistema després de l'infrafinançament i els errors curriculars de les etapes descrites unes línies més amunt.