PP i Vox es llancen a per l'elector orfe d'Orriols a les generals
Tots dos desconfien de les bones enquestes després del KO de 2023 i busquen continuar creixent a Catalunya per, aquesta vegada sí, rellevar Pedro Sánchez al capdavant del Govern
Contingut relacionat: Bronca a Aliança Catalana per la publicació de tuits 'filonazis' abans i durant la Diada
Notícies relacionades
El passat cap de setmana —concretament divendres a Barcelona, en el cas de Santiago Abascal, i diumenge al matí a Badalona, en el cas de Alberto Núñez Feijóo— tant el líder de Vox com el del PP van pronunciar els seus respectius mítings d'inici de curs plenament conscients que, d'alguna manera, jugaven en territori Orriols.
Una Catalunya on la ultradreta independentista creix sense parar i que, en no presentar-se a les eleccions generals, deixa, a priori, un bon grapat de electors orfes, pels quals l'un i l'altre estan decidits a lluitar. Així es dedueix, almenys, d'alguns matisos discursius d'ambdós líders en la seva cursa per conquerir el Palau de la Moncloa.
Les enquestes —totes excepte el CIS, que va ser l'únic que va encertar el 2023— asseguren que, aquesta vegada sí, les dretes sumaran. Tant populars com ultres calculen, però, que per millorar la seva representació han de créixer a Catalunya, on el suport a la majoria d'investidura de Pedro Sánchez va ser més contundent a les darreres eleccions generals.
Optimistes, però no confiats
Mentre el PP té avui sis diputats catalans al Congrés, la formació aspira a apropar-se als dotze que va obtenir l'any 2000, quan la majoria absoluta de José María Aznar —el millor resultat de la seva història a Catalunya—, amb l'espina que a les darreres eleccions es va quedar a molt poc de dos escons més, un a Girona i un altre a Lleida.
Vox, per la seva banda, només en té dos. Les enquestes apunten que l'extrema dreta podria duplicar o triplicar la seva actual quota parlamentària. Com més diputats, apunta la formació, més podran condicionar l'hipotètic executiu del PP, que és el seu principal objectiu. Però ni l'un ni l'altre es confien, escarmentats per la derrota in extremis del juliol de 2023.
Moda 'orriolista'
És en aquest context que tant uns com altres semblen no tenir manies a pujar-se a la moda orriolista en algunes qüestions: uns endurint el seu discurs migratori —cosa que té moltes altres explicacions, però que és així— i altres centrant el seu tret en els perills de la islamització, com fa Aliança, i indultant els exvotants independentistes.
Abascal, sense anar més lluny, va copiar l'argument del candidat d'Orriols a l'alcaldia de Barcelona Jordi Aragonès quan va dir una cosa així com que "no té sentit que els castellans i els catalans continuïn barallant-se", ja que hi ha un enemic comú més perillós, en referència a l'islamisme. "Es perdrà la botifarra", va arribar a dir el seu secretari general Ignacio Garriga.
Vot de càstig
En aquell míting d'Abascal a la Zona Franca, Abascal també va animar els seus a convèncer aquells que "equivocadament haguessin votat opcions separatistes" perquè els donessin suport, apel·lant a l'elector que, més enllà de la seva reivindicada islamofòbia, ha trobat en Aliança un partit per canalitzar la seva frustració amb els processistes i castigar a Junts i ERC.
Tota una declaració d'intencions, buscant el vot d'aquells que en clau catalana hagin desconnectat dels de Carles Puigdemont, també pel seu suport al PSOE; un partit a qui els votants d'Aliança mostren molt més rebuig que els que s'han quedat a Junts, que continuen majoritàriament pensant que millor els socialistes que PP i Vox.
Feijóo, decidit
Feijóo, per la seva banda, va aterrar a Badalona —després de codejar-se amb la high set catalana a l'Empordà al casament del fill de José Creuheras, president del Grup Planeta, entre crits de "president, president!"— amb un anunci sota el braç: retirarà la nacionalitat a qui cometi delictes greus i endurirà els requisits per obtenir-la quan arribi al Govern.
Un discurs que podia semblar radical en determinats sectors del PP fa uns anys, però que ja no. I menys en un dels bastions del PP a Catalunya, si no el principal, on l'actual alcalde Xavier García Albiol porta legislatures arrasant amb polítiques molt dures contra la immigració i obtenint molts vots prestats d'independentistes de dretes.
Una moda estesa
No és l'únic cas, a nivell municipal, en què els populars aposten per aquests discursos. L'alcaldable a Lleida, Xavi Palau, molt ben posicionat a les enquestes, explica en una entrevista publicada aquesta setmana en aquest mitjà que és Aliança qui li ha copiat el discurs i no a l'inrevés. "Jo ja defensava el que defensen ells ara", diu textualment.
N'hi ha d'altres com el regidor a Vic Josep Anglada, de la formació Som Identitaris, que també reclama drets d'autor. Mentre fins i tot a Junts, tot i que el partit, en termes generals, opta per confrontar amb Aliança, també es veuen girs cap a línies molt més dures. Els fitxatges de Carles Ribas a Girona i Sergi Perramon a Manresa ho constaten.
Tot en joc
I és que seguir la línia del partit de moda a Catalunya sembla ser l'estratègia. Els experts apunten que és perfectament possible que els votants d'Aliança a Catalunya optin per PP o Vox a les generals amb l'objectiu d'endurir la política migratòria, que els suposa una preocupació més gran que la que, fa uns anys, els suposava la independència.
"Altres apostaran per Junts", expliquen, mentre hi ha qui posa en dubte que Orriols compleixi la seva promesa de no presentar-se a les generals. Per haver-n'hi, també hi ha qui insisteix en la idea que, tot i que la majoria dels sondejos situen PP i Vox en més de 200 escons, Sánchez no ho té tot perdut. Dependrà de quan convoqui les eleccions —el sentir generalitzat és que seran al març, tot i que tampoc ningú descarta un superdiumenge al maig— i de factors com, paradoxalment, la mobilització contra discursos radicals.
