La UE renya Espanya pel seu xantatge amb el català i refreda la seva oficialitat
El Govern creia haver trobat la tecla quan va amenaçar amb vetar l'entrada de nous països si els estats membres no cedien davant la seva petició, però aquests li han traslladat al Consell d'Assumptes Generals d'aquest dimarts que és "inacceptable"
Contingut relacionat: El Govern es planta davant la UE per l'oficialitat del català a la caça de pressupostos
Bronca de diversos estats de la Unió Europea al Govern per la seva nova estratègia per imposar l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec.
La qüestió s'ha debatut aquest dimarts al Consell d'Assumptes Generals celebrat a Brussel·les després de més d'un any al calaix amb l'amenaça de l'executiu de Pedro Sánchez de vetar l'entrada de nous països, cosa que està sobre la taula, si els estats membres no accepten aquesta petició.
Conscients que avui simplement s'abordaria la qüestió, però no es votaria res, el Govern insisteix en la seva posició. Però diversos ministres d'exteriors han traslladat que veuen "inacceptable" aquest xantatge, advertint que pot establir un precedent perillós en les dinàmiques de la UE.
Debat molt breu
Segons han detallat els presents, el debat s'ha liquidat en cinc minuts després de l'exposició del secretari d'Estat per a la UE Fernando Sampedro, refredant-se la possibilitat que, com pretenia l'executiu espanyol, s'aprovés aquesta oficialitat abans del final d'aquesta legislatura.
Pedro Sánchez i José Manuel Albares Europa Press
Els ministres de Suècia, Alemanya i Lituània han intervingut al Consell per assenyalar el seu descontentament, mentre altres ho han fet en privat "molt preocupats" perquè un estat membre utilitzi el procés d'ampliació --Montenegro i Albània són els candidats que més a prop estan d'ingressar a les institucions comunitàries-- per intentar millorar les seves condicions, en aquest cas d'estricte interès polític de l'actual Govern.
Mirant als pressupostos
I és que l'executiu socialista busca amb aquesta nova ofensiva europea aconseguir el suport de Junts de cara als Pressupostos Generals de l'Estat, complint un dels seus principals acords després de les eleccions de 2023, que a més coincideix temporalment amb l'aplicació de l'amnistia.
![La oficialidad del catalán en Europa, en manos de siete gobiernos del PP](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/495577.jpg?p=w:320\/h:240&h=Di4_GwSQ"])
Amb unes enquestes molt en contra de la majoria que va fer possible que Sánchez allargués quatre anys més el seu pas per la Moncloa, el president confia que es resolgui aquesta qüestió i que, així doncs, es puguin negociar els comptes, cosa que el situaria en millor posició de cara als comicis de 2027.
Igualment optimistes
Espanya, en aquesta línia, continua sent molt optimista. Assenyalen, de fet, que aquest dimarts no hi ha hagut crítiques al fet en si sinó a l'estratègia del Govern per aconseguir-ho, mentre insisteixen que "no pot haver-hi dubtes" sobre l'idoneïtat d'aquesta mesura.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares
La proposta del Govern ve acompanyada d'un pla de modificació del reglament amb set requisits estrictes relatius a l'estatus legal de les llengües --impedint que altres minories puguin adherir-s'hi, com alguns estats temien-- i el compromís que el cost de la introducció de les tres noves llengües correrà a càrrec d'Espanya --tancant qualsevol debat en aquesta direcció--.
Després del debat d'avui a Brussel·les, la cosa es refreda. Però és una prioritat per al Govern, i asseguren que serà una realitat "en molt poc temps". Com ho aconseguiran? Molts dubtes al respecte a les institucions comunitàries, ja que per això és imperatiu que hi hagi unanimitat.
