Junts reclama a Puigdemont que exerceixi com a cap de l'oposició davant el seu imminent retorn
L'expresident encara no ha decidit quin paper jugarà quan torni, tot i que tant la direcció del partit com el grup parlamentari li han traslladat el desig que ocupi l'escó que li pertoca en aquesta segona part de la legislatura
Contingut relacionat: El nou finançament i la tornada de Puigdemont prometen una altra 'tardor calenta' a Catalunya
El nucli dur de Junts vol que Carles Puigdemont exerceixi com a cap de l'oposició al Parlament, i així l'hi han traslladat per diverses vies davant el seu imminent retorn.
El seu principal argument és que, amb unes enquestes tan negatives com les que acumulen els postconvergents, i amb un Govern que "viu massa còmode" tot i els múltiples problemes que acumula en departaments clau com Educació o Interior, la seva irrupció a la Cambra pot canviar les dinàmiques i el tauler en aquesta segona meitat de legislatura.
Però hi ha més. Davant cada cop més moviments de l'entorn convergent per prendre les regnes de l'espai —l'últim, el think tank de la regidora a Barcelona Victòria Alsina, que va reunir moltes cares conegudes en la seva posada en escena del passat dijous—, molts veuen perillar el seu seient. Puigdemont és, doncs, la seva millor garantia de supervivència interna.
L'únic consens a Junts
Tot i que no falten les veus que insisteixen en la necessitat de nous lideratges, el fet que l'expresident pugui ser a Catalunya en les pròximes setmanes —així ho donen per fet a la formació— ha mogut alguns d'aquests dirigents a posicions més conservadores, ja que tots admeten que "Puigdemont és l'únic que genera consens a Junts".
En un partit on conviuen liberals i socialdemòcrates amb gent d'esquerres, i catalanistes pragmàtics amb independentistes radicals —amb constants friccions entre tots ells—, el líder de la formació ha jugat sovint un paper de mediador. I ningú vol veure's sacrificat en la transició pacífica que Puigdemont podria tenir en ment.
Joc de trons
Sense comptar el secretari general Jordi Turull, que podria tenir una sortida pactada després de posar bona part dels alcaldes en contra seva en el marc d'unes eleccions municipals en què ja assumeixen que els anirà molt malament, la resta de pesos pesants busquen, com a mínim, mantenir-se com estan: Albert Batet com a interlocutor amb l'IBEX, Míriam Nogueras com a cap de files a Madrid —donen per fet que repetirà com a candidata a les pròximes generals— o Toni Castellà, com a cara amable davant els exlíders de CiU, en són clars exemples.
El cas de Josep Rull, el nom més repetit en les especulacions sobre una possible successió, és diferent. Diuen d'ell que va ser "molt hàbil" en desmarcar-se de les guerres internes amb el seu paper institucional com a president del Parlament, però precisament aquest càrrec el compromet durant els pròxims anys, deixant de ser un problema, mentrestant, per a Puigdemont.
![Fotomontaje de Jordi Turull i Carles Puigdemont, con una urna y Cataluña de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562717.jpg?p=w:320\/h:240&h=MvofSCRm"])
Mònica Sales és qui ho té pitjor, ja que si l'expresident decideix finalment ocupar el seu escó buit, l'actual presidenta del grup parlamentari de Junts deixaria de ser-ho.
Els dubtes que han generat tant la jove parlamentària com el portaveu Salvador Vergés —que, a més, ni es parlen entre ells— serien un altre dels principals motius perquè bona part dels diputats estiguin per la labor que l'expresident de la Generalitat "posi ordre" en el principal partit de l'oposició a la Ciutadella.
Quin Puigdemont vindrà?
Molts creuen, a més, que hauria de ser el cap de llista a les pròximes eleccions catalanes, confiant a poder contenir l'auge d'Aliança Catalana i capitalitzar part del desgast sofert per Salvador Illa després de dos anys governant en minoria; tot i que segueixen amb la incògnita de quin Puigdemont vindrà, ja que asseguren que fa temps que està desconnectat del dia a dia.
Fonts internes afirmen que "està en forma" i asseguren que supervisa les principals decisions del partit, però el seu poc protagonisme públic revela dubtes sobre si insistirà en la DUI del 2027 o si s'acostarà als convergents que demanen moderació; sobre quin to farà servir respecte a un Illa que el rebrà amb honors i, finalment, sobre com canviarà, si ho fa, la relació entre Junts i el Govern, en una recta final de legislatura en què encara s'han de decidir qüestions clau com la nova finançament o els pressupostos generals.
A Moncloa es freguen les mans
Com va explicar aquest mitjà, el retorn de Puigdemont es percep a la Moncloa com una finestra d'oportunitat perquè ambdues qüestions tirin endavant ja que, per això, són imprescindibles els set diputats de Junts al Congrés. I tenint en compte que un doble fracàs podria avançar les eleccions generals, presumiblement al mes de març.
![Fotomontaje del 'expresident' Carles Puigdemont, su abogado Gonzalo Boye, el logo de Junts, y de fondo la sede del TJUE en Luxemburgo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558466.jpg?p=w:320\/h:240&h=wv4Dc7-N"])
ERC, que va dissenyar aquest nou sistema de finançament juntament amb el Govern, prepara un clima de màxima pressió en aquest sentit, buscant que Puigdemont reculi, introdueixi millores en la fase parlamentària d'esmenes i s'arribi a un punt mig entre la proposta actual i el concert econòmic; que, per ara, és la única proposta vàlida per a Junts.
El famós 'tour'
D'altra banda, la prioritat de l'expresident al seu retorn, com ell mateix ha explicat recentment en una entrevista al mitjà britànic The Times, és reconnectar amb la realitat catalana, tan diferent de la de fa nou anys, quan es va fugar, amb una mena de tour. Una sèrie de mítins per tot el territori que els seus companys fa mesos que li preparen.
Puigdemont vol comprovar in situ si ha perdut l'estima de les bases independentistes i si, arribat el cas, es veu capaç de recuperar-la. Només llavors decidirà realment el següent pas de la seva carrera política, tot i que molts temen "el pitjor" i fa temps que l'adverteixen que la cura de realitat pot ser molt dura. No només a Cornellà, també a Vic o Berga.
Les dates exactes
Això, detallen a Junts, no passaria fins ben entrat el mes d'octubre. Primer, el Tribunal Constitucional ha de resoldre favorablement els recursos d'empara dels exdirigents catalans que continuen pendents de l'amnistia. Llavors, el Suprem hauria d'acatar aquesta hipotètica sentència, aplicar la llei i aixecar l'ordre de detenció que li impedeix tornar.
![Fotomontaje de Jordi Martí y Carles Puigdemont, con el Ayuntamiento de Barcelona de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554696.jpg?p=w:320\/h:240&h=Gxz3CeJ6"])
Aquest dimarts és una data clau, perquè el Constitucional comença a resoldre els recursos. No s'aprovarà avui, perquè la primera ponència recau sobre el magistrat conservador José María Macías i està en contra, però hi ha majoria progressista al ple del tribunal i podria aprovar-se ja en la següent reunió, molt probablement el pròxim 6 d'octubre.
El primer recurs sobre la taula és el de Turull, però fixarà una jurisprudència amb la qual el Suprem podria aplicar l'amnistia als altres sense necessitat que hi hagi una sentència específica en cada cas. L'Alt Tribunal, principal obstacle de l'amnistia fins ara, està per la labor, segons fonts internes, que ja no es demori més l'aplicació de la llei.
