Pedro Sánchez y José Manuel Albares
Política

El Govern es planta davant la UE per l'oficialitat del català a la caça de pressupostos

Pedro Sánchez amenaça amb vetar l'ampliació de la Unió si no s'accepta la seva proposta, quelcom que es preveu com un 'escac i mat' al Consell d'aquest dimarts

Si es compleix aquesta exigència i l'amnistia, creu estar en disposició de convèncer Junts perquè negociï els que serien els primers comptes de la legislatura

Contingut relacionat: L'oficialitat del català a Europa, en mans de set governs conservadors

Llegir en Català
Publicada

La Unió Europea, concretament el Consell d'Assumptes Generals que reuneix els ministres d'Exteriors dels estats membres, tornarà a debatre aquest dimarts, més d'un any després, l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec, que el Govern reclama des de fa més de tres anys.

L'escenari ha canviat perquè, després de diversos intents fallits perquè la resta de països acceptessin aquesta qüestió, ara l'Executiu pretén vetar l'entrada dels estats que esperen per entrar a formar part de la Unió si els països contraris a la proposta —Itàlia ha passat a ser el govern més bel·ligerant, superant Alemanya— no canvien d'opinió. Una postura dràstica però molt decidida del ministre José Manuel Albares.

L'home fort de Pedro Sánchez en política exterior i relacions amb la UE ha estat molt clar al respecte: "Per a Espanya és impensable que hi hagi un sol idioma més —els dels països que esperen per entrar, s'entén— si no hi són també el català, l'eusquera i el gallec", va dir ahir.

Una proposta treballada

La proposta del Govern, que encara no se sotmetrà a votació, ve acompanyada d'un pla de modificació del reglament amb set requisits estrictes relatius a l'estatus legal de les llengües i el compromís que el cost de la introducció de les tres noves llengües anirà a càrrec d'Espanya.

Tot plegat, amb l'objectiu de convèncer la resta d'estats membres —impedint que altres minories puguin adherir-s'hi, com temien alguns, i sense marge per al desacord en termes econòmics—, alguns dels quals —segons l'Executiu— estarien fent-li el joc al PP, que hauria maniobrat de la mà de governs conservadors amics per boicotejar aquesta qüestió. Un assumpte que forma part de l'acord d'investidura del PSOE amb Junts.

Pensant en Junts

En aquesta línia, amb "total optimisme" que el català sigui oficial a la UE en els pròxims mesos, i amb una llei d'amnistia que està a punt de caure i que permetrà la tornada de Carles Puigdemont, el Govern espera convèncer la formació que gran part dels seus pactes s'han complert.

Junts va trencar amb l'Executiu fa gairebé un any al·legant reiterats incompliments. Quelcom que, a expenses d'un traspàs de competències en immigració a la Generalitat que Podemos considera "racista" i continua bloquejant al Congrés, deixaria de ser així. Això empenyerà el Govern a intentar convèncer el partit de Puigdemont —i el mateix expresident en persona— d'obrir una nova negociació per als Pressupostos Generals de l'Estat.

Pendents de decidir-se

Des de Junts ho veuen molt llunyà, ja que el seu distanciament amb el Govern és total, però hi ha molta incertesa al partit sobre què passarà, en general, els pròxims mesos. Especialment, en relació amb el paper que tindrà el seu líder quan —calculen que a l'octubre— pugui tornar.

Com explica avui aquest mitjà, Junts pressiona perquè Puigdemont exerceixi com a cap de l'oposició al Parlament, quelcom que decidirà després d'un tour que ja prepara pel territori. Però també estan cridats a fixar posició en qüestions com la nova finançament, que arribarà al Congrés després de superar el Consell de Política Fiscal i necessita els vots dels postconvergents, que per ara no es mouen de la seva aposta pel concert econòmic.

Objectiu pressupostos

Els de Puigdemont saben que això és impossible, mentre el debat entre els seus sobre si han d'entrar a millorar l'actual proposta i aprovar-la va in crescendo en aquest recent inaugurat curs polític. Si s'arribés a un acord en aquesta matèria, els pressupostos també estarien més a prop.

L'obsessió de Sánchez, que ja ha decidit avançar les eleccions, tot i que encara no la data —molts apunten al març, mentre altres no es creuen que descarti el superdiumenge al maig—, és aprovar uns comptes que serien els primers de la legislatura. D'aquí la nova jugada per l'oficialitat del català a la UE, que creuen que els acosta a encarar els pròxims comicis amb opcions de doblegar les dretes com el 2023.