Ada Colau torna a entrar en el cos a cos polític. L'exalcaldessa de Barcelona s'ha enzarzat aquest dimecres amb Alberto Fernández Díaz durant el programa Els Matins de TV3 arran de la invasió de Ceuta, en un enfrontament que ha portat de nou la dirigent dels Comuns a un dels seus terrenys habituals: el xoc amb la dreta.
Fernández Díaz ha qualificat l'arribada massiva de migrants d'"invasió", "violació de la frontera" i "atac a la convivència". L'exdirigent del PP també ha criticat la resposta del Govern de Pedro Sánchez i ha defensat l'"expulsió immediata" dels qui han entrat irregularment.
Un xoc a TV3
El dirigent popular ha posat a més el focus en els atacs que estarien patint nenes i adolescents a Ceuta i ha qüestionat que el moviment feminista no s'hagi pronunciat sobre ells. Les seves paraules han provocat una resposta particularment airada de Colau enmig d'un debat que, fins aquell moment, transcorria pels canals de l'intercanvi de parers sense que ningú elevés el to.
L'exalcaldessa ha coincidit a qüestionar la "lentitud" del Govern davant la crisi, però ha carregat contra Fernández Díaz pel seu discurs. Li ha retret que, venint d'un partit de dretes que ha qualificat de "masclista", pretengui donar lliçons de feminisme.
Immigració i feminisme
Durant el rifirrafe, Colau també ha afirmat que alguns dels atacs contra els migrants han estat protagonitzats per espanyols. D'aquesta manera, l'exalcaldessa ha entrat de ple en un dels debats que previsiblement tindran més pes polític: immigració, seguretat i convivència.
L'episodi arriba després que Colau hagi començat a deixar enrere el perfil més institucional dels seus últims mesos. Tot i que no ocupa cap càrrec públic, la seva intervenció a TV3 mostra que manté una elevada exposició en debats d'àmbit polític i nacional.
Una porta oberta
La circumstància adquireix més rellevància perquè la mateixa Colau va reconèixer fa uns dies que no descarta tornar a la política institucional. L'exalcaldessa va assegurar que podria tornar si en algun moment considera que la seva presència resulta "especialment útil".
No es tracta d'un anunci de candidatura ni d'una confirmació de retorn. Però sí d'un canvi respecte a la possibilitat d'interpretar la seva retirada de l'Ajuntament de Barcelona com a definitiva. Colau ha deixat oberta la porta.
Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona
Més enllà de Barcelona
I l'escenari d'un eventual retorn no ha de ser necessàriament Barcelona. Els Comuns ja han situat Gerardo Pisarello com a candidat a l'alcaldia per a les municipals de 2027, mentre el nom de Colau ha aparegut en els moviments per articular un espai electoral d'esquerres d'àmbit nacional.
Al febrer, Crónica Global ja va informar que els Comuns contemplaven Colau com una de les opcions per liderar aquest projecte juntament amb Sumar, Izquierda Unida i Más Madrid. El seu nom apareixia com a possible candidata al Congrés en unes futures eleccions generals.
Una nova etapa
Aquest context converteix el xoc d'aquest dimecres en quelcom més que una discussió televisiva. Colau ha tornat a ocupar un espai de confrontació política des d'on pot projectar un discurs que transcendeix la política municipal barcelonina.
Per ara, l'exalcaldessa no ha anunciat cap retorn. Però tampoc no ho descarta. I mentre l'esquerra espanyola busca una nova fórmula electoral, Colau comença a recuperar protagonisme en debats d'abast nacional.
El seu enfrontament amb Fernández Díaz per la crisi de Ceuta arriba, precisament, en aquest moment. Un escenari televisiu, un assumpte de política estatal i un xoc directe amb el PP que permeten a l'exalcaldessa tornar a exhibir un perfil polític que feia mesos que estava en segon pla.