El futur és aquí és el nom que ha triat el president Salvador Illa per a la conferència que ha pronunciat aquest dilluns al Museu Marítim de Barcelona, en la qual ha anunciat que elevarà la despesa en Educació fins al 6% del PIB, més del doble de la inversió actual. Ara falta saber fins on arriba aquest aquí: en el cas d'aquesta promesa, l'horitzó sembla difús.
A la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha reivindicat aquest acord de "màxima ambició", però no ha donat detalls sobre com s'assolirà el 6%, un objectiu recollit a la Llei d'Educació de 2009 i que la Generalitat fa 17 anys que incompleix.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ofereix la conferència 'El futur és aquí' per l'equador del seu mandat, a 14 de setembre de 2026
Un horitzó de més de deu anys
S'ha limitat a assenyalar que serà quelcom progressiu, que l'"horitzó" és aquesta dècada en què Illa aspira a estar al capdavant del Govern --tot i que Paneque ha aclarit que previsiblement l'objectiu no s'assolirà en aquests deu anys-- i a apel·lar a un "compromís personal" del president de la Generalitat.
Davant les previsibles preguntes sobre com es concretarà l'anunci --que suposaria passar dels 8.356 milions d'euros amb què compta ara la partida a superar els 20.000 milions--, Paneque ha demanat confiança perquè, segons les seves paraules, el president ha anat complint totes les seves promeses.
"Quan vam anunciar el pla de 50.000 habitatges hi havia molt d'escepticisme, i després ho vam complir. Si s'hi fixen, sempre ha estat així", ha remarcat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ofereix la conferència 'El futur és aquí' al Museu Marítim de Barcelona
Amb tots els grups
El que sí ha detallat és que el Govern està obert a parlar amb tots els grups parlamentaris, Vox i Aliança Catalana inclosos, tot i que, segons ha explicat, aquests dos darrers no solen participar en aquestes reunions. L'Executiu, no obstant, prioritzarà els acords amb les forces que "no alimenten discursos d'odi i de confrontació".
Paneque també ha assegurat que el compromís d'assolir el 6% és ferm fins i tot encara que no s'aprovés el nou model de finançament, la tramitació del qual el Govern confia que comenci al Congrés dels Diputats al desembre, abans de Nadal.
El retret d'Ustec
Tanmateix, l'Executiu tampoc ha posat sobre la taula un calendari de reunions, quelcom que la Ustec-Stes ja li ha retret aquest dilluns, després de l'anunci d'Illa.
"Fa 17 anys que aquest objectiu figura a la Llei d'Educació i s'incompleix. Ara cal un calendari vinculant, pressupost des del 2027 i una negociació real", ha assenyalat el sindicat.
"Que el Govern hagi fet aquest pas és fruit de les mobilitzacions i les vagues. Organitzar-nos i lluitar serveix", ha afegit.
La Ustec reclama, a més, "una taula pròpia per blindar l'educació pública" i negociar cinc grans àmbits: finançament i xarxa pública —també el 0-3 i la FP—; educació inclusiva i ràtios; plantilles i condicions laborals; infraestructures i climatització; i català, currículum i democràcia als centres.
Més acords
Més enllà d'aquest compromís, el Consell ha aprovat altres acords, entre els quals en destaquen tres. El primer, ja anunciat aquest dilluns per Illa, és el Pla Actualitza Clima, que preveu una inversió de fins a 2.500 milions per climatitzar les aules de 2.530 centres educatius públics entre els cursos 2026-2027 i 2030-2031. L'actuació respon a l'envelliment del parc escolar: prop del 25% dels edificis són anteriors a 1960 i el 70% es va construir abans que s'aprovés el reglament estatal que regula les instal·lacions tèrmiques als edificis.
El Govern també ha aprovat l'Estratègia catalana de terminals ferroviàries, que planteja situar nous nodes logístics a l'Empordà, el Penedès, les Terres de l’Ebre i Lleida. L'objectiu és corregir el important dèficit que té Catalunya en matèria de transport de mercaderies per tren i millorar la connexió amb els mercats estatals i europeus.
El 2024, el ferrocarril tot just representava el 4% del transport terrestre de mercaderies a Catalunya, davant del 17 i el 18% de la mitjana de la Unió Europea. L'estratègia s'integra en l'objectiu 10/30 del Govern, que aspira que el tren arribi a una quota del 10% el 2030. Un objectiu amb el qual, segons Paneque, Catalunya guanyaria tant en eficiència com en sostenibilitat.
Finalment, un tema candent: la intel·ligència artificial. El Govern ha aprovat un nou marc d'actuació per anticipar i acompanyar els seus efectes. La iniciativa preveu mecanismes d'anàlisi i seguiment, programes de capacitació, instruments de suport a les pimes i mesures per protegir els drets laborals davant dels processos automatitzats. També preveu la creació de l'Observatori Català d'Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball, que estudiarà l'impacte d'aquesta tecnologia sobre l'ocupació i ajudarà a orientar les polítiques públiques.