Oriol Junqueras està "molt satisfet" amb el camí recorregut des que va ser indultat el 2021, tant per haver recuperat el comandament a ERC com pel nou perfil pactista que ha construït els darrers anys, que a més no sembla penalitzar-lo a les enquestes, sinó més aviat al contrari.
"Està en el seu millor moment", insisteixen al partit republicà, remarcant que "és qüestió de setmanes" que arribi l'amnistia que li permetrà tornar a lluitar per la presidència de la Generalitat a les properes eleccions, que és la seva principal obsessió i quelcom que sent que "Catalunya li deu".
De moment, el nou Junqueras ha optat per projectar-se com un líder pragmàtic, defensor de "grans acords transversals" i més proper als socialistes que a la dreta independentista, treballant de la mà de Salvador Illa a la Generalitat i sostenint Pedro Sánchez a la Moncloa.
Ell mateix ha liderat les negociacions pels pressupostos catalans, aprovats el passat mes de juny al Parlament juntament amb el Govern i Comuns, o del nou model de finançament, que espera l'OK del Consell de Ministres per arribar al Congrés dels Diputats en les properes setmanes.
També ha estat capaç de reconduir el cas Rufián, convencent el seu polèmic portaveu a Madrid d'abandonar la seva aspiració de liderar un front d'esquerres nacional i que torni a encapçalar les llistes d'ERC a les eleccions generals, que se celebraran, com a molt tard, a finals de 2027.
Així mateix, ha aconseguit neutralitzar la dissidència interna que, en nom de la renovació, va estar molt a prop de treure-li el poder del partit en el seu darrer congrés, mantenint alguns d'ells en llocs de responsabilitat i reduint la resta a la irrellevància, sense gaires problemes.
De tornada a la Diada
En aquest context, Junqueras tornarà a la manifestació independentista de la Diada el proper divendres després de perdre's les últimes quatre convocatòries buscant l'afecte de les bases, que és el que creuen que li falta per "acabar de consolidar-se" com a presidenciable de cara als propers comicis.
Friccions amb els darrers dos presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o excuses del tipus la pluja —el 2025—, un contagi de Covid —el 2022— o la voluntat de no eclipsar Pere Aragonès quan aquest encara era president daten la seva darrera aparició a la Diada el 2021.
Dels xiulets a l'efecte Puigdemont
En aquella manifestació, que es va produir tot just uns mesos després de sortir de presó, Junqueras va ser xiulat per bona part de les bases independentistes. Li retreien els seus primers acostaments als socialistes i, detallen alguns dels seus companys, va ser "molt traumàtic" per a ell.
El seu repte ara és escapar de l'efecte Puigdemont, pel qual la seva figura segueix encara molt lligada al Govern que va fracassar en el seu objectiu secessionista. Almenys per als convocants, cada any més allunyats de les sigles, l'exvicepresident segueix encasellat en la vella política i no és part de la solució.
El focus, posat en Orriols
Resta per veure, en qualsevol cas, la reacció de la manifestació d'aquest 11 de setembre, a la qual hi anirà acompanyat de la plana major d'ERC. De la mateixa manera, les expectatives d'afluència són baixes en no passar el moviment pel seu millor moment i en tractar-se d'un divendres, ergo d'un suculent pont.
Ni els fets d'Elx, que sí van motivar un macrodesplegament d'estelades al Camp Nou en la primera jornada de la Lliga de futbol, semblen impulsar una Diada que s'acosti a les de principis de la passada dècada. El focus, tot apunta, se l'endurà Sílvia Orriols, en la vigília, al Fossar.