El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat aquest dijous Espanya per les penes de presó imposades a diversos participants en la protesta que, el 15 de juny de 2011, va bloquejar els accessos al Parlament de Catalunya.
La resolució, dictada des d'Estrasburg quinze anys després dels fets, considera que les autoritats espanyoles no van respectar els drets fonamentals dels manifestants.
En concret, els magistrats europeus conclouen que Espanya va vulnerar els articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans, que protegeixen, respectivament, la llibertat d'expressió i la llibertat de reunió i manifestació, ha avançat La Vanguardia.
El tribunal qüestiona així les decisions adoptades pel Tribunal Suprem i posteriorment avalades pel Tribunal Constitucional, que van acabar amb penes de fins a tres anys de presó per a alguns dels participants.
No hi va haver violència
La sentència respon a la demanda presentada davant el TEDH per quatre veïns de Barcelona que van ser condemnats a tres anys de presó per la seva participació en aquella jornada de protesta; sostenien que les penes havien suposat una ingerència excessiva en els seus drets i que no s'havia tingut prou en compte el caràcter polític de la mobilització.
Un dels elements centrals de la sentència europea és el rebuig a l'argumentació utilitzada per la justícia espanyola per justificar la gravetat de les condemnes. El Tribunal Suprem havia recorregut al concepte d'una “atmosfera intimidatòria” generada durant la manifestació, una situació que, segons el tribunal europeu, no és suficient per si sola per imposar penes de presó d'aquesta magnitud.
A més, els jutges d'Estrasburg consideren especialment rellevant que als quatre condemnats no se'ls atribuïssin actes concrets de violència ni danys materials. La sentència recorda que el dret de reunió i la llibertat d'expressió mantenen la seva protecció fins i tot quan, dins d'una manifestació, es produeixen episodis aïllats de violència.
Van bloquejar el parlament
Els fets es remunten al 15 de juny de 2011, quan centenars de persones van participar en l'acció denominada 'Aturem el Parlament' organitzada coincidint amb la celebració d'una sessió parlamentària en què s'havien de debatre i aprovar mesures de reducció de la despesa pública, en plena política d'austeritat impulsada pel Govern d'Artur Mas.
La mobilització va acabar derivant en moments de tensió entre els manifestants i els Mossos d'Esquadra, a més de registrar-se insults i situacions d'assetjament a diversos diputats. Les dificultats per accedir al recinte van ser tals que l'aleshores president de la Generalitat i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, van haver d'arribar al parc de la Ciutadella en helicòpter.