Els nens esperen sempre amb temor i impaciència la tornada a l’escola. Són dies estranys, i després de la letargia de l’estiu tornen els fantasmes que s’han aparcat en els dies més calorosos de l’any. Després de dos mesos de treva per les vacances docents, el Govern de Salvador Illa també haurà de fer front aquest setembre als problemes enquistats. El més imperiós és la pacificació de les escoles.
Entre març i juny, el conflicte escolar va acumular 17 jornades de vaga, amb aturades territorials, manifestacions, talls de carreteres i diverses accions de protesta. L’escalada va continuar sense resoldre’s en el darrer tram del curs després que el sindicat Ustec-Stes es desdigués de l’acord, i els docents van ajornar fins al setembre les noves negociacions i les vagues, per gaudir sense ensurts de dos plàcids mesos de descans.
Per això, per al curs 2026-2027 Catalunya ha presentat un contundent desplegament pressupostari per començar a revertir les mancances del sistema i intentar aturar la rebel·lió del professorat. La consellera Esther Niubó explicarà les novetats aquest dilluns.
L’any començarà amb més professors, més personal de suport, una nova millora salarial per al conjunt dels docents i una inversió en infraestructures que, segons el mateix Departament d’Educació, recupera xifres que no s’assolien des de 2008.
Tot i que el paquet de mesures incorpora bona part de les reivindicacions que han alimentat les mobilitzacions, Ustec ha convocat una vaga per al 8 de setembre, el primer dia de classe.
Mesures concretes
En què es tangibilitza el pla docent d’Illa? En primera instància, el Govern incorpora 1.830 nous professionals, de manera que el nombre de treballadors de l’educació a Catalunya arriba als 94.422, dels quals 85.052 són mestres i professors, 1.103 més que un any enrere.
Una part substancial del reforç es dedicarà als alumnes amb necessitats educatives especials, amb un increment de més de 500 professors en aquest àmbit.
Esther Niubó, consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat, al seu escó del Parlament
Aquesta és una de les reivindicacions centrals de les mobilitzacions docents i també un dels punts en què Ustec ha considerat insuficients les successives propostes del Govern. El pacte assolit a finals de maig contemplava un increment de més de 6.000 nous professionals en quatre anys.
Injecció d’aules d’acollida
Un altre dels camps de batalla del professorat són les anomenades aules d’acollida, els espais de suport educatiu dins de les escoles i instituts per a immigrants.
El sistema comptarà aquest curs amb 2.141 aules, 500 dotacions més que l’anterior. Les intensives passaran de 27 a 45 i incorporaran 100 places específiques repartides entre la FP Bàsica i l’acompanyament en el salt a l’aula ordinària.
El programa APPA, destinat a detectar necessitats educatives d’aprenentatge, s’estendrà fins a cinquè de Primària, cosa que elevarà els diagnòstics de 23.000 a més de 36.000 alumnes. Mentrestant, el reforç de la Xarxa de Competència Lectora arribarà a 671 centres, un centenar més, amb 6,6 milions d’euros i 105 docents dedicats en exclusiva a rescatar la comprensió i la fluïdesa lectora.
Increment salarial
L’altra gran aposta del Govern és un augment de la nòmina. Aquest curs tots els docents rebran un augment de 700 euros anuals, que se sumen als més de 800 per l’increment del complement específic corresponent a 2026. En total, 1.500 euros més, que s’ampliaran fins a 2029 fins a superar àmpliament una injecció de 5.000 a l’any.
Al creixement retributiu regular s’hi afegeix un augment de 50 euros per nit als professors que pernoctin fora de casa durant colònies i viatges escolars. Tot i que això resol el fet que, fins ara, no cobressin cap plus per dormir fora i tenir a càrrec els menors durant les 24 hores del dia, més de 1.300 centres educatius s’han sumat a la campanya per no organitzar excursions.
Uns professors es manifesten a la Via Laietana de Barcelona
Inversió rècord
En infraestructures escolars, Educació invertirà 257 milions en centres educatius, la xifra més alta des de 2008, l’any de la gran crisi econòmica mundial, desencadenada pel col·lapse del mercat immobiliari i les hipoteques d’alt risc.
En concret, aquest curs set centres iniciaran les classes en edificis nous, amb una inversió de 35,4 milions. Altres sis grans projectes, per valor de 36,8 milions, estan actualment en construcció.
A això s’hi afegeixen 50 milions en obres de reforma, ampliació i millora d’instal·lacions en més de 300 centres. El Govern suma, a més, 100 milions transferits als ajuntaments per a obres de reforma i millora a escoles públiques i instituts, una convocatòria a la qual s’ha adherit el 98,9% dels municipis.
Dins d’aquesta partida inversora s’inclouen 20 milions per instal·lar ventiladors fixos en prop de 400 centres i altres 100 milions per a instal·lacions d’aerotèrmia destinades a refrigerar els edificis educatius.
Simplificació de la burocràcia
La càrrega administrativa i la burocràcia han estat un dels grans focus de fricció amb els claustres. Educació simplificarà els Plans de Suport Individualitzat (PI) i estudiarà un model homogeni i sintètic per unificar les programacions docents.
També s’implantarà la figura del gestor o administrador de centre, que assumirà tasques econòmiques, pressupostàries i de contractació per descarregar de feina les direccions.
La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, al Parlament de Catalunya.
En l’àmbit de la salut mental, el programa Benestar per estar bé comptarà amb un equip de 28 psicòlegs i altres professionals per oferir eines de gestió d’aula i prevenir l’esgotament dels professionals. A això s’hi afegirà una línia telefònica directa d’atenció al personal docent i de suport, així com la redacció d’un protocol de desconnexió digital dissenyat per garantir el respecte efectiu als descansos, permisos i vacances.
Finalment, la Formació Professional absorbeix una injecció de 67 milions per desplegar gairebé 5.000 noves places, sis centres d’excel·lència i 40 orientadors. En l’àmbit de la primera infància i inclusió, el mapa escolar sumarà 582 places de 0 a 3 anys i elevarà a quatre els centres bilingües en Llengua de Signes Catalana.
L’ombra de PISA
Tota aquesta desplegada arriba en un moment delicat per a la imatge de la política educativa catalana. El curs començarà amb l’ombra de PISA 2025, els resultats específics de la qual han quedat fora de l’informe internacional de l’OCDE per un problema de representativitat de la mostra.
L’origen del problema es troba en l’exclusió del 23,22% dels alumnes seleccionats, quan el límit recomanat per l’OCDE és de només un 5%. La majoria de les exclusions corresponien a alumnes amb discapacitats cognitives, emocionals o conductuals, o bé nens que presentaven un domini insuficient de la llengua de la prova.