Només tres dies després que les flames assetgessin els barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana a Barcelona, obligant a confinar 14.000 veïns d’aquests dos barris de muntanya al nord de la capital catalana, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat un acord amb les quatre diputacions catalanes per reforçar i unificar la lluita contra els incendis.
“A Catalunya, no retallarem ni un sol euro en emergències, ni en gestió forestal, ni en prevenció, sinó al contrari: incrementem recursos tècnics, plantilles de Bombers [fins a 4.000 efectius] i Agents Rurals [1.300], i reforcem la cooperació entre administracions”, ha defensat el cap del Govern, lamentant que "això no passa" en altres regions, en una al·lusió velada a la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso (PP).
Illa ha insistit que les administracions catalanes actuen contra el foc "amb sentit de país" i que Catalunya és "un model a seguir", com demostra que els incendis que es registren al territori tan sols cremen unes 5,5 hectàrees de mitjana. Per continuar avançant en la matèria, la Generalitat s'ha proposat de triplicar el nombre d'hectàrees de bosc públic gestionades a l'any fins a les 2.000.
El perill del negacionisme
Tot seguit, ha manifestat l'aposta de la regió per la ciència en la lluita contra el canvi climàtic, esmentant les gravíssimes inundacions al Nepal, amb prop de 600 morts segons el recompte més recent, o els incendis a Europa d'aquest estiu.
Amb les fortes imatges al cap de les riuades produïdes ahir, el president també ha carregat contra el negacionisme climàtic. Aquells que neguen el canvi climàtic, sota el parer d'Illa, "posen en risc les nostres vides", per la qual cosa tampoc no s'ha de "jugar ni amb els boscos ni amb el foc, que afecta tothom".
Prevenció d’incendis
El conveni de col·laboració ha estat anunciat a l’inici de la V Trobada del Govern fora del Palau de la Generalitat, a Os de Balaguer (Lleida), al Monestir de les Avellanes, un complex arquitectònic d’origen romànic que es remunta al segle XII, lloc escollit per Illa per acotar juntament amb els seus consellers les línies del tercer any de legislatura.
El text, sense partida econòmica assignada, estableix el compromís de les institucions signants per subscriure un conveni de cooperació en sis mesos per reforçar la capacitat de suport als municipis. Identifica vuit àmbits de treball prioritaris, com ara la interoperabilitat de sistemes d'informació, la planificació conjunta d'actuacions preventives, la coordinació durant períodes d'alt risc i la planificació per a la recuperació de zones afectades.
Tot plegat s’emmarca en els esforços que l’Executiu català va iniciar fa un any per gestionar els boscos com a mecanisme de prevenció per reduir el nombre i la intensitat d’incendis, i acompanyar els ajuntaments en la tasca.
"Emergència climàtica"
Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona pel PSC, s’ha referit al protocol com un "compromís d’innovació en l’acció pública" per "generar seguretat als municipis i a les persones" davant el que ha anomenat un moment d’"emergència climàtica".
Ho demostren les elevades temperatures i els temporals cada cop més freqüents, que generen "noves condicions" que requereixen una "resposta coordinada a les seves conseqüències". També els incendis, que s’alimenten del combustible de la "gran massa forestal" del territori, de la qual ha parlat com un "privilegi" i "un repte de corresponsabilitat" alhora.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, estreny la mà a Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, davant de Lluïsa Moret, la seva homòloga a Barcelona
Per la seva banda, el gironí Miquel Noguer (Junts) ha donat la benvinguda a les mesures acordades, incidint en la necessitat de protegir les finques, mantenir franges de protecció i col·laborar amb els ajuntaments per "no posar la tireta, sinó evitar la ferida".
De fet, la província de Girona va inaugurar la temporada de focs d’aquest estiu, amb 1.800 hectàrees calcinades al massís de les Gavarres, a la Bisbal d’Empordà.
Oportunitat econòmica
El lleidatà Joan Talarn (ERC) ha justificat la necessitat de protegir els boscos no només per evitar que cremin, sinó perquè aquests "són una oportunitat econòmica i social" per al territori.
A Tarragona, per la seva banda, on encara duren els treballs per treure l’aigua dels dos temporals caiguts fa menys d’una setmana i el Govern treballa per aportar "solucions estructurals" davant futurs episodis, també donen la benvinguda a l’acord.
Incendi a Collserola, darrere de diversos blocs d’edificis de Barcelona
"Els incendis no entenen de límits territorials i la seva gestió tampoc hauria de fer-ho", ha assenyalat també la republicana Noemí Llauradó.
L’encarregada d’obrir l’acte ha estat Mònica Lafuente, directora general de Coordinació Interdepartamental i Relacions amb l’Estat, que ha celebrat que la Generalitat incorpori el "profund coneixement" de les diputacions, abraçant el nou protocol per "compartir informació, ordenar actuacions" i evitar així respostes "fragmentades".
A tres partits
El president ha exhibit així la unitat del Govern i les institucions provincials al costat de la seva mà dreta al PSC, i els altres tres dirigents regionals, amb carnet de formacions independentistes.
Una sosté la legislatura des del bloc progressista del Parlament i l’altra continua evocant el procés a l’espera que el retorn del seu líder, Carles Puigdemont, els torni l’impuls. "Estem encantats de ser aquí i que ens hagin convidat a aquestes jornades", ha agraït el neoconvergent Noguer.
En referir-se a la unitat exhibida pels quatre dirigents provincials, Illa ha parlat d’"orgull", l’ha comparat amb les tensions partidistes que es produeixen en altres comunitats autònomes i ha elogiat l’entesa signada amb ells com "un gran acord".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i els seus 'consellers' a la V Trobada del Govern al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Lleida).
Cinquè conclave
La jornada continuarà amb unes sessions de treball del president amb els titulars de les respectives carteres, agrupats per temes per preparar les polítiques públiques en serveis i infraestructures que marcaran el nou curs.
Precisament per a les comarques de Lleida, la Generalitat ha fet els primers passos ferms pel futur Eix transversal ferroviari, del qual recentment ha llançat la licitació de la redacció de l’estudi funcional i d’implantació.
L’Executiu també abordarà la transformació de l’aeroport de Lleida-Alguaire com a pol industrial amb un nou hangar de manteniment i reparació d’aeronaus, o l’aeroport d’Andorra-La Seu, que pretén ser el primer d’Espanya amb capacitat per transportar públic en plena muntanya.
Salvador Illa, president de la Generalitat, al costat de diversos dels seus consellers al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Lleida)
Desplegament a Lleida
Altres iniciatives que es projecten a la província de Lleida són les obres de l'N-260 per millorar els accessos als pobles de les comarques de muntanya i l’Aran, les actuacions sobre la C-28 per millorar-ne la seguretat, el nou corredor del Pont de Suert-Xerallo, en fase d’estudi informatiu, i l’eix de Comiols, del qual s’està condicionant el port.
Aquest dissabte, després de passar la nit al Monestir de les Avellanes, el president i els consellers es dividiran per visitar municipis de la zona, cridada a ser una de les regions més importants en el desplegament de projectes d’energies renovables a Catalunya, com els parcs solars i de biogàs.