Catalunya manté el seu pla de tancament de nuclears malgrat l'oposició de l'empresariat
La pròrroga de la central extremenya d'Almaraz alimenta la pretensió de les patronals de 'salvar' Ascó i Vandellòs, però no altera les projeccions del Govern
Moncloa decidirà sobre els tres reactors catalans dels set que hi ha a Espanya
Més informació | Els empresaris defensen la continuïtat de Cofrents després de la pròrroga d'Almaraz: "Si tanca, hi haurà dèficit energètic"
Notícies relacionades
La decisió de la Moncloa de prorrogar fins al 2030 la vida útil de la central nuclear d'Almaraz, a Càceres, no altera el rumb de la Generalitat de Salvador Illa, partidària de l'apagada dels tres reactors catalans dels set amb què compta Espanya.
El calendari fixat pel Govern de Pedro Sánchez situa la clausura d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II el 2030, 2032 i 2035. Però la rectificació dels socialistes a Madrid amb la planta extremenya --havia de deixar de produir energia entre l'any vinent i 2028-- alimenta les esperances de l'empresariat d'evitar els desmantellaments a Catalunya.
El Govern ratifica les seves projeccions
No sembla que hagi de ser així, almenys segons el parer del Govern, que comparteix la desconnexió atòmica amb els seus socis de legislatura, ERC i Comuns, i per tant no prendrà cap iniciativa a favor d'aquest extrem. La consellera del ram ha assegurat en la seva roda de premsa aquest dimarts que la Generalitat manté la seva política energètica i que no treballa amb cap altre "escenari".
"En cas que es produeixi una sol·licitud per part de les centrals nuclears [d'ampliar la seva vida útil], seria el Govern qui hauria d'acotar aquesta possible pròrroga", ha afegit, cridant a respectar les projeccions fins al 2050 del document PROENCAT i a mantenir l'impuls dels projectes d'energia renovable.
Calendari ajustat
Mentre l'eòlica i la solar amb prou feines aconsegueixen cobrir actualment al voltant del 15% de la demanda elèctrica de la regió, els plans dels socialistes impliquen la substitució d'una font que subministra gairebé el 60% de l'energia consumida.
Un repte que, contrastat amb el calendari que es pretén per al tancament dels reactors nuclears, genera dubtes entre els experts sobre la possibilitat real que el desplegament renovable arribi a temps.
La inquietud augmenta si es té en compte que les empreses propietàries han de demanar l'urani tractat a les centrals amb almenys dos anys de marge, de manera que la clausura d'Ascó I superaria el punt de no retorn el 2028.
Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
Foment demana una "revisió realista"
Davant la imminència dels terminis de clausura, Foment del Treball Nacional ha reclamat en reiterades ocasions un pas enrere. La principal patronal catalana considera que l'aval tècnic del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) a la continuïtat de la central d'Almaraz ha de empenyer el Govern central a prolongar l'activitat d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II.
L'ampliació del cicle productiu de la planta extremenya "no ha de ser una excepció aïllada, sinó el punt de partida d'una revisió realista, rigorosa i global de la política nuclear espanyola", segons un comunicat de l'organització empresarial.
El seu president, Josep Sánchez Llibre, va defensar que "la política energètica ha de basar-se en criteris tècnics, econòmics i de seguretat de subministrament, i no en plantejaments ideològics".
Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball Europa Press
Protegir la indústria
"Per a Catalunya, mantenir l'activitat d'Ascó i Vandellòs és especialment rellevant davant el retard acumulat en el desplegament de les energies renovables, les infraestructures de xarxa, l'emmagatzematge i les interconnexions. A Catalunya, en aquests moments, no pot haver-hi transició energètica sense l'energia procedent de les centrals nuclears", segons Foment.
La patronal també recorda la necessitat de protegir la indústria intensiva --com el complex petroquímic de Tarragona, el metal·lúrgic o l'automobilístic-- dels talls de subministrament ordenats per Red Eléctrica. Aquests s'esperen cada cop més habituals fins que no s'assenti completament l'energia renovable, la qual cosa es traduirà clarament en pèrdues milionàries.
Indústria petroquímica de Tarragona
Major estabilitat
A diferència de l'eòlica o la fotovoltaica, la generació de les quals està subjecta a la variabilitat meteorològica i a la intermitència del vent i el sol, els reactors nuclears injecten electricitat de manera contínua i previsible a la xarxa les 24 hores del dia. Aquesta aportació constant resulta vital per regular la freqüència del sistema elèctric i esmorteir les fluctuacions de tensió.
A més, prescindir anticipadament de la capacitat nuclear comportaria majors costos energètics, una major exposició a la volatilitat internacional i un risc de pèrdua d'activitat productiva, afegeixen els empresaris catalans.
La clausura dels reactors catalans, així les coses, deixarà un notable impacte socioeconòmic a les comarques de la Ribera d'Ebre i el Baix Camp, territoris l'economia dels quals gravita entorn de l'ecosistema de les centrals. Estudis del sector estimen que l'aturada dels reactors afectarà directament uns 3.000 llocs de treball vinculats a l'operació de les plantes.
La central nuclear d'Ascó, a la província de Tarragona, vista des de l'aire Europa Press
Retard per les renovables
Per dur a terme la desconnexió atòmica, la Generalitat negocia amb els 947 municipis catalans quins terrenys oferir als promotors perquè hi instal·lin els parcs solars i eòlics necessaris per deixar de dependre de les nuclears.
Després de rebre una allau d'al·legacions al primer esborrany de l'anomenat PLATER, Paneque ha explicat que la seva oficina obrirà un segon període d'exposició pública per tal d'introduir millores i guanyar en seguretat jurídica, per la qual cosa difícilment s'aprovarà al gener de 2027, com es preveia.
