La ministra de Sanidad, Mónica García, junto a la imagen de un virus y un grupo de inmigrantes en Ceuta
Política

Ceuta afronta la crisi sense fer pública la seva reserva de vacunes tot i comptar només amb 12 lots per a dos anys per uns 400.000 euros anuals

La Ciutat va comprometre 856.325 euros per al subministrament de vacunes el 2026 i 2027, però ni Sanitat ni la ciutat autònoma han informat de quantes dosis hi havia disponibles en començar l'emergència ni quantes en queden. El ministeri recorre ara a les CCAA per reforçar existències

Llegir en Català
Publicada

Ceuta afronta una de les majors emergències sanitàries dels darrers anys sense que cap administració hagi fet públic quina reserva real de vacunes tenia disponible quan va començar la crisi.

La documentació oficial acredita l'adhesió a 12 lots de subministrament per al 2026 i 2027, amb un pressupost total de 856.325,33 euros, uns 428.000 euros anuals de mitjana.

Enviament de vacunes a Ceuta

La dada no permet afirmar que Ceuta s'hagi quedat sense vacunes. Els 12 lots tampoc equivalen exactament a 12 malalties, ja que alguns preparats són combinats. Però sí que planteja una qüestió de planificació: no s'ha publicat quantes dosis de cada vacuna estaven físicament disponibles abans del 30 de juliol, quin era l'estoc mínim de seguretat ni quantes en queden actualment.

La incògnita adquireix més rellevància després que el Ministeri de Sanitat hagi convocat les comunitats autònomes per coordinar l'enviament de vacunes a Ceuta, entre elles dosis contra el xarampió, la rubèola, la parotiditis, el tètanus, la diftèria, la varicel·la i la poliomielitis.

La documentació pública recull vacunes contra l'hepatitis A i B, diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, Haemophilus influenzae tipus b, triple vírica, varicel·la, VPH, rotavirus, ràbia i herpes zòster. També assenyala l'existència d'un annex amb l'estimació de dosis per al 2026 i 2027, però aquestes quantitats no apareixen a l'acta pública consultable.

Sense informació de l'estoc de reserva

La comparació amb altres administracions resulta significativa. Madrid, per exemple, exigeix un estoc de reserva del 20% sobre el consum habitual per respondre a augments bruscos de població o demanda. A Ceuta no s'ha fet públic cap criteri equivalent.

A més, INGESA, dependent del Ministeri de Sanitat, administra la Reserva Estratègica Nacional de medicaments i productes sanitaris per a emergències. Per això, la necessitat de recórrer ara a dosis d'altres comunitats planteja dues preguntes: quina reserva preventiva tenia Ceuta i quina capacitat tenia la reserva estatal per respondre a aquesta emergència.

Demanar ajuda interterritorial és normal davant d'una crisi extraordinària. El que segueix sense saber-se és si aquesta necessitat respon exclusivament a la magnitud de l'emergència o també a una reserva preventiva insuficient.

Ceuta tenia previstos 12 lots i 856.325 euros per a dos anys. El que falta saber és l'essencial: quantes vacunes hi havia realment en començar la crisi i quantes en queden avui.