Gonzalo de Oro tancarà la llista dels candidats a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de l'any vinent.
Vox era l'únic partit amb representació al consistori que encara no havia pres una decisió respecte al seu cap de llista als comicis previstos per al maig de 2027.
I tot i que el partit de Ignacio Garriga no ho farà oficial fins després de Nadal --juntament amb la resta d'alcaldables de tot Espanya, com és habitual en la formació ultradretana-- l'actual regidor ja sap que compta amb la confiança de la formació per repetir.
No estava clar, ja que al regidor "li va costar arrencar" després d'irrompre per primera vegada a la plaça Sant Jaume en la present legislatura.
Continua sent, per a molts, un desconegut; i no és perquè l'actual grup municipal, que formen aquest assessor financer de 56 anys i Liberto Senderos, fundador de la filial espanyola de la secta catòlica El Yunque, no hagi demanat més promoció a la direcció regional durant aquests tres anys.
Xoc amb la direcció catalana
Ha estat un dels aspectes en què, temps enrere, van xocar de Oro i els Garriga, el secretari general del partit a nivell nacional i el seu cosí Joan, president de Vox Barcelona i un dels noms que van estar sobre la taula com a possibles alcaldables si l'actual regidor no repetia.
Van posar com a exemple el regidor del PP Dani Sirera, que disposa de la majoria dels recursos del seu grup per diferençar-se, com així ha aconseguit, en contra de la política que mantenen els de Santiago Abascal, on els seus caps de llista són més aviat soldats cridats a no sortir-se del guió.
La direcció de Vox, per la seva banda, va valorar l'opció d'apostar per un candidat menys discret, defensant que no era culpa seva que el seu lideratge no s'hagués consolidat, en vista a un possible --i molt temut, encara que improbable-- retroces electoral a la ciutat.
Àudios polèmics
Mentrestant, entre militants del partit a nivell local corrien missatges de veu de WhatsApp en què s'assegurava que la direcció del partit volia "treure's de sobre en Gonzalo", àudios que va destapar Metrópoli el passat mes de maig.
Concretament, es feia referència a un d'ells, presumptament del conseller de Vox a Sants-Montjuïc Miguel Martínez, on assegurava que el candidat el 2027 seria ell; però el partit ho va desmentir rotundament i va al·legar que aquella gravació estava feta amb Intel·ligència Artificial, encara que mai es va aclarir (dues eines de verificació diferents van donar un 2% i un 14% de possibilitats, respectivament, que això fos així).
En qualsevol cas, la relació entre de Oro, Ignacio i Joan s'ha reconduït els darrers mesos, imposant-se entre els Garriga la tesi que el regidor és una figura "perfectament vàlida i lleial", ressaltant això segon, i que estan "molt satisfets" amb la seva feina, encara que continua generant dubtes en alguns quadres del partit.
Pendents de diversos escenaris
La decisió, així mateix, també respon als possibles equilibris que té en ment la formació de cara a altres processos electorals per als quals cada vegada falta menys, especialment unes generals després de les quals Vox aspira a entrar al Consell de Ministres, com tot apunta que succeirà.
Si això passa, les opcions que Ignacio Garriga entri al Govern són altes, ja que ja es va paraular quan, el 2023, les enquestes també donaven majoria absoluta a les dretes. De fet, es va especular aleshores que ell seria el vicepresident de Alberto Núñez Feijóo i no Abascal.
Això implicaria que Joan multipliqués el seu poder a Catalunya, així com l'aposta per altres lideratges al Parlament, principalment el del diputat Sergio Macián i el de Júlia Calvet, nomenada aquest any portaveu nacional del partit en substitució de l'exsecretari general Javier Ortega-Smith.
Creixement sostingut
No obstant això, Vox està centrat, per ara, en consolidar el seu creixement a Catalunya, al qual acompanyen bones enquestes fins i tot malgrat l'auge meteòric d'Aliança Catalana, que els roba un de cada quatre votants però no els impedeix nodrir-se d'exvotants de partits com el PSC.
L'estratègia dels ultres passa, de fet, per continuar recollint suports al denominat cinturó vermell, històricament socialista, on aspiren a continuar consolidant-se tant a les municipals com a les pròximes eleccions catalanes --on tornarien a quedar per davant del PP i podrien passar d'11 a 15 escons--, així com a unes generals per a les quals encara no hi ha data però que, com a molt tard, seran abans del juliol de 2027.
Paral·lelament, els darrers sondejos asseguren que Vox millorarà els seus resultats a Barcelona, encara que l'esquerra continuaria tenint majoria.
Batalla a la dreta
L'actual alcalde Jaume Collboni, en aquesta línia, guanyaria àmpliament les eleccions seguit d'ERC, amb l'actual líder municipal Elisenda Alamany com a candidata, i els Comuns, que seguirien la seva tendència a la baixa amb Gerardo Pisarello com a primer cap de llista de l'era post-Colau.
Junts, guanyador de les eleccions de 2023 de la mà de Xavier Trias, podria perdre gairebé dos terços de la seva representació actual amb Jordi Martí Galbis com a alcaldable, mentre Jordi Aragonès, l'opció d'Aliança Catalana per donar la sorpresa a l'ajuntament, el superaria amb fins a cinc regidors, i fins i tot més.
La ferotge batalla a la dreta, a més d'un Sirera que es mantindria amb la mateixa quota i un de Oro que passaria de dos a tres o quatre regidors (alguns sondejos contemplen que fins i tot més) també comptarà amb opcions excèntriques com la que representaran de manera conjunta Santiago Espot, ex de Solidaritat, i Víctor Riverola, l'autodenominat batman de Barcelona, que per ara no té nom i tampoc massa possibilitats d'aconseguir representació.