Moviments a l'esquerra del PSOE per abordar el proper cicle electoral amb un ull posat a Catalunya, tant a les properes municipals com a les generals, uns comicis que les parts creuen que s'acabaran celebrant abans de març.
En aquest context s'han reunit recentment a Madrid representants dels Comuns i de la direcció nacional de Podem. Concretament, la cocordinadora dels primers i diputada nacional Candela López i el secretari d'organització dels segons Pablo Fernández, número dos de Ione Belarra al capdavant de la formació. La seva intenció és tornar a explorar possibles acords de cara al nou cicle electoral.
D'esquena a Podem
Segons detallen fonts coneixedores, les trobades s'han celebrat a instàncies del partit integrat a Sumar i d'esquena a la facció catalana de Podem, liderada per María Pozuelo, i que encara guarda més recel als Comuns del que ho fan a Madrid, després d'anys de disputes entre ambdós.
El que pretén el partit de López, afegeixen aquestes mateixes fonts, és un acord perquè Podem Catalunya no entorpeixi els seus plans d'expansió a les properes eleccions municipals o, almenys, conèixer les intencions del partit de cara als comicis previstos per a maig de 2027, oferint a canvi donar suport a l'exministra Irene Montero com a "líder destacada" del conjunt de l'espai a les properes eleccions generals.
Sense interlocució a Catalunya
Per ara no hi ha avenços en aquestes negociacions, ja que l'escenari és incert i les posicions estan molt allunyades després de la sortida de Podem del grup parlamentari de Sumar a principis de 2024. Però pitjor estan les coses entre els Comuns i Podem a Catalunya, sense interlocució alguna.
La facció catalana del partit que va fundar Pablo Iglesias, de fet, prefereix pactar llistes per a les municipals amb ERC i la CUP, i la seva líder María Pozuelo ja s'hauria reunit amb líders d'ambdós partits per explorar possibles aliances en clau local, on Podem Catalunya permet llibertat de pactes.
Pozuelo, enfadada
No hi ha cap canal obert, detallen aquestes fonts, tot i que donen per fet que algunes coalicions que han funcionat —posen l'exemple de Rubí i Sabadell, on Joan Mena i Alejandra Sandoval conviuen "en harmonia"— es repetiran, a expenses de concretar si sota el nom En Comú Podem.
Però, en qualsevol cas, serà al marge de Pozuelo, el seu entorn sempre recorda que els Comuns han intentat boicotejar-los de forma sistemàtica des de la marxa de Xavier Domènech. També a ella personalment, impedint-li ser diputada al Congrés, com va esperar fins a dues vegades.
Següent a les llistes de Sumar
I és que, de la llista de Sumar per Barcelona en què es va integrar Podem, és la que ocuparia la plaça si la mateixa Candela López hagués deixat l'acta, com va prometre quan va accedir a la direcció dels Comuns; o si Gerardo Pisarello hagués fet ja el mateix per preparar les municipals.
Això no hauria permès a Podem disposar de grup propi al Congrés, però sí tenir cinc i no quatre diputats com ara, i també més capacitat per influir des del grup mixt —on s'ubiquen després de la seva ruptura amb Sumar, juntament amb Coalició Canària, BNG, UPN i una diputada de Compromís.
A les generals, en solitari
És per això que, més enllà que no hagi agradat a Podem Catalunya que el seu partit negociï amb els Comuns sense tenir-los en compte, defensen prioritzar altres socis. I tampoc és una tesi que desagradi a la direcció de Podem que, tot i escoltar-los, també segueixen desconfiant d'ells.
És per això que, tot i que Pablo Fernández hagi obert un canal de comunicació per valorar les seves propostes, la sensació majoritària al partit és que es presentaran a les properes eleccions en solitari, al marge de l'espai que pretenen reconfigurar els Comuns, Sumar, IU i Más Madrid.
Males perspectives
Podem creu que, abans que repetir una coalició que no va obtenir un gran resultat i que va servir a Yolanda Díaz per arraconar-los —fet que va motivar la seva ruptura amb Sumar tot just uns mesos després de les eleccions de 2023— li resulta més convenient, tot i les males perspectives electorals, presentar-se amb les seves pròpies sigles.
La formació morada calcula, en aquesta línia, que obtindria diputats a Extremadura, Madrid, Múrcia i Catalunya, i que superaria la barrera dels cinc que li permetria constituir un grup propi al Congrés, amb Irene Montero com a líder després de la decisió de Belarra de ser candidata a la Comunitat de Madrid.
La 'via Rufián'
Tot això, sempre que no fructifiqui l'anomenada via Rufián: una coalició amb les esquerres nacionalistes al capdavant i les formacions d'àmbit estatal subordinades. Una cosa que Podem donaria suport a causa de la seva bona relació i sintonia, com es va exhibir al maig a Barcelona, amb el diputat d'ERC.
Montero hauria traslladat el seu suport a aquesta fórmula, ja que creu que així Podem podria recuperar el pes perdut. Però els morats són pessimistes respecte a les seves opcions, atès el nul interès de la cúpula dels republicans ni de partits com EH Bildu, que serien clau per al seu èxit electoral.
Els Comuns, a la seva
Els Comuns, en qualsevol cas, tenen altres prioritats. Començant per unes municipals on esperen millorar els seus resultats amb una campanya forta a favor de la immigració, i seguint per la coalició que exploren amb Más Madrid, IU i les restes de Sumar, que confien poder liderar.
En aquesta línia, d'altra banda, sembla haver-hi una pugna interna per dues figures rellevants de l'espai, com l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, del sector històric de Comuns, i l'actual ministre de Cultura, Ernest Urtasun, procedent d'una ICV que cada cop guanya més poder intern a Comuns.